Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Tornar

  • Jardins de Mossèn Costa i Llobera - Maig 2015
  • Jardins de Mossèn Costa i Llobera - Maig 2015
  • Jardins de Mossèn Costa i Llobera - Maig 2015
  • Jardins de Mossèn Costa i Llobera - Maig 2015
  • Jardins de Mossèn Costa i Llobera - Maig 2015

És un dels jardins especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa. Orientats al mar, a recer de la muntanya de Montjuïc que els acull, se situen en un mirador privilegiat i a escassos minuts del centre de la ciutat.

Mossèn Costa i Llobera ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques sobre la franja litoral de la ciutat i el seu port. La recent rehabilitació ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l’obertura de dues noves portes als vianants que fins aleshores només eren utilitzades com a accessos de servei.

El jardí és una privilegiada aula a l’aire lliure que permet conèixer les estratègies evolutives de les plantes crasses. Aquestes han generat varietats especialitzades en el baix consum hídric.

Història

Els Jardins Costa i Llobera sorgeixen com a projecte conjunt de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i del mestre de l'escola de jardineria, tècnic i especialista en plantes crasses, Joan Pañella. Ja feia uns anys que es treballava assajant l'adaptació d'aquestes espècies a la ciutat. Quan es va considerar l'opció d'arranjar la zona de Montjuïc on avui es troben ja es comptava amb un rellevant fons d'espècies procedents de les Canàries, Andalusia i d'altres vivers de ciutats mediterrànies. També havien arribat algunes plantes procedents de la col·lecció Pallanca vingudes des d'Itàlia. El jardins de Mossèn Costa i Llobera es van inaugurar el març de 1970. Els jardins han passat, però, per un llarg procés de recuperació, remodelació i rehabilitació durant el qual s'ha procedit a la consolidació de l'espai estructuralment i a la replantació de bona part de les plantes que havien estat víctimes del fred fins a retornar aquest espai al seu esplendor original. L’espai ens ofereix una col·lecció única al món: 3,16 hectàrees que són un viatge per algunes de les espècies més exòtiques del planeta. Espècies que podem trobar en zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també en zones d’alta muntanya.

