Construint l’Ajuntament de parets de vidre

Il·lustració: Patossa

Il·lustració: Patossa

El govern municipal de Barcelona treballa en un seguit de línies per donar als ciutadans més accés a la informació sobre els afers públics, com a base per impulsar la participació col·lectiva en la seva gestió. La posada en marxa de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, de la Bústia ètica i del portal web de Transparència són algunes de les actuacions engegades amb aquest objectiu.

Es prepara també un codi ètic de conducta que vincularà els càrrecs electes i l’alt personal municipal. Així mateix, des de l’estiu es treballa en la revisió de les normes reguladores de la participació ciutadana en els assumptes públics. La normativa que s’està desplegant va més enllà del que demana la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern que va aprovar el Parlament de Catalunya l’any 2014.

El Parlament de Catalunya va aprovar el desembre de 2014 la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC i PP. S’hi van abstenir Iniciativa i Ciutadans, i la CUP hi va votar en contra. El juny de 2015, durant el seu discurs d’investidura, l’alcaldessa Ada Colau parlava d’un Ajuntament en què “la gent se senti protagonista”, i engrescava els veïns a implicar-se en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques per fer-les més transparents: “Volem un nou Ajuntament amb parets de vidre, perquè sense informació per al ciutadà no hi ha democràcia possible”, afegia la nova batllessa. La Llei de transparència no va entrar en vigor als municipis catalans fins al gener de 2016, ara fa un any.

Però la intenció municipal de posar a l’abast de la ciutadania una sèrie de dades d’interès públic existeix des de 2010, quan el consistori presidit per Jordi Hereu va presentar la proposta del que després seria el servei municipal d’open data o dades obertes. D’ençà d’aleshores, el portal d’internet que acull aquest servei ha reunit fins a 330 datasets –paquets de dades–, segons informa la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament, Francesca Bria.

Tot i que el volum de dades comença a ser considerable, des de l’Associació d’Arxivers de Catalunya reclamen més coordinació a l’hora d’establir una metodologia conjunta per classificar, integrar i estandarditzar la documentació, ja que fa molt de temps que duen a terme aquesta feina i, de vegades, veuen com es doblen els recursos i la informació disponibles al portal de l’Ajuntament i a l’arxiu municipal.

També és necessari que el format en què es troben les dades sigui reutilitzable, és a dir, que es tracti de fulls de càlcul –no documents PDF–, per possibilitar l’anàlisi comparada amb altres dades i representar-les millor, apunta la periodista especialitzada en tecnologies de la informació Karma Peiró: “Volem els arxius originals, no la interpretació que en faci l’Administració”, conclou.

Foto: Albert Armengol

Presentació de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques, el novembre del 2015. D’esquerra a dreta, el seu director Joan Llinares, el tinent d’alcalde Jaume Asens i dos membres del consell assessor de l’oficina: Simona Levi, d’Xnet, i el periodista David Fernàndez, exdiputat de la CUP, que va presidir la comissió parlamentària d’investigació del Cas Pujol.
Foto: Ajuntament de Barcelona

Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques

El novembre de 2015 el govern municipal va presentar l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques (OTBP), que a través de la seva eina digital, el portal de la transparència, ha de ser el primer garant del govern amb parets de vidre que va anunciar Colau al seu discurs d’investidura.

L’oficina depèn de l’àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, dirigida per Jaume Asens: “La transparència ens fa més dèbils com a govern, perquè l’oposició sap on som en cada moment, amb qui ens reunim, què fem; una informació que evidentment els és molt valuosa. A la vegada, però, ens fa més forts”, resumeix Asens.

El màxim responsable de l’OTBP és Joan Llinares, gerent de recursos municipals. Bregat en temes de corrupció, Llinares va ser qui va ocupar la direcció del Palau de la Música un cop descobert el frau de Fèlix Millet a la institució: “L’oficina té una funció dinamitzadora i d’elaboració, juntament amb els serveis jurídics municipals, de la normativa que s’està desplegant per garantir els principis de transparència i de bones pràctiques”, assegura.

