Guia definitiva del vocabulari casteller

02.09.2018 - 08:09 h

Què volen dir els castellers quan criden ‘Dóna’m pit?’ Què és un carro gros? I una catedral? El món casteller té un vocabulari propi i molt ric que, més enllà de les paraules més freqüents, a vegades pot sonar una mica críptic.

Què volen dir els castellers quan criden ‘Dóna’m pit?’ Qui són els membres de l’equip del baix? Què és un carro gros? I una catedral? Descarregar un castell és igual que desmuntar-lo? Quantes tipologies de construccions hi ha? Per què els barcelonins expliquem tan orgullosos que Sant Jaume ja és plaça de deu? A partir de quan comencen a tocar les gralles? El món casteller té un vocabulari propi i molt ric que, més enllà de les paraules més freqüents, a vegades pot sonar una mica críptic a les orelles dels qui no en són experts. Per això hem fet aquesta guia bàsica per a qui vulgui convertir-se en tot un especialista en castellística (que és tot allò que té relació amb l’art de fer castells).

 

Tipologia dels castells

Un element fonamental en la terminologia castellera és el nom del castell, que designa el nombre de pisos i castellers en cada pis. Quan es parla, per exemple,d’un quatre de nou (4/9), vol dir que es tracta d’una construcció de nou nivells amb quatre castellers a cada pis.

Un casteller per pis: pilar de cinc, de sis, de set amb folre, de vuit (amb folre i manilles)

De dos castellers per pis (torre): dos de set, de vuit (amb folre), de nou (amb folre i manilles).

De tres castellers per pis: tres de set, de vuit, de nou (amb folre)

De quatre castellers per pis: quatre de set, de vuit (carro gros), de nou (amb folre)

De cinc castellers per pis: cinc de set, de vuit (la catedral), de nou (amb folre)

A banda aquests models clàssics, hi ha variants molt espectaculars, com ara el tres de set aixecat per sota. Això és, construïts aixecant cada pis des de la base a força de braços. També hi ha els quatre de set o de vuit amb agulla, és a dir, amb un pilar interior de quatre o de cinc que es considera descarregat completament quan el pilar interior (l’agulla) queda intacte una vegada s’ha descarregat l’exterior.

 

Vocabulari casteller bàsic:

Agulla: Pilar interior d’un castell de quatre, des de la base.

Aixecador: També anomenat ‘acotxador’, ‘cassola’ o ‘cassoleta’. És el nen que fa el penúltim pis del castell. Es posa de quatre grapes, damunt dels dosos.

Assaig: Activitat periòdica en què les colles preparen tècnicament els castells i les actuacions.

Bastir (un castell): Fer (un castell).

Baixos: Castellers situats a la base del castell, que en suporten el pes damunt les espatlles.

Camisa: Peça de vestir de màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla. La camisa duu un coll que els castellers de tronc solen mossegar perquè no es rebregui sota el peu del casteller del damunt.

Canalla: Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.

Cap de colla: Responsable de l’equip tècnic de la colla.

Carregar: Acabar d’aixecar el castell. Es considera que s’ha carregat el castell quan l’enxaneta fa l’aleta.

Carregar i descarregar: Aixecar i desmuntar el castell completament sense cap caiguda.

Carro gros: Sobrenom del quatre de vuit.

Castell seminet: Castell sense l’estructura habitual de la pinya, però que en algun moment rep algun tipus de suport amb les mans.

Castell simple: Castell format per una estructura simple com el pilar, el dos, el tres i el quatre.

Castell total: Sobrenom aplicat modernament al quatre de nou sense folre.

Casteller de tronc: Casteller que s’ha especialitzat a anar al tronc.

Castellística: Tot allò que té relació amb l’art de fer castells.

Catedral: Sobrenom d’un cinc de vuit.

Clàssica de set: Combinació d’un tres de set, un quatre de set i un dos de sis carregats i/o descarregats per la mateixa colla en una mateixa actuació.

Clàssica de vuit: Combinació d’un tres de vuit, un quatre de vuit i un dos de set carregats i/o descarregats per la mateixa colla en una mateixa actuació.

Contrafort: Casteller que es col·loca darrere del baix agafant les crosses, evitant que s’enfonsi o es desquadri el castell.

Crossa: Casteller que posa l’espatlla sota l’aixella del baix per ajudar-lo que no s’enfonsi amb el pes del castell. Cada baix té dues crosses, una per cada banda.

Defensar un castell: Fer molts esforços per superar les sotragades.

Descarregar: Desfer el castell completament sense cap caiguda.

Desmuntar un castell: Desfer un castell abans no sigui coronat per l’enxaneta.

Diada castellera: Actuació, especialment quan hi participa més d’una colla. Normalment és una jornada fixa i tradicional dins el calendari casteller.

Diada de la colla: Conjunt d’activitats que una colla organitza com a cloenda de la temporada, com a celebració del seu aniversari o d’una altra diada destacada. Normalment, se celebra amb una actuació.

Dosos:Parella de nens que pugen a sobre de l’últim pis del tronc del castell. S’agafenl’un amb l’altre per donar pas primer a l’aixecador i després a l’enxaneta.

