El control de plagues a la gran metròpoli

L’aparició o reaparició de determinades malalties s’explica per l’alteració de l’equilibri entre els agents implicats –hoste, patogen i medi ambient– produïda per multitud de factors, la majoria derivats de l’acció humana, entre els quals destaquen el canvi climàtic i la globalització.

Foto: Vicente Zambrano

Mosquito Alert és una aplicació per a mòbil que permet enviar informes sobre la presència del mosquit tigre i possibles llocs de cria de l’insecte a l’àmbit urbà, acompanyats de fotografies per facilitar la comprovació de les dades.
Foto: Vicente Zambrano

Les ciutats són ecosistemes relativament nous i no disposen d’una estructura per regular les poblacions d’animals. En aquest context, determinades espècies s’adapten i proliferen sense cap tipus de control, i esdevenen plagues urbanes. És el cas de coloms, gavians, mosquits, rates, paneroles o cotorres.

La convivència d’algunes d’aquestes espècies amb les persones en un mateix territori geogràfic pot generar problemes ambientals i econòmics, com ara la insalubritat d’espais, la degradació del mobiliari urbà i la propietat privada, la contaminació d’aliments i d’aigües o la transmissió de malalties. Des de les administracions es treballa per identificar les plagues presents a l’entorn urbà i els riscos que poden derivar-se’n. La recerca inclou la identificació i el registre de la prevalença de diferents malalties, la vigilància dels reservoris de les espècies hostes existents, la distribució geogràfica de les plagues i la seva dinàmica de transmissió.

L’Administració impulsa programes per reduir l’impacte negatiu d’aquestes plagues en ciutats o pobles. L’objectiu és mantenir les espècies nocives per sota del llindar de tolerància, fent servir, en primer lloc, els factors naturals de mortalitat i, posteriorment, utilitzant mètodes integrats de control (biològics, físics, químics, etc.) compatibles amb el medi ambient i la salut pública.

La vigilància epidemiològica comporta l’estudi poblacional de les espècies que cal controlar, així com la identificació de les malalties transmeses entre animals i humans i el seu impacte global, amb l’objectiu de prevenir determinats riscos relacionats amb la sanitat animal, la salut pública i la conservació d’espècies, i per decidir les estratègies més adequades al territori.

Sabem que un 60 % dels organismes infecciosos per als humans són responsables de malalties zoonòtiques. Un ­80 % d’aquestes malalties es transmeten per vectors plaga, com paparres, puces o mosquits, i la gran majoria reben la denominació de malalties emergents o reemergents. Les emergents són les malalties de nova aparició en una població o zona geogràfica concreta, i les reemergents, les que han existit en el passat i que presenten un augment d’incidència o d’extensió de l’àrea geogràfica de distribució. Les malalties transmeses per vectors –agents que poden propagar o transmetre una malaltia d’un organisme a un altre– representen més del 17 % de totes les malalties infeccioses i provoquen cada any més d’un milió de defuncions.

L’aparició o reaparició de determinades malalties s’explica per l’absència o l’alteració de l’equilibri entre els agents implicats: hoste, patogen i medi ambient. L’equilibri es veu alterat per multitud de factors, la majoria derivats de l’acció humana, entre els quals destaquen el canvi climàtic, l’augment dels viatges intercontinentals i les migracions, el transport d’animals, la desforestació i la urbanització, l’agricultura i la ramaderia, la superpoblació, la pobresa, la pèrdua de biodiversitat i la introducció de noves espècies.

El canvi climàtic i la globalització, factors clau

El canvi climàtic és un dels factors clau en l’extensió de les plagues. L’escalfament global de la Terra té un efecte directe sobre els vectors que transmeten malalties. Els augments de temperatura incrementen l’àrea de distribució de molts vectors, ja que en faciliten el desenvolupament. D’altra banda, la globalització comporta un lliure transport de mercaderies que afavoreix desplaçaments involuntaris d’organismes. Aquests desplaçaments són la principal causa de l’ampliació de l’àrea de distribució geogràfica de determinades malalties. Per exemple, la presència del mosquit tigre, espècie asiàtica invasora mundial, està relacionada amb el transport de pneumàtics usats i/o productes de jardineria.

No totes les plagues tenen el mateix impacte sobre la salut pública. Tanmateix, cal destacar-ne algunes especialment rellevants per la seva capacitat de transmissió. Les malalties transmeses per vectors són un grup d’infeccions emergents i reemergents que constitueixen avui una amenaça per a Europa. Entre les malalties vectorials que constitueixen un risc real cal esmentar el paludisme importat, virosis com el dengue, el chikungunya, la febre del Zika i la febre del Nil Occidental, o el cas més recent de febre hemorràgica per virus de Crimea-Congo, transmesa per la picada de paparres.

El mosquit tigre a Barcelona

En l’àmbit municipal, les mesures de control del mosquit tigre tenen com a finalitat prevenir-ne la proliferació i reduir-ne la presència per tal de minimitzar els efectes negatius sobre la població (molèsties i transmissió de malalties, principalment). En aquesta línia, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) desplega el seu programa de vigilància i control de mosquits en els espais públics per mantenir sota control l’espècie. El desplegament és especialment complex en una ciutat de les dimensions de Barcelona, amb més d’un milió i mig d’habitants, i per l’abundant presència d’elements potencialment afavoridors de la proliferació de mosquits, com els 75.000 embornals i les més de 300 fonts ornamentals de la via pública.

