Entrevista a Caterina Ferrer

Entrevista a Caterina Ferrer

dimarts, gener 31, 2017 - 09:32

Avui hem tingut el plaer de xerrar amb la Caterina Ferrer que fins fa pocs dies abans de jubilar-se, estava dirigint el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) dels Serveis Educatius de Ciutat Vella. La Caterina és una persona creativa i inquieta que ha vist i viscut tot el procés de canvi a l’escola. Ella mateixa ens comentava que portava més de quaranta anys a l’ensenyament i que es jubila contenta d’haver fet una feina que l’ha viscut plenament i li ha encantat fer-la.

Caterina, com van ser els inicis?
Vaig començar a treballar a la dècada dels anys setanta quan es començaven a formar cooperatives mixtes de pares i mestres i es parlava de l’escola activa, progressista, laica i catalana amb les primeres escoles del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) (1), també vaig viure la primera reforma educativa, les escoles de Rosa Sensat, l’entrada de les escoles del CEPEPC a la Xarxa de l’Escola Pública, els moviments de reforma pedagògica, l’entrada del català com a llengua vehicular fins arribar a les tristes retallades dels nostres dies…

Vas estudiar magisteri?
, però és curiós que, al principi, essent estudiant de magisteri i sense encara tenir el títol de mestra, ja em van contractar com a mestra durant dos anys en un parvulari i després, vaig estar durant vuit anys més essent mestra a l’escola Estel de la Plaça Sanllehy mentre acabava la carrera. Aquí vaig fer grans amics! Ja amb el títol de magisteri vaig marxar a l’escola activa Solc (cooperativa mixta de pares i mestres) que havia estat una escissió de l’escola Thau, on vaig treballar i aprendre moltíssim.
En aquell moment, auguraven temps de renovació a l’escola pública i llavors, 
juntament amb un grup de mestres, ens vam preparar i presentar a les oposicions a les escoles públiques d’Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament i de l’Ajuntament de Barcelona. Vaig guanyar les d’accés a les escoles de l’Ajuntament.

Així doncs, volies anar a l’escola pública?
Sí, ho tenia clar i un cop a dins, em van destinar a Bàrkeno, una escola pública d’un antic asil de la Zona Franca, amb infants de la zona, gitanos de Can Tunis i nenes i nens del que llavors s’anomenava col·lectius i que actualment ja no existeixen. Els col·lectius eren uns espais creats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona destinats a infants de famílies amb molt pocs recursos. Vivien de dilluns a divendres en pisos tutelats i anaven a l’escola, on se’ls donava de menjar, vestir i una educació, i el cap de setmana tornaven amb les famílies. Va ser una època molt difícil. Malgrat tota la dificultat, crec que va ser una molt bona experiència com a mestra i hi vaig estar 6 anys.

Com vas arribar al Centre de Recursos Pedagògics (CRP)?
A mitjans del anys 80 i ja amb 18 anys d’experiència, vaig demanar de fer una pausa. Era l’època en que l’Eulàlia Vintró estava de Consellera i Tinent Alcalde a l’Ajuntament de Barcelona i juntament amb la Sara Blasi de la Generalitat de Catalunya van crear un conveni impulsant els dos primers Centres Pedagògics i de Recursos (CPR) de Barcelona (es va alternar l’ordre de les sigles a diferència dels de la resta de Catalunya CRP), que eren centres de suport a centres educatius i professorat per millorar l’educació, facilitant els recursos materials, la infraestructura i els serveis necessaris per dur a terme una activitat pedagògica eficaç. Un d’ells, es va instal·lar a Ciutat Vella i l’altre, al districte d’Horta-Guinardó, on la meitat de personal era de l’Ajuntament de Barcelona i l’altra meitat de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte pilot del CPR em va semblar molt interessant i m’hi vaig presentar. No pensava que m’escollissin però sí, em van triar. A partir d’aquest moment, ja no deixaré mai més el CRP on he passat els darrers trenta anys de la meva vida laboral. I va ser tant, l’èxit assolit dels dos primers CRP que es va considerar obrir-ne un a cada districte de Barcelona.

A quin CRP et van destinar i com era aquella època?
Em van destinar a Ciutat Vella, a finals dels anys vuitanta (1986). El CRP de Ciutat Vella estava situat en el barri xino. Les meves companyes, Isabel Dalmau, Conxita Rius, Àngels Badia i jo mateixa, vam viure molts episodis de misèria, prostitució, droga i conflictes existents en aquell moment en el barri del Raval. Comencem a treballar conjuntament amb els centres educatius, però va ser cap l’any 2000, amb el boom de l’immigració, quan el CRP de Ciutat Vella com a centre, vam decidir implicar-nos al màxim per a la integració del immigrants, vetllant per l’educació infantil i juvenil. Així doncs, vam col·laborar assíduament amb el CIDOB, amb GIRS (Grup d’Interculturalitat Rosa Sensat) i també, tutoritzant un màster de l’UAB amb en Miquel Àngel Essomba (pedagog i professor i actualment Comissionat d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona) per a la creació de les aules d’acollida, del centre acollidor i sobre aquests pilars, s’ha seguit treballant molt intensament fins ara. Va ser un període molt enriquidor i apassionant!

