Parc de Montjuïc

Tornar

  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015

La muntanya de Montjuïc, en el seu conjunt, és el gran parc urbà de Barcelona. La celebració de l'Exposició Internacional de 1929 fa que la ciutat redescobreixi aquest espai, l'ordeni i l'organitzi. Actualment l'hem de considerar com un parc de parcs.

La muntanya condensa una oferta àmplia i extensa on conviuen la natura, des d’espais forestals fins a jardins temàtics, amb zones d’esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts.
Montjuïc és, juntament amb Collserola, un dels grans pulmons urbans i, per això, la muntanya està en ple procés per regular i mantenir l’equilibri necessari entre la protecció de l’espai i la seva riquesa i biodiversitat, i els usos ciutadans.

Història

El disseny de l’enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona sota el guiatge de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns espais verds excepcionals que formen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional, que té, en alguns d’aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d’enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d’altres tipus de jardineria, com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un grau més alt de complexitat en la distribució de les espècies, mentre que, a mesura que s’ascendeix de nivell, aquesta complexitat s’alleugereix per donar més preeminència als espais més naturalitzats i a les zones forestals.

Biodiversitat

A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa. Entre els herbassars, hi troben refugi fins a seixanta espècies com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils, i rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues i serps blanques i verdes.

Paisatgisme i disseny

Si el 1929 l’organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l’Exposició Internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts, sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s’estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots, amb un gran penya-segat que ofereix una vista panoràmica sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vista sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.

Adreça:
Pg Migdia, 147
Districte:
Sants-Montjuïc
Barri:
El Poble-sec
Codi postal:
08038
Població:
Barcelona
Adreça
Pg Migdia, 147

Telèfon

Telèfon:
010

Comparteix aquest contingut