Ciutat refugi d’escriptors perseguits

El PEN Català va contribuir, l’any 2006, a crear una xarxa de ciutats refugi per a escriptors amenaçats als seus països, gràcies a l’experiència acumulada amb el Parlament Internacional d’Escriptors. El programa d’acolliment, desenvolupat amb el suport de l’Ajuntament i de la Generalitat, és un actiu important de Barcelona com a candidata a ser designada Ciutat de la Literatura de la Unesco.

Arxiu PEN Català
El poeta palestí Bàssem anNabrís

Barcelona ha estat, des de sempre, una ciutat oberta que ha acollit gent de tot arreu, sobretot artistes i escriptors. Des de l’edat mitjana la trobem en moltes obres literàries i, sobretot als segles xx i xxi, podem documentar la ciutat a través de la mirada dels escriptors que s’hi han inspirat. És per això que, literàriament parlant, no existeix una sola Barcelona, sinó moltes. Una ciutat vista des d’òptiques i realitats diferents a través de la història: des del barri Xino de Jean Genet, Josep Maria de Sagarra o Francisco Casavella, fins al Raval de Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Eduardo Mendoza, Antoni Verdaguer o Mathias Énard; el Carmel de Juan Marsé o David Castillo; la Gràcia de Mercè Rodoreda; el barri de la Ribera de Rusiñol; l’Eixample de Montserrat Roig; la Barcelona republicana d’Orwell; la Barceloneta de Joan Salvat-Papasseit… En podríem fer una llista molt llarga.

Més enllà de l’obertura de la ciutat a tota manifestació cultural, Barcelona també s’ha mostrat acollidora amb els creadors que l’han necessitada quan tenien dificultats al seu país d’origen. Des de fa dècades ha tingut la sensibilitat de col·laborar en programes de cooperació amb països en conflicte. Va ser una de les primeres a integrar l’antiga Xarxa de Ciutats Asil (International Network of Cities Asylum), fundada el 1994 pel Parlament Internacional d’Escriptors i dissolta el mes de juny del 2005. S’hi havia adherit després que el 24 de maig de 2001 el Parlament adoptés una resolució que declarava Catalunya comunitat refugi. Barcelona va acollir escriptors com l’albanès Bashkim Shehu o el cubà Rolando Sánchez Mejías, que un cop acabat el programa decidiren quedar-se entre nosaltres.

Des de l’any 2006 Barcelona té implementat el programa “Escriptor acollit” a través del PEN Català, filial del PEN Internacional, l’associació d’escriptors fundada a Londres el 1921. El PEN Català és qui coordina el programa. El PEN Internacional, mitjançant el Writers in Prison Committee, actua en qualitat d’expert en l’elaboració i l’avaluació dels casos dels candidats a ser escriptors acollits pel programa. L’associació garanteix una anàlisi amb el màxim rigor a l’hora de determinar les situacions més urgents.

Arxiu PEN Català
Salem Zenia, escriptor de llengua amaziga de la Cabília, Algèria,

Programa “Escriptor acollit”

El PEN Català, creat el 1922, es va implicar des del principi en les múltiples activitats del PEN Internacional, fonamentalment en la defensa de la llibertat d’expressió i de la lliure circulació de les idees, i també en la protecció del patrimoni cultural i lingüístic de les persones i els pobles.

Gràcies a l’experiència acumulada amb el Parlament Internacional d’Escriptors, el 2006 contribuí a crear una xarxa internacional de ciutats refugi, la ICORN (International Cities of Refuge Network), amb seu a Stavanger, que coordina tant les ciutats que tenen l’estatus de ciutat refugi com els escriptors que han de buscar empara fora del seu país, on arrisquen la vida. La carta fundacional de la ICORN es fonamenta en l’article 19 de la Declaració universal dels drets humans, que fa referència al dret a la llibertat d’expressió, i s’ha elaborat a partir dels principis formulats en la carta fundacional del PEN Internacional.

D’aquesta manera, i de comú acord amb el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament, Barcelona es convertia en la primera ciutat acollidora del país amb un programa “Escriptor acollit” gestionat pel PEN Català. La desena de ciutats que van iniciar la xarxa s’han convertit avui en una cinquantena. A Catalunya, també Girona s’hi va adherir fa dos anys. I el 4 de febrer de 2009 el Parlament de les Illes Balears va aprovar la resolució de declarar les Illes terra d’acolliment d’escriptors perseguits, i Palma va esdevenir ciutat acollidora. Fins ara altres ciutats catalanes han demanat incorporar-s’hi, sempre a través del PEN Català.