Foto: Agència de Salut Pública de Barcelona

Tècnics de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en tasques de control i vigilància de mosquits.
Foto: Agència de Salut Pública de Barcelona

Un dels objectius principals del programa és determinar les àrees potencials d’activitat del vector, a través de la recollida de dades sobre la presència del mosquit. Cada any, entre els mesos d’abril i novembre, es fa una vigilància continuada dels punts de risc, les àrees on es va detectar activitat important de l’insecte en la temporada anterior. Les incidències ciutadanes són igualment una font d’informació bàsica i es realitzen inspeccions a les zones afectades. La recerca de noves eines per millorar el sistema també és una prioritat. Per aquest motiu, l’ASPB s’ha unit al projecte Mosquito Alert, que ha desenvolupat una aplicació mòbil del mateix nom que permet a la ciutadania avisar de la presència del mosquit tigre. Les dades recollides per tots els mitjans anteriors permeten prioritzar i organitzar les diferents actuacions de prevenció i control.

El control de les arbovirosis

Les arbovirosis són malalties provocades per un conjunt de virus que es transmeten per artròpodes. A causa de l’alta incidència d’aquestes malalties, l’any 2013 l’ASPB, amb la col·laboració de l’Hospital Clínic de Barcelona, va posar en marxa un projecte pilot de vigilància de les arbovirosis per reduir-ne el  risc de transmissió. El bon funcionament del projecte, juntament amb la publicació per part de la Generalitat del Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits, va fer que el 2014 s’implantés aquest sistema de vigilància en tot el territori català, de manera coordinada amb els diferents agents implicats. A més, també han contribuït a la millora de la detecció d’arbovirosis, d’una banda, la creació de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i, d’altra banda, la regulació dels sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, mitjançant la qual el dengue i la chikungunya han passat a ser considerades malalties de declaració obligatòria a Catalunya. Finalment, l’emergència de salut pública d’importància internacional que va declarar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’1 de febrer de 2016 per les microcefàlies i altres trastorns neurològics –com la síndrome de Guillain-Barré (SGB)– associables al virus del Zika, també va representar una millora en les comunicacions relacionades amb aquesta malaltia.

La constant aparició de casos importats de dengue, chikungunya i recentment febre del Zika al nostre territori, juntament amb la detecció de casos autòctons a França, molt a prop de la nostra frontera, han posat de manifest la necessitat d’establir protocols que incloguin accions de vigilància virològica, detecció precoç i confirmació diagnòstica ràpida dels casos, així com una bona vigilància entomològica i animal per determinar el nivell de risc per a la salut humana i instaurar mesures immediates. Per això és imprescindible la coordinació entre totes les parts implicades, és a dir, entomòlegs, sanitat animal, epidemiòlegs, clínics i viròlegs.

Seguint aquestes pautes, el sistema de vigilància i control d’arbovirosis consta de dos elements clau. D’una banda, el Servei d’Epidemiologia s’encarrega, en primer terme, de filtrar els casos de pacients amb dengue, chikungunya i febre del Zika que arriben a la ciutat en fase de virèmia, és a dir, el període en què la persona afectada té prou virus en sang per fer possible la transmissió a una persona sana a través d’un mosquit vector que eventualment la piqui. Així mateix, efectua una enquesta epidemiològica que inclou un conjunt de recomanacions i recull informació per donar continuïtat a les accions requerides i fer el seguiment posterior del pacient: dades personals, indrets on ha viatjat, antecedents de picades, llocs visitats en el període de virèmia, etc.

D’altra banda, un cop efectuada l’enquesta epidemiològica, els casos que han arribat en fase de virèmia són comunicats al Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA), que s’encarrega de contactar amb la persona per reforçar les recomanacions de prevenció i protecció, efectuar una inspecció entomològica en el seu domicili i en la via pública adjacent i valorar la realització d’altres inspeccions en funció dels llocs que ha visitat i el temps de permanència durant el període de virèmia: domicilis de familiars o amics, lloc de treball, llocs d’esbarjo, etc. L’objectiu de totes aquestes accions és detectar la presència del vector implicat i reduir-la per minimitzar la possibilitat de transmissió.

En paral·lel a aquestes tasques, també es monitoren els llocs inspeccionats amb trampes o elements de captura, per analitzar els mosquits i descartar la presència de virus en el vector, cosa que augmentaria el risc de transmissió i comportaria l’adopció de mesures de control. En qualsevol cas, si es detecta la presència de mosquits o la circulació de virus, s’efectuen tasques de control (larvicida o adulticida) i es programen seguiments periòdics a la zona fins a l’absència d’activitat vectorial.

Participació ciutadana

El control municipal de plagues demana, per ser efectiu, un grau notable de col·laboració ciutadana, ja que gran part dels focus de cria es troben en propietats privades, sobretot en el cas del mosquit tigre. Cal la sensibilització i la conscienciació del públic per difondre el coneixement de l’espècie de mosquit i el seu comportament, dels riscos associats a la seva proliferació, de les mesures de protecció individual i de les estratègies de control que es poden adoptar per reduir o eliminar els focus de mosquits en l’àmbit domèstic.

En conclusió, les plagues que conviuen a les nostres ciutats o pobles poden provocar diferents tipus de problemes, com ara la transmissió de malalties. Per aplicar estratègies de control que permetin reduir els riscos i minimitzar l’impacte global sobre la salut pública cal comptar amb un sistema de vigilància que permeti identificar l’estat sanitari de les poblacions, la capacitat de transmissió de malalties al seu si i la seva distribució territorial.

Tomás Montalvo

Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes. ASPB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>