Antrozoologia, el vincle entre humans i animals

En gairebé la meitat de les llars espanyoles hi ha algun animal de companyia, principalment gossos i gats. Hem de saber prevenir les relacions que poden portar conseqüències negatives i promoure les que resultin beneficioses per als humans i els mateixos animals.

Foto: Vicente Zambrano

Als barris amb més densitat d’animals de companyia, majoritàriament gats i gossos com el de la foto, es registren índexs de criminalitat més baixos i millors indicadors de salut. La interacció amb els animals afavoreix les capacitats socials de les persones i el desenvolupament infantil.
Foto: Vicente Zambrano

L’antrozoologia és la ciència que estudia les interaccions i el vincle entre els éssers humans i la resta d’animals. Tot i que té menys de quaranta anys, aquestes interaccions formen part de l’essència humana des dels seus inicis, com posen en relleu les pintures rupestres. En l’actualitat els animals no humans participen de la dinàmica diària de les ciutats. Aquells amb qui tenim un grau més gran d’integració i vinculació són els anomenats animals de companyia, principalment gossos i gats. De fet, en el 49 % de les llars espanyoles es conviu amb algun animal. Cal conèixer el ventall de relacions que hi establim per prevenir les que comporten conseqüències nefastes i promoure les que resultin beneficioses per a uns i altres.

Una prioritat de l’antrozoologia és l’estudi de les relacions patològiques, entre les quals hi ha l’anomenada síndrome de Noè o trastorn d’acumulació. La persona que pateix aquesta malaltia mental, reconeguda internacionalment des del 2013, acumula un gran nombre d’animals, dels quals no es pot fer càrrec, i no reconeix les males condicions que aquests pateixen.

El trastorn té greus implicacions per al benestar dels uns i dels altres, així com problemes de salut pública. Els animals solen presentar paràsits, ferides i malalties diverses. Atendre aquesta gran quantitat d’animals en mal estat de salut suposa un repte. Des de l’antrozoologia s’està treballant per crear protocols de detecció precoç i d’actuació eficaços davant casos d’aquesta síndrome.

L’antrozoologia també s’ocupa del tracte cruel envers els animals. Cada any s’enregistren desenes de denúncies a la ciutat de Barcelona per aquest motiu. La majoria de societats desenvolupades disposen de mecanismes legals per frenar-lo i a Catalunya comptem amb una Llei de protecció dels animals. No es tracta només de sancionar els qui els infligeixen mal, sinó també d’incidir en la prevenció, i la millor forma d’aconseguir-ho és educant des de la infància en el respecte cap a les altres espècies.

Un altre aspecte negatiu de la interacció humano-animal és l’abandonament. A Catalunya es recullen més de vint mil animals abandonats a l’any. Tot i la tendència a l’alça de l’adopció, mai no s’arriben a reubicar tots en noves famílies d’acollida. Els refugis de gats i gossos intenten oferir-los les millors condicions, però l’entorn més adequat per al seu benestar és una família d’acollida. La causa principal de l’abandonament són les cadellades no desitjades i és per això que es proposa l’esterilització massiva de gats i gossos domèstics.

L’abandonament és un efecte de la manca de conscienciació sobre la tinença responsable d’animals de companyia; sovint n’incorporem un a la família sense tenir en compte el compromís que implica a llarg termini. Per tant, cal dur a terme unes adequades accions educatives a fi que la població actuï de forma responsable en aquest respecte.

Les colònies de gats

Pel que fa als animals sense llar, mereixen una atenció especial els gats ferals o de carrer que es distribueixen en colònies. Estem acostumats a la presència dels gats als nuclis de població humana, tot i que generen controvèrsia i molesten algunes persones. D’una banda afecten la fauna silvestre autòctona, però, d’altra banda, les colònies de gats urbans han demostrat ser molt útils per controlar plagues com ara les de rates i ratolins, de manera que són necessàries per mantenir un equilibri en l’ecosistema de la metròpoli.

Foto: Vicente Zambrano

El Jardinet dels Gats, una colònia de gats ferals gestionada per l’entitat del mateix nom en un jardí situat just al davant del teatre Romea, al Raval. Diverses entitats animalistes tenen al seu càrrec colònies de gats a Barcelona i altres poblacions, amb la col•laboració dels ajuntaments respectius.
Foto: Vicente Zambrano

Ara bé, cal que els gats urbans estiguin sota un programa de gestió ètica com el que ofereix Barcelona. Aquest programa determina alimentar els gats de manera adequada per evitar problemes d’higiene, esterilitzar-los per evitar-ne la reproducció descontrolada i fer-ne un seguiment sanitari.

