Les relacions socials milloren la salut

L’esperança de vida de les persones pot variar segons el gènere, el barri on viuen, la classe social a què pertanyen, la feina que fan o l’educació que han rebut. I una de les condicions que poden influir sobre l’estat de salut és la soledat.

Foto: Dani Codina

Diverses usuàries del programa Vincles, que impulsa la relació social a través dels nous recursos tecnològics, en una de les seves trobades presencials periòdiques. La relació social és un factor important de salut mental i física.
Foto: Dani Codina

Des de l’inici de les civilitzacions els éssers humans han necessitat viure en comunitat, no només per la lluita per la supervivència, sinó també per donar cobertura a les seves necessitats emocionals, com sentir-se estimats, protegits i reconeguts socialment. Segons Aristòtil, l’home és un animal social i la seva naturalesa el porta a viure en societat: “Aquell que no és capaç de viure en comunitat i que, a causa de la seva pròpia suficiència, no la necessita, o bé és una bèstia o és un déu”.

Però el fet de viure en societat no garanteix gaudir de capital social, ni salva de patir la soledat. Probablement en algun moment de la nostra vida tots hem experimentat aquest sentiment. Tot i que hi ha persones capaces d’aïllar-de socialment i que no ho viuen com un problema, d’altres es poden sentir soles i patir per això fins al punt d’emmalaltir. Desafortunadament, cada vegada hi ha més persones que viuen soles i a les quals la soledat genera problemes de salut, com ansietat, depressió, angoixa… Per aquest motiu hem de pensar en noves fórmules i recursos per reduir aquest malestar sense haver de recórrer sistemàticament a un tractament farmacològic.

Des de l’alba de la història tenim indicis de l’esforç de les societats per preservar la salut de la seva gent. No va ser, però, fins a mitjan segle xix, amb la revolució industrial i la modernització que aquesta va comportar, que es va produir el gran canvi amb l’aparició de la salut pública com a eina d’intervenció comunitària. Les grans mesures higienistes van suposar un gran progrés en termes de salut. Més endavant, els canvis en els estils de vida van donar pas a nous problemes que van requerir intervencions a gran escala.

El model biomèdic dividia la naturalesa humana en cos i ment i se centrava en una concepció patologista, que entenia la salut com a absència de malaltia i propiciava una relació entre el metge i el pacient en què el primer era qui exercia l’autoritat.

Va ser al segle xx que George Engel (1977) va trencar el paradigma amb un nou model, anomenat biopsicosocial, que parteix de la idea que la salut no depèn només de factors biològics, sinó que també hi incideixen aspectes psicològics i socials. Aquest model amplia perspectives i dona protagonisme al pacient en la gestió del propi procés de salut. En les darreres dècades del segle xx, el metge i sociòleg Aaron Antonovsky (1979) proposa un nou paradigma: la salutogènesi. Aquest model es basa en la capacitat de les persones de mantenir i augmentar el seu propi benestar adoptant conductes protectores de la salut.

El codi postal i el codi genètic

Són molts els determinants que poden influir en la salut. En les mateixes circumstàncies unes persones emmalalteixen i d’altres no. Factors com l’edat, la genètica, l’entorn o les condicions socials i socioeconòmiques poden generar desigualtats en salut. El 2009 James Marks va publicar un article que va tenir força impacte, on sostenia que el codi postal pot tenir més importància que el nostre codi genètic. L’esperança de vida de les persones pot variar segons el gènere, el barri on viuen, la classe social a què pertanyen, la feina que fan o l’educació que han rebut. I una de les condicions que poden influir sobre l’estat de salut és la soledat.

Michael Marmot, coautor del llibre Els fets provats, sosté que el fet de ser exclòs de la vida social i rebre un tracte d’inferioritat fa que una persona pugui tenir pitjor salut i un risc més elevat de mort prematura. En canvi, pertànyer a una xarxa de suport basada en la comunicació i en les relacions de reciprocitat té un poderós efecte beneficiós. Davant els nombrosos estudis que demostren la importància del suport social com a protector de la salut física i mental, el sistema de salut pública es planteja potenciar les relacions socials com a eina per millorar la salut comunitària.

Efectes beneficiosos de l’activitat social

La prescripció social és el mecanisme pel qual els professionals sanitaris poden guiar i estimular els pacients perquè facin ús dels recursos comunitaris existents. Es tracta de promoure la participació en activitats socials que millorin la seva relació amb l’entorn.

La prescripció social proposa un model d’atenció centrat en les persones i no en el servei de provisió d’assistència sanitària. Són mesures que no impliquen una medicalització: no es tracta de substituir les teràpies convencionals sinó de completar-les amb l’efecte beneficiós dels recursos i les activitats de caràcter social, és a dir, aprofitant l’efecte salutogènic de les relacions socials.

Els programes de prescripció social es basen en l’evidència que la participació regular en activitats comunitàries ajuda les persones a desenvolupar recursos socials i psicològics, ja que faciliten un reforç positiu i contribueixen a mantenir un estil de vida actiu, saludable i resilient contra els trastorns emocionals. Per garantir l’adequació d’un programa de prescripció social cal estudiar els interessos i les motivacions de les persones establint amb elles vincles de confiança. Explorar les possibilitats que ofereix la comunitat i potenciar-les, reforçant els recursos existents. I establir els perfils i canals de derivació adients.

Foto: Dani Codina

La Lluïsa, assistent del Servei de Teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona, durant una visita a la Josefina, al pis d’aquesta darrera al passeig de la Zona Franca.
Foto: Dani Codina

Els professionals que treballem en l’atenció a la salut identifiquem la capacitat d’algunes persones de l’entorn com a veritables agents de salut i les empoderem perquè arribin a ser agents actius, entenent com a actiu un recurs que dona salut i benestar. Els darrers anys s’han dut a terme activitats grupals psicoeducatives on la persona que lidera el grup no és un professional, sinó algú que ha viscut una experiència personal que l’ha fet desenvolupar habilitats i adquirir coneixements. És aquesta experiència la que la capacita per portar a terme aquesta activitat, i així es converteix en un sòlid actiu de salut en la comunitat.

Des d’un punt de vista econòmic, la prescripció social és també molt rendible. Facilita l’ús de recursos ja existents i té un impacte important en els determinants socials de la salut, ja que augmenta la participació comunitària i disminueix les desigualtats socials en aquest àmbit. Per poder aplicar aquest tipus de programes, cal reforçar la consciència pública que els passos que es facin en pro del benestar repercuteixen en la salut de les persones, especialment en els processos relacionats amb l’estrès, l’ansietat i la depressió. I, d’altra banda, també és important augmentar la consciència del potencial i de la viabilitat dels recursos no farmacològics en l’atenció primària.

Com diu el metge i escriptor Rafael Cofiño, el centre de salut no és l’únic centre de salut. Hi ha associacions, persones, grups, institucions, espais…, que tenen un impacte molt important en la salut de la nostra població. L’abordament dels problemes de salut d’una comunitat ha d’incloure una dimensió social i psicològica que pugui incidir sobre l’origen del problema. La prescripció social no ha de ser un exercici vertical, impositiu, sinó una eina per enfortir les persones i la comunitat ajudant-les a millorar el seu benestar.

Raquel Paz Caballero

Treballadora social d’atenció primària a Barcelona

Un comentari a “Les relacions socials milloren la salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>