Il·lustració: Patossa

() La soledat a la gran ciutat

Barcelona Metròpolis

() La soledat es pot viure com un goig o un malestar, i també la podem sentir quan som en companyia. Barcelona, on hi ha més de cent mil persones més grans de seixanta anys que viuen soles. Entrevistem també alguns dels protagonistes i beneficiaris d’aquests serveis, que ens mostren que una cosa tan simple com sortir de casa en bona companyia pot ajudar a recuperar les ganes de viure.

Foto: Dani Codina

() Des d’una perspectiva evolutiva s’ha definit la solitud com la set de relacions socials. És una condició psicològica i social que inclou aspectes emocionals, de malestar i cognitius, de valorar com a insuficient el suport social rebut. La solitud ens parla de la nostra vulnerabilitat i de la necessitat que tenim dels altres.

Foto: Dani Codina

() Viure en soledat no comporta necessàriament patir-ne, però amb el pas del temps les xarxes socials es deterioren o perden i l’exclusió i l’aïllament social es fan sentir cada cop més. La situació empitjora en el cas de les dones, la majoria d’elles amb pensions baixes. Barcelona afronta al problema de la soledat entre les persones grans amb programes d’actuació públics i del tercer sector.

Foto: Justin Tallis / AFP Getty Images

() Sols en la multitud

Walter Oppenheimer

() El problema de la soledat s’ha aguditzat de tal manera al Regne Unit que el Govern del país va decidir a principi d’any centrar en un únic departament la lluita contra aquesta plaga del segle XXI i va crear una mena de ministeri per a la soledat.

Foto: Dani Codina

() L’esperança de vida de les persones pot variar segons el gènere, el barri on viuen, la classe social a què pertanyen, la feina que fan o l’educació que han rebut. I una de les condicions que poden influir sobre l’estat de salut és la soledat.

Foto: Justin Tallis / AFP / Getty Images

() Al llarg de la vida es donen moments de solitud alliberadora i d’altres en què, submergits en mars d’aïllament no desitjat, ens limitem a tractar de no defallir. En el cas d’una societat envellida com la nostra, és freqüent que la soledat acompanyi els últims anys d’una persona.

Foto: Dani Codina

() Aïllats en els temps d’internet

Francesc Núñez Mosteo

() La comunicació electrònica ha augmentat enormement la capacitat d’interacció amb els altres. Però hi ha un element que marca radicalment el tipus de relacions que podem establir a l’espai virtual: l’absència física. Hi manquen la possibilitat de l’empatia i tot el coneixement social i personal que ens transmet el cos.

Il·lustració: Joan Negrescolor

The challenges of gentrification

Barcelona Metròpolis

Barcelona, like other European cities, is subject to intense gentrification pressures in some of its most emblematic neighbourhoods. In this dossier, with the help of leading specialists in urban issues, we review the particularities of this phenomenon.

Foto: Vicente Zambrano

A tale of urban warfare

Gerardo Santos

Neoliberal policies have transformed traditional urban spaces for socialising, which have been taken over by mercantilism. Gentrification, far from being neutral, is in fact a process that is defined in terms of class and therefore of conflict.

Foto: Dani Codina

To prevent residents being driven out of their neighbourhoods, Barcelona must follow three courses of action: civilise the property market, build up public housing stock with a well-balanced geographic distribution and turn to social co-production of mixed residential solutions.

Foto: Vicente Zambrano

() Diversos municipis que han emprès iniciatives de creació d’espais verds han generat noves desigualtats o han exacerbat les que ja existien. Com abordar els efectes indesitjables i inequitatius de l’urbanisme verd?

Foto: Dani Codina

Gentrified neighbourhoods are an object of desire for many tourists and, at the same time, the presence of tourism reinforces gentrification processes. Far from being a seasonal phenomenon located in specific spaces, tourism competes for resources with the other citizens, leading to the displacement of the resident population.

Foto: Vicente Zambrano

() Situats en la disjuntiva entre decadència i renovació, els mercats tradicionals es poden convertir en eines poderoses de gentrificació quan, apostant per una modernització radical, modifiquen els usos del seu espai juntament amb l’oferta de productes i els preus vigents.

Foto: Vicente Zambrano

Women in particular suffer the real-estate violence generated by gentrification. Public regulation of the property market ought to incorporate gender as an indicator of vulnerability. At the same time, labour legislation should be changed to protect reproductive and care work.

Foto: Dani Codina

La Ribera, Gràcia, Poble-sec, Sant Antoni and the area around the Rambla del Poblenou are the most gentrified areas in Barcelona, according to the results of a pioneering study that will help develop preventive policies.

Foto: Arianna Giménez

Barcelona’s Mental Health Plan emphasizes children and young people, as these are the groups most vulnerable to psychological suffering and illness. Barcelona is the only city in Spain and one of only a handful in Europe with a project of this kind.

Foto: Arianna Giménez

Silvestra Moreno promoted the first Association of Family Members of the Mentally Ill of Catalonia, and she later founded the Mentally Ill of Catalonia Foundation, which recently celebrated its 25th anniversary. In 2000, she was awarded the Creu de Sant Jordi for her fight to defend those affected by mental illness.

Foto: Arianna Giménez

Mental suffering and illness increased in frequency among the population of Barcelona from 2000 to 2016 as compared to previous periods. Mental health problems also affect women to a greater degree.

Il·lustració: Marc Pallarès

Foreign communities in Barcelona

Barcelona Metròpolis

Barcelona is one of the cities in Europe that has been the most understanding of the drama of the refugees, and it has also been a magnet for immigration in southern Europe. The communities of people from abroad living in Barcelona today are bigger and more diverse than ever.

Foto: Pere Virgili

Open city

Bernat Puigtobella

Today, Barcelona houses more foreigners than newcomers from other parts of Spain. Globalization has irreversibly changed the demographic face of a city that became a magnet for migratory movements from all around the world this turn of the century.

Foto: Pere Virgili

In contrast to what happened with other migratory communities, the economic recession didn’t cause the sacrificed, money-saving and hard-working Chinese inhabitants of Barcelona to return home or leave for other destinations: the immense majority of them remained. The recession only slowed their arrival.