Aquesta normativa, que va més enllà del que demana la mateixa Llei 19/2014, segons diu Llinares, va preveure la creació d’un Consell Assessor de la Transparència que donés suport a l’oficina i n’audités la feina. El consell està format per dotze persones, majoritàriament provinents del món associatiu i la societat civil, que no cobren ni un euro per la seva comesa. En destaquen noms com els d’Itziar González, David Fernàndez, Josep Ramoneda, Francesc Torralba, Miguel Ángel Mayo, Gestha (el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda) o Simona Levi.

Precisament el col·lectiu a què pertany l’activista digital Simona Levi –Xnet, que van actuar com a acusació popular en el cas Bankia i són els responsables de la iniciativa 15MpaRato– ha estat l’encarregat de dur a terme el servei de Bústia ètica.

La bústia és un instrument que s’ofereix a la ciutadania perquè pugui denunciar, a través seu, qualsevol comportament il·lícit de l’Administració o d’altres agents amb garantia total d’anonimat i protecció gràcies al protocol d’encriptació de programari lliure TOR: “La feina ha estat tecnològica i ha consistit a modificar els protocols tècnics en tota la infraestructura de l’Ajuntament, però també hem hagut de dur a terme una labor educativa sobre aquesta nova manera de fer, que comporta un autèntic canvi cultural”, assegura Simona Levi. S’han introduït altres protocols de traçabilitat mitjançant els quals els denunciants podran seguir els passos que fa la seva acusació, cosa que assegura un retorn de l’Administració al ciutadà, que també podrà denunciar si la seva queixa s’està portant endavant de manera correcta: “Intentem que la gent es faci càrrec de la seva denúncia, que se n’apoderi –assegura Levi–. Hi ha d’haver maneres perquè la participació no sigui un martiri. La vigilància ciutadana no et pot devastar la vida.”

Des de l’Oficina per la Transparència admeten que s’ha trigat més del compte a posar en marxa els serveis i a aplicar les normatives. Es preveia inaugurar la bústia aquest mes de gener, tot i que al desembre van acabar les darreres proves tècniques, entre les quals proves de resistència a atacs de hackers i a filtracions originades des de l’exterior. Segons el director de l’OTBP, Joan Llinares, es va demanar a entitats i persones que intentessin trencar les barreres de seguretat per verificar que eren infranquejables.

Un codi de conducta general

Del codi ètic de conducta només se’n coneix l’avantprojecte presentat el mes de març passat. El govern del municipi ha estat buscant el màxim acord entre grups polítics i societat civil per tirar-lo endavant: “És com una constitució –sosté el quart tinent d’alcalde, Jaume Asens–. L’haurà de complir tothom i, per tant, volem que tothom l’aprovi.” La tramitació definitiva va començar al desembre i culminarà al Plenari municipal de febrer. D’aquesta manera, de cara al març l’Ajuntament haurà posat en marxa les seves dues principals eines de transparència i bones pràctiques.

El codi servirà per evitar i denunciar els conflictes d’interessos, les incompatibilitats, els viatges injustificats o la recepció de regals que superin els cinquanta euros: “A diferència d’altres codis ètics que només són declaracions de principis i, per tant, brindis al sol, el nostre va més enllà de l’ètica –manté Jaume Asens–. Es tracta d’un autèntic codi de conducta que, si es compleix com es preveu, tindrà uns efectes positius molt clars.”

El codi s’adreça a tots els càrrecs electes, al personal directiu del Consistori, als òrgans de govern de les entitats municipals vinculades i, fins i tot, al personal eventual de l’Ajuntament i les entitats municipals vinculades que ocupin llocs de confiança o d’assessorament.

No sempre la mala praxi política ha estat castigada; al contrari. Convé recordar la multa de tres mil euros que el Tribunal Suprem va imposar a l’ONG Acces Info Europe l’any 2012 per haver preguntat a l’Executiu espanyol quines mesures havia adoptat per lluitar contra la corrupció. Després que el Govern del PP va engegar el portal de la transparència a escala estatal, la directora d’aquesta ONG, Helen Darbishire, en va criticar el funcionament: “Perquè un país sigui transparent, cal un canvi cultural.”