Hi ha la falsa creença que la vida del gat de carrer és ideal; al contrari, la seva esperança de vida és molt curta en comparació amb la del gat domèstic. A més, sovint es pensa que qualsevol gat pot viure i ser feliç al carrer, però els que s’han acostumat a la vida domèstica sobreviuen difícilment quan són completament lliures. Per tant, cal lluitar contra l’opció de la gent que abandona el seu gat al carrer pensant que hi tindrà una bona vida. Aquest fet demostra la necessitat de conscienciar en la tinença responsable.

Font de capital social

La presència d’animals de companyia al nostre entorn ha demostrat ser una font de capital social, entès com el factor que permet que les persones es mantinguin vinculades a la seva comunitat de forma beneficiosa i positiva i amb una actitud prosocial. Una ciutat amb uns alts nivells de capital social té uns ciutadans cívics i col·laboradors entre ells. En diferents estudis s’ha vist que als barris amb més densitat d’animals de companyia es registren índexs de criminalitat més baixos i millors indicadors de salut de les persones. Els animals de companyia fomenten la interacció social i aporten certs avantatges, tot i que també generen alguns conflictes. Per aquest motiu, calen normatives que regulin i afavoreixin la circulació i la cura dels animals de companyia, ja que la tinença responsable afavoreix aquest capital social i evita els conflictes de convivència.

Estudis recents de la Càtedra Fundación Affinity Animals i Salut han posat en relleu que, a Espanya, molts propietaris de gossos i gats mantenen un vincle emocional amb els animals i, fins i tot, els consideren un membre més de la família. Aquesta vinculació sembla ser un fenomen universal i comú a diferents cultures.

Els efectes positius de compartir la vida amb animals de companyia es divideixen en dos tipus: físics i psicosocials. En l’àmbit físic, el contacte amb un animal de companyia redueix la pressió arterial, per exemple. En l’àrea dels beneficis psicosocials, la ciència mostra que els animals són catalitzadors socials, és a dir, que ens ajuden a socialitzar-nos i establir vincles amb les altres persones. El fet que l’animal sigui part de la nostra xarxa social contribueix a permetre’ns superar les condicions generadores d’estrès. El contacte amb animals redueix les pors, els símptomes de depressió i els nivells d’agressivitat, i també propicia la comunicació, els estats d’humor positius, les actuacions prosocials i l’atenció positiva envers altres persones.

Un desenvolupament infantil saludable

Tothom, però especialment els infants, tenen molt a guanyar de la convivència amb els animals. S’ha demostrat que el contacte amb animals de companyia afavoreix un desenvolupament infantil saludable. En aquest sentit, s’ha estudiat a bastament el suport emocional que es deriva d’aquesta relació. Nombrosos estudis en diferents països mostren que els nens que passen per un moment emocionalment complicat busquen reconfortar-se amb els animals. La relació d’infants amb animals també afavoreix el desenvolupament de l’empatia i el comportament positiu (prosocial) entre nens. En general, els nens vinculats amb animals són més empàtics, i també sembla que aquesta relació els afavoreix el desenvolupament cognitiu i lingüístic. Finalment, el reforçament del sistema immune és un altre camp on la convivència amb animals té efectes positius: els nens són menys propensos a al·lèrgies i tenen menors taxes d’absència escolar.

Foto: Vicente Zambrano

La interacció amb animals de companyia i domèstics té molts beneficis terapèutics i afavoreix la sociabilitat de les persones. A la imatge de dalt, visita familiar a la granja del centre educatiu municipal Hort Urbà Masia Can Cadena, al parc de Sant Martí.
Foto: Vicente Zambrano

Podem anar més enllà mitjançant l’aplicació orientada i terapèutica dels beneficis de la interacció humano-animal a través de les intervencions assistides amb animals (IAA). Les IAA s’apliquen en col·lectius de tota mena: persones amb trastorn mental, amb discapacitat, en risc d’exclusió social i d’altres amb requeriments especials. Els efectes reals de les IAA, molt esteses en el nostre país, es troben actualment en vies d’estudi per corroborar-ne els beneficis.

La interacció amb animals de companyia en el nostre entorn és inevitable. Cal conèixer a fons les seves conseqüències i els seus efectes, positius o negatius, per afavorir la millor convivència possible i aprofitar al màxim la inestimable aportació social que suposen.

Paula Calvo

Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut, UAB, Departament de Psiquiatria.

3 comentaris a “Antrozoologia, el vincle entre humans i animals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>