Històries dibuixades que creuen fronteres

Un regalo para KushbuUn regalo para Kushbu

Diversos autors

Coedició: Astiberri Ediciones

i Ajuntament de Barcelona

Barcelona, 2017

131 pàgines

Des de fa un temps, la literatura de no-ficció ja no només la integren les pàgines il·lustres d’autors com Capote, Mailer, Carrère o Caparrós, sinó també les pàgines il·lustrades de les novel·les gràfiques, que han fet possible el binomi rigorós i socialment compromès format pel periodisme i el còmic. Un regalo para Kushbu és l’exemple més proper que tenim en el temps i l’espai d’aquesta hibridació de gèneres.

Una de les principals característiques de Barcelona és la seva condició cosmopolita, integradora i multicultural, que fa equilibris entre la recepció turística i l’acolliment migratori; entre l’oci i l’activitat econòmica, d’una banda, i la solidaritat i la responsabilitat social, de l’altra. La diversitat, però, presenta un repte complex que cal afrontar: promoure la igualtat de drets i oportunitats d’aquelles persones que arriben a casa nostra buscant un futur millor i que, només per la seva procedència o l’aspecte físic, molt fàcilment poden ser estigmatitzades.

Aquesta objectivació paternalista no fa altra cosa que reforçar la primera pedra de l’engranatge de l’exclusió: el prejudici. En aquest aspecte, les eines d’inclusió social i laboral són un dels millors actius que els podem oferir, i afortunadament no només en tenim moltes, sinó que funcionen amb garanties gràcies al treball en xarxa i la col·laboració de les entitats i els organismes públics.

La fundació Mescladís n’és una, i treballa amb persones i associacions vinculades a l’activisme, l’educació, l’art i la cultura. Des del seu lloc de trobada, l’Espai Mescladís impulsa un projecte que genera els seus propis recursos a través de diverses iniciatives d’economia social i solidària, de formació i acompanyament en el mercat laboral a persones amb especials dificultats per accedir a un lloc de treball.

El mes de desembre passat aquest projecte es va fer una mica més gran gràcies a la publicació d’una novel·la gràfica insòlita: Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras, produïda per Mescladís i l’associació Al-liquindoi. Un llibre que ha acabat ajuntant nou vides a través de nou històries anònimes, tan semblants a les de tanta gent però tan poc escoltades.

És un exercici que fa més present la consciència col·lectiva que tots tenim el deure d’assumir, de compartir, perquè les seves històries podrien ser les nostres, perquè no fa tants anys van ser les dels nostres avis. No oblidar el passat i no ignorar el present; la memòria no ha de ser capritxosa. “Soc home, res del que és humà no m’és indiferent”, deia el comediògraf llatí Terenci. Un regalo para Kushbu ens recorda exactament això: els protagonistes d’aquestes històries són persones reals, obligades a fugir del seu país, que arriben a un indret desconegut buscant una vida més fàcil, més justa, més humana.

La particularitat d’aquesta novel·la gràfica que creua fronteres, tant en sentit figurat com literal, és que ha estat dibuixada a deu mans pels il·lustradors Tyto Alba, Cristina Bueno, Sagar Forniés, Miguel Gallardo, Martín López Lam, Andrea Lucio, Susanna Martín, Marcos Prior, Sonia Pulido i Manu Ripoll. També disposa de fotografies de Joan Tomás i d’un guió dissenyat per l’escriptor Gabi Martínez. El còmic, que neix del projecte Diálogos Invisibles, desenvolupat per Martín Habiague, Jessica Murray i Joan Tomás (presentat al DOCfield Barcelona), explica les peripècies d’aquestes nou persones i ens fa partícips de les seves misèries i esperances, de la seva lluita particular contra l’abús i la discriminació, la persecució i la guerra.

Un regalo para KushbuEn una època condicionada per les migracions massives i els silencis també massius i generalitzats d’una gran part de països que es vanten de ser democràtics rere les seves fronteres, Un regalo para Kushbu es converteix en un testimoni del suport i la solidaritat que han trobat els seus protagonistes per fer front a l’exclusió: Farida, provinent de l’Afganistan; Raju, de l’Índia; Basanta i Kushbu, del Nepal; Dilora, de l’Uzbekistan; Ilyas, del Marroc; Bubakar, del Níger; Soli, de Nigèria; i Camilo, de Colòmbia. A la contracoberta del llibre, Elvira Lindo diu que “hem de posar rostre i nom als que busquen refugi” senzillament perquè “és una obligació moral”. “Volem acollir” no sols ha de ser un crit, sinó una realitat.

Un regalo para Kushbu és un altre exemple de l’auge consolidat de la novel·la gràfica com a expressió literària en aquest segle, sobretot pel que fa a les històries amb un alt component de denúncia social basades en fets reals. Amb el referent icònic indiscutible de Maus, la crònica dibuixada i l’exercici de memòria històrica que l’acompanya s’han convertit en una altra manera de representar la no-ficció periodística. Atisberri, juntament amb Norma, Sinsentido i Planeta Cómic, és una de les editorials capdavanteres en la publicació d’obres d’aquest gènere, en el qual sobresurten autors com Joe Sacco, Guy Delisle, Marjane Satrapi, Rutu Modan o el valencià Paco Roca. Un regalo para Kushbu segueix la línia de Los vagabundos de la chatarra (2015), el còmic escrit per Jorge Carrión i il·lustrat per Sagar Forniés que ens brinda l’oportunitat de passejar per la Barcelona de Ciutat morta a través del periodisme gràfic.

Però Barcelona no és només la reflectida a Ciutat morta; és també la ciutat refugi que des de fa tants anys ha demostrat les seves virtuts democràtiques i integradores. El compromís social i cultural de Mescladís continua donant sentit a una percepció que, a desgrat de les injustícies, continua més viva que mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>