La pau en moviment

Il·lustració: Patossa

Il·lustració: Patossa

Molts hem après geografia a còpia de guerres. Beirut, Vukovar, Kandahar, Tikrit o Alep són topònims que tenim gravats amb foc i metralla a la memòria. I sense anar tan lluny, el nomenclàtor urbà commemora batalles més antigues i properes, com Tetuan o Bailèn.

Barcelona ha destacat els últims decennis com a ciutat pacifista. En va donar mostres durant la campanya anti-OTAN, als anys vuitanta, i amb l’esclat del moviment d’objecció de consciència al servei militar, el llançament de campanyes com la C3A contra el comerç d’armes, la creació de col·lectius com el de Dones Antimilitaristes o les multitudinàries manifestacions contra la guerra de l’Iraq.

En aquest dossier abordem el moviment pacifista des de diversos angles. Comencem pel rebuig al servei militar, tan estès al final del segle passat que algun any hi va haver a Catalunya més objectors que reclutes. Ens fixem en la pau de gènere, molt amenaçada encara per la violència patriarcal. Hi tractem la convivència entre confessions religioses. Recollim la feina d’entitats dedicades a promoure els valors de la pau, integrants d’una xarxa capaç de reaccionar davant les grans crisis internacionals, com s’ha demostrat amb l’activació per part de l’Ajuntament, ara fa un any, del pla Ciutat Refugi. I ens preguntem pel futur i els reptes de Barcelona en aquest àmbit. En un món globalitzat, les xarxes de ciutats, cada cop més interconnectades, són al centre de la construcció de la pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>