El vent de la història

Un detall de la manifestació massiva de l’11 de setembre de 2012.

Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de 1714, una data assenyalada que va marcar un abans i un després en la història de Barcelona. Durant tot un any commemorem el setge borbònic a la ciutat, uns fets que van suposar la pèrdua dels drets polítics i les llibertats civils dels catalans. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han impulsat una commemoració ciutadana que ha de servir per redescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives de futur. La commemoració del Tricentenari a Barcelona potenciarà el diàleg entre passat i present amb un extens programa d’activitats que inclourà exposicions, debats, seminaris, publicacions, itineraris, festes ciutadanes i propostes artístiques.

Des de Barcelona Metròpolis abordem també els fets de 1714 amb la mirada posada en el passat, el present i el futur. A les seves memòries, Manuel Azaña va deixar anar una frase que llegida avui cobra una dimensió del tot ominosa: “Una persona de mi conocimiento afirma, como una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. Esta boutade denota todo un programa político. De hecho, Barcelona ha sufrido más veces que ninguna otra capital española el rigor de las armas.” Els conflictes bèl·lics que ha viscut la ciutat de Barcelona no han estat mai fets aïllats, ni purament locals, sinó que han concernit l’escena internacional. Els fets de 1714 van conformar una jugada en una partida molt complexa que es disputava en el tauler polític europeu. El setge de Barcelona va captivar l’atenció d’un autor de talla universal, com és Daniel Defoe, que va donar la seva visió de la Guerra de Successió a El capità Carleton, una novel·la que enguany s’ha publicat en català. Més de dos-cents anys més tard, durant la Guerra Civil espanyola, Barcelona va viure el primer bombardeig aeri de la història sobre la població civil, un autèntic camp de proves de les atrocitats que es cometrien després durant la Segona Guerra Mundial. De la resistència de la Barcelona republicana davant els atacs franquistes en parlem també aquí reivindicant la figura de Miquel Serra i Pàmies, un home que en una actuació heroica davant la imminent ocupació franquista va evitar l’any 1939 la destrucció massiva de la ciutat per part de les forces comunistes, que havien planificat d’arrasar Barcelona en el moment de la retirada. Tenim el deure d’honorar els ciutadans que han arriscat la seva vida per la ciutat en circumstàncies tan extremes.

El Born restaurat.

Tant el 1714 com el 1939, Barcelona es va haver de rendir davant d’una força incontestable que havia de sotmetre-la a una voluntat uniformadora i centralista. L’Europa moderna es va construir sobre l’estat nació i era molt difícil contravenir el sentit de la història. Avui, però, el vent bufa en tota una altra direcció i ha fet emergir unes noves relacions internacionals que depassen les fronteres dels estats. Avui Barcelona té una veu pròpia en el nou diàleg global que regeix el món. És exemple de resistència, però també d’obertura i integració. “Barcelona és una gran fàbrica de fer barcelonins”, diu l’escriptor Albert Sánchez Piñol, autor de Victus, entrevistat en aquest número de Barcelona Metròpolis. Quanta raó que tenia Joan Sales quan deia que “les guerres que perds són les guerres que guanyes”.

Marc Puig i Guàrdia

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>