Biodiversitat

D'entre la jardineria del Mossèn Costa i Llobera destaquen exemplars d'aloe (Aloe ferox) i dents de Cocodril (Aloe brevifolia) sud-africans, Cylindropuntia rosea mexicanes, aïzoàcies africanes, exemplars de Xanthorrhoea australians, Euphorbia resinifera del Marroc, Cereus jamacaru brasilers de gran mida o els cactus barril com els Ferocactus glaucescens de l'estat mexicà de Querétaro, entre d'altres. Els jardins ofereixen una amplia col·lecció de cactus del gènere Echinopsis, com els Echinopsis santiaguensis, que són oriündes de Sudamèrica (Argentina, Xile, Equador, Bolívia, Brasil, Uruguai i Paraguai). Creixen en terrenys sorrencs i de graves i destaquen per la grandària i bellesa de les seves flors. Poden presentar una forma arbòria o de globus i tenen un tub floral especialment alt. També destaquen els exemplars del gènere Echinocactus. Són cactus mexicans i del sud dels Estats Units que presenten una mena de llana a la part superior del cos. En aquest punt és on neixen les flors amb una coloració molt llampant que va del groc al rosa porpra. El seu nom evoca etimològicament els eriçons de mar (echi-nus). Els Echinopsis no són l'únic cactus que adopta el nom en relació a la seva forma. Als jardins trobem exemplars d'Astrophytum miryostigma, que deuen el seu nom a la seva forma estrellada, des d'on irradia flors grogues de gran bellesa. Al Costa i Llobera trobem una àmplia representació dels Ferocactus, coneguts popularment com cactus de barril. Provenen dels deserts de Califòrnia i la Baixa Califòrnia, Arizona, el sud de Nevada i Mèxic. Són cactus que adquireixen la forma d'una bota de vi en la seva etapa adulta. Un altre tipus de plantes presents als jardins són les Mammillaria. Es tracta d'un dels gèneres més extensos amb més de 350 espècies reconegudes. Són cactus que creixen en forma de tubèrculs. Al seu interior emmagatzemem el líquid necessari per a la seva supervivència. Aquestes plantes poden tenir forma cònica, cilíndrica, piramidal o rodona. Les Mammillaria es troben a Mèxic, el sud dels Estats Units i el Carib. Entre les suculentes més grans del Mossèn Costa i Llobera hi trobem exemplars adults de més de cinc metres d'alçada. Ben junts arriben a generar un petit bosc. Es tracta d'unes plantes cactiformes del gènere Euphorbia. Podem trobar exemplars d'Euphorbia creixent en zones tropicals i subtropicals d'Àfrica o Madagascar. Més propers geogràficament, però no per això menys exòtics, també trobem exemplars de drago (Dracaena draco), d'atzavara (Agave americana) o també de figues de moro o figues de pala (Opuntia ficus-indica). Un drago del Mossèn Costa i Llobera procedeix d'un jardí particular d'un veïnat de Barcelona que el va donar a la ciutat. Les atzavares són originàries de Mèxic. S'han adaptat perfectament al clima mediterrani fins a integrar-se com a part del paisatge dels marges. Les figues de moro creixen espontàniament a tot el litoral mediterrani. Però també en podem trobar a Mèxic, Perú o l'Argentina, que, de fet, són els seus països d'origen. Els jardins de Mossèn Costa i Llobera ofereixen també una àmplia varietat d'arbres propis del clima mediterrani, com ara garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbusts com ara ficus (Ficus sp), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta), potes de vaca (Bauhinia grandiflora). S'hi poden trobar fins a 12 espècies diferents de palmeres com la Phoenix dactylifera, la palmera datilera, de família de les Arecàcies i oriünda d'Aràbia i el Nord d'Àfrica o també hi trobem exemplars de Phoenix canariensis, Wasinghtonia filifera i Washingtonia robusta. També conté l'única espècie de palmera autòctona d'Europa, el margalló Chamaerops humilis.

Paisatgisme i disseny

L'any 1987 un periodista del New York Times va incloure els Jardins de Mossèn Costa i Llobera en el top ten dels deu millors jardins del món. També referenciava l'article que s'havia sentit ben sol durant la visita feta a aquesta exquisida col·lecció de cactàcies i plantes suculentes. I l'any 1987 no havia estat precisament un bon any per aquesta singular col·lecció de rareses botàniques. L'hivern del 1987 va patir una duríssima gebrada, i tot just es recuperava dels efectes d'una altra severa gebrada a l'hivern del 1985. Uns entrebancs climàtics que va suposar una reducció significativa del nombre d'espècies. Quan l'espai havia obert, a principis dels setanta, hi creixien unes vuit-centes espècies diferents. Durant prop d'una setmana la ciutat va enregistrat temperatures de sis graus sota zero de forma sostinguda. La segona gelada, la del 1987, va suposar un nou cop, mortal per a moltes de les plantes, i va reduir la varietat de plantes en gairebé un 40%. També va causar la mort sobtada de moltes de les que havien estat reposades després de la primera gelada dos anys abans. I fins i tot amb aquest panorama, poc afalagador, va merèixer la consideració d'un dels deu millors jardins del planeta.

Adreça:
Ctra Miramar, 38
Districte:
Sants-Montjuïc
Barri:
El Poble Sec
Codi postal:
08038
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic

Horaris

Restaurants

Hotel Miramar - HB-004370

Pl Carlos Ibáñez 3

932811600

Bar Restaurant Meda's Marítim

Moll Sant Bertran 3

934430177

Adreça
Ctra Miramar, 38

Telèfon

Telèfon:
010

Comparteix aquest contingut