Una passió transversal i necessària

Biblioteques particulars de Barcelona

Jaume Subirana. Fotografies de Víctor P. de Óbanos
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2014
197 pàgines

Alè, vida i futur: Dostoievski associava aquestes tres paraules als llibres. En el món actual es dóna un doble moviment paradoxal que consisteix, d’una banda, en el progressiu consum digital de la cultura, i de l’altra, en la reivindicació dels suports físics en què aquesta ha estat transmesa. Del llibre se’n ressalta el disseny, la tipografia, l’interlineat, el paper que s’ha fet servir, l’olor que desprèn el volum i la presència abassegadora que encara té a través de les biblioteques particulars. A Biblioteques particulars de Barcelona, Jaume Subirana investiga les col·leccions de llibres de tretze barcelonins que han tingut o encara tenen una professió directament relacionada amb la lletra impresa. Ho fa a partir d’entrevistes interessants, acompanyades d’imatges de la biblioteca i de la tria de quatre llibres que s’estimi especialment.

El recorregut comença amb el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet, que reconstrueix el seu itinerari lector –s’inicia amb Jules Verne– i admet que procura deixar pocs llibres, “perquè no tornen” i això el fa “emprenyar molt”. La traductora i assagista Simona Škrabec va saber què era la literatura després de devorar l’Ulisses de James Joyce, que no ha tornat a llegir per por de “destrossar-lo”. Va dedicar tot un any a Camí de sirga, de Jesús Moncada, però gràcies a la meticulositat de la lectura es veuria amb cor de traduir-lo anys després a la seva llengua, l’eslovè. El dibuixant Miguel Gallardo obre les portes de la seva trinxera, plena a vessar de còmics: en destaca una selecció del dibuixant de The New Yorker Gluyas Williams, centrat a retratar figures rodanxones en ambients urbans.

Cada personatge té una manera diferent de conviure amb la seva biblioteca. El doctor en filologia romànica Ramon Pla i Arxé té els 21.000 volums de la seva col·lecció “registrats a l’ordinador”. L’historiador Josep Fontana dedica habitacions a cada bloc temàtic: al desgavell del lloc on treballa s’hi ha d’afegir una cambra dedicada a la literatura catalana dels segles xix i xx i una altra a “la història espanyola, del 1808 al 1864”. El compositor Salvador Brotons s’ha especialitzat a acumular partitures, i l’expert en jocs Oriol Comas i Coma conserva una quantitat ingent de títols relacionats amb la lúdica disciplina en què s’ha especialitzat. El polític Miquel Iceta recomana una joia poc coneguda de Lawrence Durrell, Antrobus –contes sobre un diplomàtic que el fan “riure fins a plorar”–, i el físic Jorge Wagensberg no pot suportar que algú li endreci la biblioteca, tot i que reconeix que el seu desordre l’ha obligat a tornar-se a comprar llibres seus.

Destaca també el gust impecable de la parella formada per la sinòloga Dolors Folch i el fundador de l’editorial Empúries, Xavier Folch, que té gairebé 3.000 primeres edicions de poesia catalana moderna. El testimoni de la bibliotecària Teresa Rovira, morta aquest setembre als noranta-cinc anys, és un dels més valuosos: de la col·lecció familiar, requisada pel bàndol franquista, només en va poder recuperar els volums que estaven dedicats al seu pare, Antoni Rovira i Virgili, o els que portaven el seu nom escrit. Va ser gràcies a això que molts anys després d’haver llegit per primera vegada Maria Glòria, de Dolors Monserdà, el va poder tornar a desar en un dels prestatges de casa seva.

Un comentari a “Una passió transversal i necessària

  1. Retroenllaç: Per Sant Jordi, la recomanació de Jordi ...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>