Característiques i objectius del programa

El candidat ha de ser un escriptor, entès en el sentit ampli de la paraula, i estar en risc com a conseqüència directa dels seus escrits, impedit d’expressar lliurement les seves idees i en perill de mort, o bé sentenciat per les autoritats del seu país, sempre que en cap dels seus textos no hi hagi hagut incitacions a la violència.

Arxiu PEN Català
La periodista i activista tunisiana Sihem Bensedrine.

Els objectius del programa són sensibilitzar la societat sobre la necessitat de defensar i protegir la llibertat d’expressió, els valors democràtics i la solidaritat internacional, donar una resposta adient als escriptors mitjançant l’acolliment i resoldre’n, alhora, els aspectes pràctics: habitatge, assistència mèdica i tràmits burocràtics. Tot això per garantir la seva integració i la de la seva família en la societat d’acollida,  facilitant-li l’aprenentatge de la llengua i introduint-lo en l’ambient cultural del país. La duració del programa és d’un any, prorrogable a dos. En acabar el període, si la situació del país d’origen de l’escriptor encara no fa possible el seu retorn, la ICORN valora si continua a la mateixa ciutat o si se li ofereix una altra ciutat de la xarxa.

Durant el bienni 2007-2009 Barcelona va acollir el poeta, novel·lista i assagista amazic Salem Zenia, originari de la Cabília, perseguit per defensar la pròpia llengua, l’amazic, i la democràcia a Algèria. Salem Zenia ha publicat dos llibres de poemes en català i amazic –Sol cec (Accent Editorial, 2008) i Jo sóc l’estranger (Lapislàtzuli, 2015)– i la novel·la L’arrel de la boira (Lleonard Muntaner, 2014).

Entre els anys 2010 i 2011 es va beneficiar del programa la periodista i activista tunisiana Sihem Bensedrine, primera escriptora acollida que va poder tornar al seu país, gràcies a les revoltes de les Primaveres Àrabs. El tercer escriptor refugiat a Barcelona –entre el 2012 i el 2014– va ser el poeta palestí Bàssem an-Nabrís. Durant la seva estada va publicar una crònica diària sobre Barcelona i Catalunya, inicialment al diari Elaph i després al Nou Àrab, ambdós en llengua àrab. Bàssem ha publicat en català i àrab el llibre de poemes Totes les pedres (Adia Edicions, 2014) i té en curs de publicació Petites històries de Barcelona.

I, en últim lloc, acaba d’incorporar-se al programa l’escriptor sirià Ogar, perseguit al seu país i fins ara refugiat provisionalment a Egipte.

Palma i Girona també han estat ciutats d’acollida. Del 2009 al 2011, la periodista de Zimbabwe Rhoda Mashavave va rebre refugi a Palma. Per la seva banda, el periodista egipci Amir Ali ha estat el primer escriptor acollit a Girona, la darrera ciutat a incorporar-se a una xarxa que cada dia es va ampliant.

El programa inclou una sèrie d’activitats que permeten a l’escriptor expressar la seva creativitat, donar a conèixer la seva obra i afavorir el diàleg intercultural. També organitza la seva participació en programes educatius i en actes de promoció de la pròpia obra i, per damunt de tot, difon als mitjans de comunicació la problemàtica de la vulneració del dret a la llibertat d’expressió en general. Com a culminació del programa, l’obra de l’escriptor es tradueix i publica per tal d’aconseguir-ne la inserció a la nostra societat literària.

L’acolliment permet que els escriptors perseguits desenvolupin la creativitat literària en llibertat i afavoreix l’intercanvi entre el seu bagatge cultural i el dels països que els reben. Cal fer palès l’immens benefici que el programa representa per a les societats d’acollida, a causa de la visió nova i enriquidora que els escriptors forans els aporten. Les seves reflexions contribueixen a fer visibles i a donar a conèixer en l’àmbit internacional les ciutats que els han acollit.

La designació com a Ciutat de la Literatura ha estat aconseguida anteriorment per altres ciutats també pertanyents a la xarxa ICORN com Norwich o Cracòvia, la qual cosa demostra la importància que la Unesco dóna al programa d’acollida d’escriptors arreu del món.

Carme Arenas

Presidenta del PEN Català

2 comentaris a “Ciutat refugi d’escriptors perseguits

  1. Retroenllaç: Barcelona, ciutat literària | Núvol

  2. Retroenllaç: Sant Jordi compromès | hiperactivicat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>