Foto: Vicente Zambrano

Des de l’aparició dels primers grafits a mitjan decenni dels anys vuitanta, Barcelona ha viscut una relació força tempestuosa amb aquestes noves manifestacions artístiques dins del seu espai públic.Tres són els protagonistes principals d’aquesta història: els artistes, les institucions públiques i la ciutadania. A les pàgines que segueixen analitzarem com han evolucionat les seves relacions al llarg d’aquestes tres dècades.

Foto: Vicente Zambrano

Una galeria internacional a l’aire lliure

Arantxa Berganzo i Ràfols

El llegat dels artistes barcelonins, alguns dels quals han aconseguit una gran projecció, s’ha enriquit amb contribucions de primeres figures mundials.

Il·lustració: Patossa

Hi ha una contaminació més subtil i invisible que la de l’aire i de l’aigua: la que és dins del mateix cos humà. Els disruptors endocrins, substàncies contingudes al menjar, als objectes de la casa i de l’oficina, als productes de neteja i cosmètics, etcètera, s’acumulen a l’organisme. L’evidència científica està consolidada, però la majoria dels governs miren cap a un altre costat. La mateixa Comissió Europea s’ha saltat tots els terminis per posar límits al disruptors

Foto: Lluís Salom

Les narratives històriques sorgides de la Transició de vegades han ignorat el paper dels moviments socials i, més encara, el pes de les dones en les lluites veïnals i obreres. Les quatres històries de vida que presentem exemplifiquen la invisibilització de la dona combativa per pertànyer a la classe treballadora, per ser dones i, en el seu cas, a més, per ser migrants.

Foto: Eva Guillamet

Barcelona és una de les ciutats amb un patrimoni fotogràfic més important de tot Europa. Arxius públics i privats, antiquaris i col·leccionistes, periodistes i historiadors, editorials i sobretot les mateixes famílies formen part del circuit que ha de fer possible la conservació i la difusió d’aquest valuós patrimoni documental.

Foto: Dani Codina

Plans per a la nit barcelonina

Barcelona Metròpolis

L’Ajuntament va aprovar fa uns mesos un nou marc normatiu per permetre a bars, cafeteries i restaurants programar música amplificada en directe sempre que s’atinguin a uns requisits de seguretat i a un control estricte del nivell sonor. És l’avançament d’un ambiciós pla per impulsar el circuit de la música en viu de petit format, a partir del reconeixement del valor cultural i social d’aquesta oferta de lleure.

Foto: Camilla de Maffei.
L’escultura del Gat de Fernando Botero, icona de la rambla del Raval, al mateix temps punt d’interès turístic i lloc de trobada dels barcelonins.

Lluites iconogràfiques a la ciutat

Catalina Gayà i Laia Seró

Als nostres dies Barcelona viu una lluita entre les icones exportables, que la converteixen en un bé de consum, i les comunitàries, en perill d’extinció per la pressió del turisme. El passat colonial i la projecció internacional també formen part del debat.

Photo: Jordi Pons i Secall.
Protest against the Forum of Cultures, in 2004, from the series Barcelona on Barcelona, by Jordi Secall. Image included in the exhibition of La Virreina.

La fotografia com a llenguatge de representació no es pot deslligar de la iconografia d’una ciutat: ni la imatge que es projecta a l’exterior ni la que l’opinió pública es va construint de la seva pròpia ciutat a través del discurs dels mitjans. L’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia és un repàs històric a l’autorepresentació de Barcelona.

Pérez de Rozas / AFB
Una imatge dels foscos anys cinquanta: benedicció de cotxes per Sant Cristòfor a la capella del carrer del Regomir, el juliol de 1958, amb un Biscúter en primer pla.

Per sota de les prohibicions de la dictadura es van anar constituint unes referències culturals pròpies que van emergir del tot a partir de la mort de Franco i de la restauració democràtica. Els pioners dels anys cinquanta van posar les bases d’aquest esclat.

© Biblioteca de Catalunya. Unitat gràfica. Fons Gaziel
Gaziel, a l’esquerra, passejant amb el pintor Joaquim Sunyer –“un dels millors amics que jo he tingut”– per la Diagonal de Barcelona, l’abril de 1946.

Agustí Calvet va preparar durant el seu exili interior a Madrid dues antologies d’articles escrits després de la Gran Guerra, una sobre política catalana, publicada fa poc, i una altra sobre Barcelona, encara inèdita. Els textos revelen una ciutat que evoluciona de capital provinciana a gran metròpoli.

© Coolen Family Collection, Antwerp
Human child skeletons, an example of the exhibits included in anatomical museums. Drawn from the Museu Roca, they formed a part of the collection acquired in 1995 by the Belgian collector Leo Coolen at the Mercantic in Sant Cugat.

Si preguntem a qualsevol barceloní si coneix el Museu Roca, la resposta serà que no. Acabada la guerra, va desaparèixer en les ombres d’un vell magatzem del Paral·lel sense deixar rastre. Tot just ara estem en disposició d’evocar la història d’aquest museu anatòmic i de fenòmens de fira, que va estar actiu durant els anys vint i trenta del segle passat.

© Elisenda Llonch

A la recerca del mosqueter

Joan de Sagarra

Els mosqueters, els fantasmes que t’ajuden a ser tu mateix, a marcar el teu propi territori, a viure-hi, no són un, ni dos, ni tres, com els tres mosqueters (que eren quatre): són innumerables. L’important és saber buscar-los –una copa,

© Andreu

Quan els franquistes van creuar l’Ebre tothom donava per perduda la Guerra Civil. D’acord amb la política de terra cremada ordenada des de Moscou, els comunistes van decidir destruir tot el que mantenien encara sota control. La ciutat es va salvar in extremis perquè el dirigent que havia de dur endavant el pla, Miquel Serra i Pàmies, va poder sabotejar-lo.