La imaginació ciutadana

Foto: Pere Virgili
L’arquitecta Itziar González, que encapçala l’equip guanyador d’un concurs d’idees per a la Rambla, és la protagonista de l’entrevista d’aquest número.
Foto: Pere Virgili

La feina de polítics i urbanistes és detectar les patologies urbanes i posar-hi remei. La remodelació de la Rambla és una oportunitat per fer, a petita escala, un exercici de teràpia administrativa que convidi la ciutadania a creure que té molt a dir i alguna cosa a fer per millorar el seu entorn d’una manera no defensiva.

“Tu vares fer-te per mans precipitades, / en profundes, nebuloses centúries”, diu Joan Perucho a l’Oda a Barcelona. Sí, les ciutats es construeixen amb la precipitació que dicta la necessitat, però també amb l’ordre que demana la convivència. Barcelona s’ha construït sobre una orografia aturonada, en faldes i replans, túnels i ponts, ara enfilant-se a la muntanya, ara baixant al mar. Una ciutat de palaus i barraques.

Tant si és obra de visionaris il·luminats, com d’especuladors insaciables o de nouvinguts sense llar, una ciutat és la suma d’encerts sedimentats i d’errors impacients. I també tot allò que ha renunciat a ser. Carme Grandas ha recollit a La Barcelona desestimada projectes urbanístics i arquitectònics que per raons financeres, polítiques o de canvi de modes van quedar dins un calaix. Us imagineu que hagués prosperat la idea de Rubió i Tudurí de traslladar el zoo de Barcelona al Park Güell? O que avui la Rambla fos un collaret de quioscos dissenyats per Antoni Gaudí? Al seu torn, l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ha mirat enrere i ha recopilat els millors treballs de final de carrera dels darrers cinquanta anys. Aquí també la Barcelona imaginada serveix per reflexionar sobre l’esdevenir real de la ciutat. La història de Barcelona és també la dels seus remordiments i recances, la dels seus projectes imaginats i inaplicats.

Foto: Institut Municipal d'Hisenda

Projecte de reforma de la plaça de Catalunya de Pere Falqués de 1891.
Foto: Institut Municipal d’Hisenda

La feina de polítics i urbanistes és detectar les patologies urbanes i posar-hi remei. Dit d’una altra manera, detectar les xacres que s’han enquistat en els txakres de la ciutat, aquells punts de concentració d’energia i moviment que fan que la ciutat flueixi. El cas de la plaça de les Glòries, convertida als anys seixanta del segle passat en un nus viari de quatre ramals, és un exemple paradigmàtic de patologia urbana, que va consistir a supeditar la Barcelona de les persones a la dels cotxes. La urbanització de Diagonal Mar ha posat en evidència que estàvem sacrificant un punt neuràlgic del moviment ciutadà en benefici de la mobilitat dels vehicles. Un txakra convertit en una xacra.

Aquesta distinció entre moviment i mobilitat és un dels pilars del projecte de remodelació de la Rambla que impulsa el col·lectiu Km_zero, liderat per Itziar González, després de guanyar un concurs públic. Exregidora de Ciutat Vella, arquitecta i terapeuta urbana, González explica a l’entrevista que obre aquest número que cal rescatar la Rambla tant del monocultiu turístic com de la inèrcia desencisadora. El projecte de Km_zero té la vocació de convertir-se en un laboratori de participació que podria inaugurar una nova relació entre la ciutadania i l’Administració. González té molt clar que gestionar la ciutat no és el mateix que fer ciutat, que és sempre la manifestació de l’expressió col·lectiva. Per propiciar aquesta dinamització comunitària és imprescindible una innovació en la governança que demana unes noves regles del joc i que sol venir acompanyada d’un nou llenguatge.

Foto: Pau Bajet

Projecte de reforma de la plaça de Catalunya, treball de final de carrera de Pau Bajet, alumne de l’Escola d’Arquitectura, datat el 2013.

Als qui heu sentit tantes vegades la paraula “empoderament” sense entendre ben bé què significa, vet aquí un exemple concret. La remodelació de la Rambla és una oportunitat per fer, a petita escala, un exercici de teràpia administrativa que convidi la ciutadania a creure que té molt a dir i alguna cosa a fer per millorar el seu entorn d’una manera no defensiva. El col·lectiu Km_zero ens proposa un mètode horitzontal, que tingui en compte tant l’opinió de les parts implicades (veïns, entitats, empresaris, etc.) com l’observació dels tècnics. És impossible refundar la Rambla sense la cooperació de tots els sectors, però tampoc sense uns valors irrenunciables: la transparència, la finor i la proximitat de l’Administració, i sobretot la urbanitat en el sentit més primigeni de la paraula, que en aquest cas vol dir protecció de l’arbrat, foment del moviment per damunt de la mobilitat, recuperació de la condició marítima i dels nodes (o txakres) que componen el passeig i integració dels barcelonins en el seu ric teixit cultural, sense oblidar els turistes que hi han portat la llum d’altres sols i que una tarda d’agost hi van morir atropellats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>