El senglar no és benvingut a ciutat

Un cop habituats als aliments d’origen humà, els porcs senglars ja no es poden readaptar a la vida salvatge i l’única solució factible és eliminar-los, per motius ètics, legals i de responsabilitat civil, administrativa i sanitària.

Foto: A. Raspall / Parc Natural de la Serra de Collserola

Treballadors del Parc Natural de la Serra de Collserola observen dos senglars als terrenys de la Vil·la Joana, a prop de la seu del consorci del parc.
Foto: A. Raspall / Parc Natural de la Serra de Collserola

El porc senglar (Sus scrofa) és una espècie autòctona del medi natural català. Els últims anys, la proliferació d’aquesta espècie ha causat un augment de les incidències vinculades a la seva presència en diverses poblacions de l’entorn de Collserola, incloent-hi Barcelona.

El porc senglar no és una espècie urbana i, per tant, no ha de ser present al medi urbà. Cal treballar perquè romangui com a espècie salvatge autòctona al medi natural i per eliminar-la de la ciutat. Des del 2013 el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha signat contractes amb l’Ajuntament per estudiar la urbanització dels porcs senglars i com posar-hi remei.

Es podria pensar que la presència de porcs senglars a l’àrea urbana té a veure amb un increment de la seva població, però si els senglars no trobessin recursos per alimentar-se no s’habituarien a la ciutat. Les fonts d’aliment urbà (alimentadors, menjar per a colònies de gats, escombraries, etc.) expliquen la colonització del medi urbà pels senglars en un procés d’adaptació que es desenvolupa al llarg de diverses generacions.

Un cop habituats als aliments d’origen humà, els senglars esdevenen irrecuperables per a la vida salvatge i l’única solució factible és eliminar-los, per motius ètics, legals i de responsabilitat civil, administrativa i sanitària. Alimentar-los o facilitar-los l’accés a aliment d’origen humà és condemnar-los a mort a ells i a la seva descendència.

L’estratègia reproductiva del porc senglar consisteix a tenir moltes cries cada any per assegurar-ne la supervivència d’algunes. Subministrant-los aliment a la ciutat en períodes d’escassetat aconseguim un doble efecte negatiu: d’una banda, se n’augmenta la població perquè les cries milloren la capacitat de supervivència i, de l’altra, l’animal s’habitua a les persones i a l’entorn urbà. La societat urbana ha d’aprendre i ser conscient que la mort individual d’un animal salvatge és necessària per regular-ne la població.

A curt termini, tot porc senglar que causi incidències en zona urbana ha de ser eliminat pels riscos que comporta i perquè és irrecuperable per a la vida al medi natural. A mitjà i llarg termini cal aplicar mesures per disminuir la població de porcs senglars al massís de Collserola i, al mateix temps, reduir la disponibilitat d’aliment a l’entorn urbà. Segons els estudis realitzats pel SEFaS, corroborades per l’experiència en altres països europeus, la reducció de la població és més eficaç quan es concentren els esforços a eliminar la població juvenil i subadulta.

Per evitar les incidències en zones urbanes, però, no n’hi ha prou a disminuir la població de senglars. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’una reducció de l’aliment disponible per alimentació directa o procedent del menjar de les colònies de gats, de les escombraries i de la vegetació de les zones verdes. Amb aquest objectiu cal adoptar mesures sancionadores de l’alimentació directa i del subministrament irresponsable de menjar a animals domèstics i urbans, com ara els gats, millorar la gestió de les colònies urbanes d’aquest felí i, també, modificar el disseny de les zones verdes de manera que siguin menys atractives per al porc senglar, especialment en punts clau dels districtes limítrofs amb Collserola.

L’Ajuntament de Barcelona i el SEFaS estan iniciant una campanya de divulgació i conscienciació ciutadana per disminuir la tendència a l’alça de la disponibilitat d’aliment urbà per als porcs senglars, amb el seguiment de les mesures aplicades per avaluar-ne l’eficàcia. Es tracta de revertir un procés d’adaptació que ha trigat molts anys a tenir lloc. Tot i els esforços invertits, els resultats es faran esperar, però cal treballar des d’ara mateix i no defallir.

* També signen aquest article: Raquel Castillo Contreras, Carlos González Crespo, Carlos Conejero Fuentes i Gregorio Mentaberre (Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona).

Jorge Ramon López Olvera

Professor titular del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>