Gràfics interactius del web decidim.barcelona que informen sobre diferents aspectes del procés participatiu que es va dur a terme per elaborar el Pla d’Acció Municipal 2016-2019.
El primer mostra el repartiment de propostes segons l’origen, i quines es van incorporar als eixos del pla; el gràfic de sota, a l’esquerra, informa sobre les entitats i ciutadans que van participar de forma activa en el procés; el de la dreta representa el nombre de propostes per habitant que es van registrar en cada districte, i el nombre de suports que van rebre.

Smart city enfront de sobirania tecnològica

La comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, Francesca Bria, sosté que l’economia digital actual es basa en les dades. És per això que la major part estan concentrades en mans de molt poques empreses, que acostumen a ser del ram tecnològic, bancs o companyies d’assegurances: “Vivim a l’època del Far West de l’economia digital: les dades són el petroli del segle XXI”, assevera.

La comissionada Bria assumeix que encara queda molt camí per recórrer i informa que el Consistori està en contacte amb altres equips de govern de ciutats com Londres, Nova York o Hèlsinki, per compartir experiències en aquest camp. “Hem d’avançar més enllà de les dades estàtiques, referides a un temps passat, per controlar les dades dinàmiques de la ciutat, és a dir, les que ens parlen en temps real de la mobilitat o dels nivells de contaminació, per exemple –explica–. Unes dades que són útils per al govern de la ciutat i que han d’estar a l’abast de l’Ajuntament perquè pugui millorar els serveis.”

El govern municipal va presentar el mes d’octubre el pla Barcelona Ciutat Digital 2017–2020. Transició cap a la Sobirania Tecnològica, amb un pressupost de 65,6 milions d’euros. Un pla que buscarà guiar la transformació digital de l’Ajuntament establint estàndards de codi obert i programari lliure. “Hem establert un clàusula que obliga que totes les dades generades pel contracte amb un proveïdor extern i les activitats que se’n derivin (neteja, il·luminació, bicing…) s’hauran de mantenir públiques, perquè són d’utilitat pública”, informa Bria.

Cal, doncs, segons la comissionada, diversificar l’economia digital perquè no estigui “en mans d’unes quantes companyies, com passava amb la idea de la smart city, que posava la tecnologia al davant de tot per fer negoci”. La clau, per a Bria, rau a abocar els esforços digitals de l’Ajuntament en la contractació de serveis a pimes catalanes. “Per això en el nostre pla digital destinem deu milions d’euros a la compra pública innovadora, cosa que implica transformar les relacions de l’Ajuntament amb els proveïdors per incloure-hi les pimes”, explica.

Que les dades deixin de ser només una eina de negoci suculent per al sector privat i tinguin un retorn públic seria un primer pas per assolir la sobirania tecnològica. Però no hi ha sobirania sense apoderament social. Molts ciutadans desconeixen què se’n fa, de les seves dades personals. “L’economia digital viola sovint els seus drets bàsics de privacitat –sosté Bria–. Aquí hem d’intervenir, per garantir que els ciutadans siguin realment els únics amos de les seves dades”. Més enllà d’això, Bria apel·la a la necessitat que l’Ajuntament exerceixi el seu lideratge públic per determinar les prioritats a l’hora de posar la tecnologia al servei dels ciutadans.

El procés participatiu Decidim Barcelona

El primer exemple que posa Francesca Bria quan se li pregunta sobre com s’haurà de construir el lideratge públic de les polítiques municipals a través de la transparència i la tecnologia és el procés participatiu que va ajudar a elaborar el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2016-2019 i que es va iniciar l’octubre de 2015 amb el nom de Decidim Barcelona. El responsable de projectes de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Joan Maria Soler, valora l’esforç positivament: “Hi ha hagut una voluntat clara d’endegar processos participatius per part de l’Ajuntament, amb una intensitat que no s’havia vist fins ara.”

Més de 15.000 persones van assistir als tallers i trobades preparatoris, però el gruix de la participació es va dur a terme a través del portal d’internet Decidim Barcelona, que va registrar 24.000 altes: “Mai hi havia hagut un PAM amb una participació real de la ciutadania”, assegura la comissionada Bria. Per la seva banda, Joan Maria Soler, des de l’experiència en participació de la FAVB, relativitza les xifres i valora l’experiència com a “quantitativament poc reeixida”, ja que només un 2,4 % dels ciutadans hi van prendre part.

