Àliga de Barcelona

Àliga de Barcelona

Fitxa tècnica

Descripció

Àliga de Barcelona

Construïda el 1999 per
Xavier Jansana

  • Alçada

    2.70
    m.
  • Llargada

    2.70
    m.
  • Amplada

    1.60
    m.
  • Pes

    45.00
    kg.

L’Àliga de Barcelona és una figura que forma part del Bestiari Històric. Juntament amb els Gegants de la Ciutat, és la màxima representant protocol·lària de Barcelona.

La història de la figura es remunta al segle XIV i ja és documentada aleshores. Però l'època més esplendorosa la va viure als segles XVI i XVII, quan participava en les cerimònies, actes o festes oficials on assistís qualsevol membre del Consell Municipal en representació de la ciutat. També tenia el privilegi de dansar dins les esglésies i desfilava davant la Custòdia a la processó de Corpus. Alguns pensen que l’àliga simbolitza l’evangelista Sant Joan, que d'ençà de l’edat mitjana s’ha representat iconogràficament amb aquest ocell.

La figura va tenir gran popularitat durant els primers segles d’activitat, però a partir del XVIII, amb els Decrets de Nova Planta i les successives prohibicions dels entremesos festius, li anaren restringint privilegis i limitant àmbits d’actuació. Amb el pas del temps va anar perdent simbolisme i anomenada, i l’última referència que en tenim és del 1807, per les festes de canonització de sant Josep Oriol, quan ja es presenta com un entremès molt decadent.

L’Àliga de Barcelona que tenim avui la va construir l’artista imatger Xavier Jansana el 1998. Anteriorment n’hi havia hagut una altra, del 1989, feta per Manel Caserras i Boix durant el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella. Se’n va responsabilitzar l’Associació de Festes de la Plaça Nova i es va presentar aquell mateix any a l’agost, per les festes de Sant Roc de la Plaça Nova. L'antiga Àliga, que va ser remodelada en més d'una ocasió, actualment és l'Arpella del barri Gòtic.

Des del 1993 forma part del Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat.

L’Àliga de Barcelona té dansa pròpia, recuperada a partir d’una melodia antiga que es trobà a l’arxiu parroquial de la Basílica de Santa Maria del Pi, i anomenada «Ball per a ballar l’Àliga de Barcelona». Aquesta composició musical té grans semblances amb el ball de l’àliga de la Patum de Berga.

El 1999, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la peça a la ciutat i des de llavors torna a ser considerada entremès municipal. Té un protocol propi i representa Barcelona quan li ho requereixen. L'Àliga gaudeix d’un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.

L'any 2004, degut al pes de la figura original, es va presentar la rèplica de la figura, obra de Manel Casserras i Solé.

La figura original del 1998 es pot visitar al Palau de la Virreina i la seva rèplica a la Casa dels Entremesos, on és exposada permanentment.