Donar pit: Pressionar endavant amb el pit un casteller de la pinya, del folre o de les manilles per impedir que el casteller que té davant es faci enrere a causa del pes del castell.

Enxaneta: Nen o nena que ocupa l’últim pis del castell.

Equip del baix: Castellers de pinya que subjecten i apuntalen el baix perquè no perdi la posició ni s’enfonsi a causa del pes que ha de suportar sobre les espatlles. És format per les crosses i els contraforts. Cada baix té un equip propi.

Fer l’aleta: Aixecar el braç l’enxaneta, a tall de salutació. Amb aquest gest assenyala que el castell ja s’ha carregat.

Fer la figureta: A l’hora de baixar, col·locar-se cap per avall un casteller, normalment la canalla, mantenint l’equilibri.

Fer la motxilla: En un pilar, trobar-se l’enxaneta a l’esquena de l’aixecador. És un dels moments més delicats de la construcció.

Fer llenya:Caure el castell abans o després de coronar-lo l’enxaneta.

Fer mans: Ajudar a construir la pinya d’un castell.

Fer pinya: Formar la complexa estructura humana interior, que aguanta tota la construcció.

Folre: En les construccions més difícils, contrafort dels segons i terços. És com una pinya reduïda situada al pis dels segons, damunt la pinya de la base.

Gamma extra: Qualsevol construcció per sobre del tres de nou amb folre.

Gralla: Instrument de vent d’uns 35 centímetres que és bàsic en l’acompanyament musical de la construcció d’un castell.

Laterals: Castellers que es col·loquen a banda i banda dels baixos i darrere les crosses, que agafen els segons pels costats de la cuixa per evitar que se’n vagin cap a un costat.

Net: Dit dels castells que es poden bastir sense el suport de la pinya o dels que es basteixen sense folre. També s’empra per referir-se a una caiguda bona.

Intent: Temptativa d’un castell que fa una colla o bé castell que ha caigut després de començar el toc de les gralles i abans de ser carregat.

Manilles: En les construccions més difícils, contrafort dels pisos de terços i quarts que es construeix sobre el folre.

Obrir plaça: Primera actuació castellera del dia.

Pilar: Construcció d’un casteller per pis.

Pilar caminant: Pilar que es desplaça d’una banda a una altra perquè el baix i tota la pinya camina.

Pinya: És la base del castell. La formen tots els membres de la colla –llevat dels que pugen al castell i els grallers–, però també membres d’unes altres colles. Tots plegats es posen al voltant del tronc del castell per donar suporta l’estructurai apuntalar-la. Com més gran sigui la pinya, el castell serà més compacte i, en cas de caiguda, tindrà un coixí més gran.

Pis: Cada una de les estructures de castellers que, lligats pels braços, estan a una mateixa alçada.

Plaça castellera: Qualificatiu oficiós amb què el món casteller designa les places de pobles i ciutats de Catalunya, especialment significatives perquè organitzen anualment jornades castelleres.

Plaça de deu: Localitat on s’han fet castells de deu pisos.

Plantar un castell: Realitzar un castell.

Pom de dalt: Part del castell que comprèn els tres últims pisos i és format per la canalla: els dosos, l’aixecador i l’enxaneta.

Pujar fi: Enfilar-se la canalla suaument i amb habilitat pel castell.

Quadratura: Simetria correcta entre els pilars d’un castell.

Registre: Conjunt de castells obtinguts per una colla en una mateixa actuació.

Ronda: Cada un dels actes en què es divideix una actuació. Generalment, una exhibició consta de tres rondes per a cada colla, amb possibilitat de ronda de repetició, i acaba amb una ronda de pilars.

Salvar un castell: Esforç especial per a vèncer les dificultats.

Sotragada: També ‘batzegada’, ‘rebrincada’ (revinclada) o ‘sacsejada’. Moviment de desequilibri del castell que no l’arriba a trencar.

Supercatedral: Cinc de nou amb folre.

Terços, amunt!: Crit amb què el cap de colla valida l’intent del carregar un castell en els castells de set pisos. Aquesta expressió ve del fet que en els castells de set pisos les gralles comencen a tocar quan els terços comencen a pujar i, per tant, l’intent es considera vàlid.

Tirar amunt: Decisió d’intentar un castell.

Toc de castells: Melodia que toquen els grallers i timbalers durant l’execució d’un castell i que indica als castellers les diverses fases del bastiment.

Tripleta màgica: Combinació d’un tres de nou amb folre, un quatre de nou amb folre i un cinc de vuit carregats i/o descarregats per la mateixa colla en una mateixa actuació. L’expressió no es va començar a popularitzar fins l’any 1994.

Tronc: Part del mig del castell que comprèn des dels baixos fins al pis inferior al de dosos, i que perfila l’estructura del castell. Es diferencia de la pinya, el folre o les manilles i del pom de dalt.

Vent: Casteller de l’equip de mans que se situa entre dos pilars, a l’espai que queda entre crossa i crossa, i amb una mà agafa un pilar i amb l’altra l’altre pilar.

Xurricada: Caiguda d’un castell.