Model de negoci, model de ciutat

La confluència de la recerca hospitalària i la universitària s’ha sumat a la creació de nous centres d’investigació que han configurat un nou sector estratègic per a Barcelona, un sector que ha de tenir tard o d’hora un impacte real, tant en l’economia com en la qualitat de vida dels seus habitants.

Institut de Recerca Biomèdica.

La innovació i la creativitat han estat dos dels grans actius de Barcelona en els darrers anys. En poc temps, la ciutat s’ha convertit en un dels referents de la recerca en el camp de la biomedicina i ha atret talent investigador d’alt nivell. El dossier central d’aquest número està dedicat al boom de les ciències biomèdiques, que ha convertit Barcelona i la seva àrea metropolitana en un dels receptors de fons europeus més importants d’Europa. La confluència de la recerca hospitalària i la universitària s’ha sumat a la creació de nous centres d’investigació que han configurat un nou sector estratègic per a Barcelona, un sector que ha de tenir tard o d’hora un impacte real, tant en l’economia com en la qualitat de vida dels seus habitants.

L’emergència de les ciències biomèdiques se suma a l’efervescència de les TIC, i molt particularment el sector del mòbil, que té des de fa uns anys com a epicentre mundial el Mobile World Congress celebrat anualment a Barcelona. En parlem amb l’enginyera Núria Oliver, directora científica de Telefónica I+D i referent mundial en intel·ligència artificial, que en l’entrevista d’aquest nou número de la revista explica, entre altres coses, com les dades que generem amb el nostre propi consum des del mòbil ens permeten entendre les pautes del moviment de la població, i de retruc com s’encomanen malalties infeccioses de transmissió humana, com l’Ebola o la grip. És només un exemple dels llaços que es poden establir entre dos sectors estratègics de la ciutat, la ciència biomèdica i la tecnologia mòbil, i dels beneficis que poden portar a la vida de les persones.

Institut de Recerca Biomèdica.

El debat sobre el model de ciutat que ha de tenir Barcelona és apassionant i segurament perfilarà el discurs sobre la cosa pública al llarg dels pròxims anys. El futur del planeta es construirà a partir de xarxes de ciutats i, per tant, els models que es legitimin en aquesta nova constel·lació seran determinants. En un món ideal, el motor econòmic d’una ciutat hauria d’afavorir la prosperitat i el benestar dels seus habitants. Quan el model de negoci d’un lloc va contra el model de convivència o demana sacrificis excessius als que hi viuen, aleshores es genera tensió, malestar, marginació… Una ciutat és feliç, en canvi, quan el seu model de negoci afavoreix el seu model social.

Sigui quin sigui el color del seu govern municipal, Barcelona sap que no pot repenjar-se en els rèdits del turisme i que els guanys d’aquest sector han de revertir tant en beneficis socials com en estratègies sectorials per fer la ciutat més competitiva en un mercat global. Pensar que Barcelona només es pot decantar cap a una banda, o que no es pot conciliar la cohesió social amb el creixement econòmic, seria un fals dilema, un dilema clarament pervers.

El Centre de Regulació Genòmica.

Fomentar la igualtat d’oportunitats en un pla social és ara mateix una comesa indestriable de la necessitat de diversificar el model de negoci de la ciutat. El futur de Barcelona no passa, doncs, per desmantellar un model de ciutat basat en el turisme, sinó per regenerar-lo i obrir-lo gradualment: d’això també se’n diu redistribució de la riquesa i igualtat d’oportunitats.

Creure que som davant d’una cruïlla seria un error. Abraçar els dos camins i integrar-los en una sola ruta, en canvi, és l’única via possible.

Marc Puig i Guàrdia

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>