Vàreu lluitar molt! Com veus l’escenari actual en matèria d’educació a Ciutat Vella?
Actualment, hi ha molt bon professorat a Ciutat Vella i ara es parla molt de les xarxes per a la innovació. Tot són xarxes pel canvi: l’escola 21, les eines pel canvi, la xarxa de competències bàsiques, els moviments de renovació pedagògica, però, jo, tota la meva vida, he viscut moments d’innovació perquè la meva generació sempre hem intentat que l’escola fos més activa i s’ha passat per molts processos per arribar fins avui.

Mira, pensa que l’escola amb l’entrada de la Generalitat de Catalunya es comença a “cuidar” i les poques escoles del CEPEPC sí que van fer una veritable innovació perque fins llavors l’escola tenia un professorat molt gran, amb “directors de cuerpo” que es deia i amb mètodes antics, i no volien sentir parlar ni de mètodes globalitzadors, ni d’innovacions, ni de res, i en canvi ara, a tot arreu es parla de l’innovació (a diferents ritmes segons les escoles) però, tothom té clar, que per ser mestra no et formes en un dia, representa formar-se tota la vida, però això, no s’ha tingut clar fins ara.

Amb les retallades, la formació contínua i permanent que era la base de la innovació, ha desaparegut i encara no s’ha compensat. La comunitat educativa ha hagut de demanar col·laboracions, a tort i a dret, per seguir endavant. Ara, ja no dóna per més, seria molt necessari tornar a aquesta formació permanent del professorat. Ara per ara, a Ciutat Vella, es poden fer projectes com el PictoEscriptura, el Mus-E… perquè són subvencionats pel Districte. 

Què impliquen aquests projectes als infants i al professorat ?
Amb aquest tipus de projectes que s’estan implantant a Ciutat Vella s’està canviant la metodologia de treball. S’està millorant tot el procés creatiu d’escriure, d’expressió dels alumnes sobre un paper… Així, el professorat veu on es pot incidir per millorar i què pot ser el més motivador pels infants perquè aprenguin a llegir i a escriure i també fent el seguiment i l’evolució de la competència del llenguatge oral i escrit.
En aquests projectes, el professorat és ajudat per un artista (dibuix, dansa, circ, teatre…) perqu
è de vegades el professorat no té aquestes competències i que un artista pugui ajudar a compensar aquesta mancança, actualment és un luxe però hauria d’estar contemplat al currículum.

Professorat, CRP i Districte de Ciutat Vella heu fet pinya per iniciar projectes i motivar al vostre alumnat, oi?
A finals dels anys vuitanta, motivats per a que els infants de Ciutat Vella escrivissin, el professorat, el CRP i el Districte de Ciutat Vella iniciem els primers premis dels Jocs Florals Escolars que durant molts anys es van celebrar al Palau de la Música convidant a les seves famílies. Va ser molt gran i bonic!
Després es van crear els Jocs Florals Escolars de Ciutat on
hi participen els alumnes guanyadors de cada districte.

Avui en dia, els Jocs Florals de Ciutat Vella se celebren al Teatre Poliorama.
Fa quinze anys
que a més i a través de l’empenta d’un gran professorat, per impulsar la narració escrita però també oral, es va pensar de poder presentar audiovisuals als Jocs Florals. Actualment a les escoles de Ciutat Vella, ja hi ha una tradició molt gran vers l’audiovisual, que els ha servit molt. També es va impulsar la ràdio amb el projecte Fora Muralles mitjançant el TEB de RavalNet. S’han fet moltíssimes coses…

Com veus el futur del CRP?
Ningú és imprescindible, però hi ha una especial manera de fer de certes persones que han anat passat pel Centre de Recursos de Ciutat Vella com la Isabel Dalmau, la Palmira Monsó i la Conxita Rius que van donar una empremta molt important al centre, creant un molt bon ambient entre tots els equips durant molts anys i molt bona relació amb les entitats i amb el Districte de Ciutat Vella. També hi ha tingut molt a veure el suport d’inspectors que hi han posat el coll, entre ells recordem la Sonsoles Ortega, la Joana Madurell o el Llucià Núñez, només per citar alguns noms. Ara, ens estem jubilant molts dels que hem obert vies relacionals a Ciutat Vella i som i serem remplaçats per les noves generacions que iguals a nosaltres no seran, però esperem que segueixin les nostres traces…

Ciutat Vella és apassionant! diu la Caterina, expressant una gratitud immensa vers aquest temps que ha viscut amb tanta intensitat, esforç i passió, i desitjant un relleu que comparteixi gran part d’aquets anhels.

 

(1) Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) fou una organització durant la transició espanyola, per unes vuitanta escoles catalanes creades com a cooperatives de pares o de mestres en la dècada de 1960.