Il·lustració: Lluïsot

Llavors no tenia papers, cosa que volia dir (vol dir) mancar de realitat. Però a la biblioteca no hi havia res a témer.

Il·lustració: Mireia Zantop

L’orgull de la carena

Blanca Llum Vidal

Vallvidrera és un barri una mica independent de ciutat i, tanmateix, barceloní comme il faut.

Il·lustració: Òscar Tusquets

Desitjo que marxin tots. Que s’acabi la maleïda operació fugida. Que el barri es buidi dels que viuen i dels que no viuen a Pedralbes.

Clues in the neighbourhood of rhythm - Miqui Otero

Al barri del ritme

Miqui Otero

Pot ser que les històries zigzaguegin pel Poble-sec i es deformin en cada plaça. O que surtin del Paral·lel, avinguda de llum i espectacle.

Il·lustració: Òscar Julve.

“Buga” a Horta

Màrius Serra

A l’antiga vila hi van arribar a operar vuitanta bugaderies, on es rentava la roba dels barcelonins més rics.

Il·lustració Torre Baró © Miguel Herranz

Aquest turó el van colonitzar gent vinguda d’arreu, que en van domesticar els vessants i es van obrir pas entre la ciutat i la seva esquena.

© Judit Canela

Petites històries de Barcelona

Bàssem an-Nabrís

Membre de la generació literària posterior a la guerra del 1967, Bàssem an-Nabrís va passar quatre anys i mig en presons israelianes com a conseqüència dels seus escrits. El 2007, després que Hamàs arribés al poder, va patir un atemptat per part d’una milícia d’aquest partit.

Relat en

Rutina provisional

Tina Vallès

El canvi gros serà que el barri de Sant Antoni tingui el mercat on sempre havia estat, que desaparegui el mercat provisional i que tot torni al seu lloc d’abans del 2009.

© Sagar

Ens hem fet forts, aquí

Jesus Gil Vilda

Al Fort Pienc vivim aliens a l’enrenou turístic i al desbordament de cotxes, i ens hi hem fet forts, obstinadament, amb les nostres ocupacions diàries.

© Juliet Pomés

Se m’ha de permetre que vessi una llagrimeta per tots els locals de barri desapareguts i, encara més, per aquells que vaig veure inaugurar, alguns en olor de multituds.

Conte es

Els meus amics no acompanyaven mai les seves mares quan anaven a Barcelona –com si nosaltres no fóssim de Barcelona. La mare deia: “Vinga, prepareu-vos, que hem de fer coses al centre!” I anar al centre volia dir, no ho

© Pep Montserrat

Melangia del 39

Joan Carreras

Un personatge de la novel·la Cafè Barcelona torna a la seva ciutat després de molts anys d’absència i de seguida li sembla que “el barri de Gràcia també havia canviat”. La primera sorpresa la té quan surt del metro, a l’estació de Fontana, i s’adona que el carrer d’Astúries és de vianants.

© Lluïsot

El Raval, ciutat oberta

Isabel Sucunza

Venint en el cotxe havien proposat entrar a la Filmoteca. La Raquel ha vist que en passaven una de la Magnani, “que segur que t’agrada molt, oi?”

© Elisenda Llonch

En un barri sense plaça central, sense gran església ni monuments atractius, la carretera de Sants –fabulosa successió de sabateries i de botigues de roba, d’ornaments per a la llar i de bars amics del greix– exerceix d’espina dorsal.

© Mireia Zantop

El jardí de tots els jardins rodoredià continua desprenent olor, encara que moltes torretes ja es van enderrocar i van desaparèixer. Alguna memòria deu tenir la terra, o l’aire, que tan bé saben arrossegar històries humanes.

© Elisenda Llonch

Una trobada imaginària

Eudald Espluga

Per un atzar que no miro de comprendre, vaig esdevenir testimoni del que alguns no dubtarien a dir-ne una trobada. El mèrit no va ser pas meu, ja que, envoltat per l’eufòria general, em vaig limitar a seguir el curs dels esdeveniments.

© Elisenda Llonch

Al poble, la meva mare ens deia: “Heu de dir adéu a tothom”; però a Barcelona ens estirava el braç i ens deia: “No digueu adéu, no veieu que no els coneixeu?” Barcelona era la ciutat dels NO: no feu,

@ Swasky

El viatge en autobús

Jordi Llavina

Jo agafava el 28 a la plaça Catalunya, davant la llibreria Catalònia. Aquell aparador, ple de novetats que em feien delir, més d’una vegada m’havia fet arribar tard a la cita amb la meva noia, que solia esperar-me a les grades desertes de la plaça Salvador Allende.

© Lluïsa Jover

Trobada prevista

Ada Castells

Cinc minuts de marge. I, si ve, la reconeixeré a primer cop d’ull?, o em costarà saber si és ella i després hauré de dissimular amb un “Sílvia, no has canviat gens”? Les mateixes paraules que m’estic dient ara mentre la veig entrar.

© Òscar Julve

La visió interior

Sebastià Alzamora

La Muriel es va aturar i va girar-se en direcció cap a on havia sentit el seu nom. Ell va sortir corrents cap a ella, però al cap de poques passes va ensopegar