Es van recollir 10.860 propostes de ciutadans, entitats i associacions per incloure al PAM, de les quals, finalment, se n’hi van incorporar 8.142. Segons Soler, el retorn d’algunes propostes incloses al pla està sent una mica limitat: “Es van crear moltes expectatives (el procés va durar molt i va ser intens) i en casos concrets s’ha creat frustració. Propostes que van recollir molts vots després han estat interpretades o cuinades d’una manera massa suau”. Soler posa l’exemple del cobriment de la Ronda de Dalt, que és la proposta que més vots va recollir sobre la problemàtica i que, segons ell, l’Ajuntament ha enfocat d’una manera molt light, assignant uns terminis massa llargs. Interrogat en referència a això, Joan Llinares assumeix que si el retorn no ha estat el desitjat és per raó de les prioritats pressupostàries i no perquè s’hagi renunciat a cobrir la via, intenció que segueix intacta, assegura.

Foto: Ajuntament de Barcelona

Reunió del consell de barri del Fort Pienc del 14 de desembre passat, on es va tractar el desenvolupament de la prova pilot de pressupostos participatius a l’Eixample. Aquest districte i el de Gràcia són els primers on s’implementa, amb caràcter de prova, el procés participatiu on la ciutadania fa propostes i pren decisions sobre l’aplicació dels pressupostos municipals en diverses àrees.
Foto: Albert Armengol

No hi ha solucions màgiques per enfortir la participació, però Soler apunta a l’autogestió dels espais públics: “Ja podem fer meravelles participatives, però si la gent no fa del seu barri un lloc de trobada no hi haurà manera d’aconseguir-ho –afirma–. Equipaments, casals i centres cívics s’haurien d’autogestionar tant com fos possible; les persones han de tenir la sensació que són les protagonistes reals d’aquests espais, i no pas uns simples usuaris o clients.”

Foto: Albert Armengol

Punt d’informació al mercat de la Concepció per fomentar la participació ciutadana en la prova pilot dels pressupostos participatius, al districte de l’Eixample.
Foto: Albert Armengol

Des de l’estiu està en marxa el procés de revisió de les normes reguladores de la participació ciutadana a la ciutat. Joan Maria Soler explica que la FAVB forma part de la comissió impulsora del procés i anuncia que, malgrat que és molt aviat per treure’n conclusions, la federació portarà a debat les seves exigències històriques en participació ciutadana: “Consellers de districte escollits directament per la ciutadania, capacitat per endegar iniciatives legislatives populars (ILP), fer consultes vinculants als veïns i descentralització del govern de la ciutat. Els districtes han de tenir capacitat de decisió real en molts temes que ara tenen vedats, com per exemple en l’àrea d’urbanisme”, afirma Soler. El director de l’Oficina per la Transparència, Joan Llinares, també assumeix que tot plegat encara està molt verd, però apunta que la participació “s’haurà de basar en el compromís dels gestors de retre comptes a la ciutadania”.

L’informe Transparència, accés a la informació pública i bon govern, del Síndic de Greuges, de juliol de 2016 –la Llei 19/2014 atribueix al Síndic la competència per avaluar-ne el compliment– situa Barcelona com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants més transparent en concepte de publicitat activa, és a dir, en el dret ciutadà a accedir a la informació pública. El Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB també avalua anualment la transparència de tots els ajuntaments catalans. Al qüestionari de 2016, l’Ajuntament de Barcelona compleix satisfactòriament els 52 indicadors analitzats.

Un dels exemples més clars del canvi de tarannà municipal és l’apartat del portal de Transparència –desenvolupat per Civio– en què es poden consultar en format obert i amb visualitzacions interactives els pressupostos municipals des del 2013 fins a la proposta de pressupost de 2017, o que permet de descarregar-se en Excel totes les factures comptabilitzades a l’Ajuntament durant l’any 2015.

Caldria preguntar-se quin poder real tindria el poble si tots els ajuntaments posessin a disposició de la ciutadania aquesta informació i si la gent s’hi interessés. Una última dada: l’empresa privada que més diners va facturar a l’Ajuntament l’any passat va ser Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), amb 116.155.886,43 euros. Ara, l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques és l’encarregada d’auditar el presumpte frau de 800.000 euros d’FCC a l’Ajuntament en el servei de neteja.

Gerardo Santos

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>