Un valor mil·lenari amb esperit de ‘start-up’

Vestíbul de Barcelona a les Glòries l’Almogàvers Business Factory.

© Christian Maury                                                                                                                                  Vestíbul de Barcelona Activa a les Glòries.

Hem entrat al 2013 amb peus de plom, sense gaires alegries, amb la prudència que exigeix la crisi, però ja som a les portes d’una nova edició del Mobile World Congress, cita mundial de la telefonia que un any més situa Barcelona en l’epicentre de la innovació tecnològica. La ciutat bull gràcies a la creativitat de joves emprenedors, d’empreses que renoven idees i de persones que treballen en les TIC i en noves apps, impulsades per l’esperança d’obrir una nova finestreta als dispositius mòbils d’arreu del món. Barcelona recupera aquell esperit d’empenta, fortalesa i creativitat que, durant la Renaixença del segle XIX, la va fer passar de ser una ciutat castigada políticament i militarment a esdevenir un pol de cultura, art i progrés mundial en un cicle que només la guerra i la llarga dictadura van decapitar. Barcelona torna a bullir. Torna a inspirar el món. A vint anys dels Jocs Olímpics, segueix creixent en lideratge. Barcelona inspira.

Som al llindar d’una nova economia articulada al voltant de la capacitat de connectar persones i construir comunitats, i Barcelona excel·leix en aquest terreny. Avui s’imposa de manera irrevocable un paradigma de productivitat que consisteix a fer aflorar noves complicitats en un món en què la informació i totes les seves mercaderies agregades circulen a una velocitat vertiginosa. Aquest nou model de connectivitat s’estén també a les relacions que van teixint les ciutats. El camp de qualsevol transacció, sigui econòmica o cultural, és més obert que mai. Les possibilitats d’internacionalització de la creativitat són també més reals. Vivim en un planeta de ciutats que dibuixen sobiranament un nou mapamundi de grans urbs, cada dia més emancipades de les fronteres dels estats respectius.

En aquest mapa emergent Barcelona s’hi ha guanyat un lloc singular. Una singularitat obtinguda per mèrits propis, sense jugar en contra de la marca Espanya, però també sense cap mena de submissió a aquesta; una marca, d’altra banda, coneguda arreu i farcida d’atributs que ara no cal detallar. La creació d’empreses capaces d’instaurar noves realitats i de fer un paper decisiu en el camp de l’emprenedoria i la innovació és una característica del prolífic viver empresarial de Barcelona Activa, com s’apunta al dossier central de la revista.

© Christian Maury
L’Almogàvers Business Factory.

Destí turístic de primer ordre, és també un punt d’irradiació cultural i tecnològica, que la converteix en una denominació recognoscible arreu del món. I aquesta percepció internacional no és atribuïble només a Gaudí o als èxits recents del Barça, sinó a una forta personalitat que ve de lluny, com demostra Jordi Graupera en aquest número, resseguint les referències a la ciutat aparegudes des dels anys vint a la revista nord-americana The New Yorker.

Amb cada embat, amb cada onada de la història, Barcelona s’ha reconstruït i ha redefinit la seva identitat. És per això que té moltes capes, com podem comprovar ara amb la magnífica Carta Arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat), un mapa virtual impressionant que l’Ajuntament posa a l’abast de tothom que vulgui resseguir els estrats de la nostra història.

La ciutat d’avui també té moltes capes. Convivint amb les elits emprenedores que assisteixen al Mobile World Congress, hi ha persones que la crisi ha deixat enrere i que corren risc d’exclusió social. Barcelona ha d’estar connectada al món, sí, però també ha d’estar lligada a les seves pròpies bases, sobretot ara que hi ha col·lectius i barris que necessiten l’auxili del proïsme per aixecar-se. És per això que l’emprenedoria social es converteix en un imperatiu, però també en una oportunitat de crear negocis encaminats a lluitar contra la crisi i les xacres socials. Lluny del model de beneficència, l’emprenedor social es proposa crear negocis perfectament sostenibles i fins i tot rendibles que contribueixin a l’emancipació dels més desvalguts. I també en aquest terreny Barcelona està donant un exemple de lideratge.

És una capital en transformació, vibrant i inspiradora. I la revista Barcelona Metròpolis torna a fer l’esforç de documentar la seva energia en català, castellà i anglès, perquè voldria relligar la ciutat amb el fil de l’esperança i ser-ne difusora a casa i arreu on pugui fer falta.

Marc Puig i Guàrdia

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>