Foto: Brangulí / Arxiu Nacional de Catalunya

En mig d’una gran crisi política i social, els sindicats CNT i UGT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, van convocar una vaga general revolucionària l’estiu de 1917. La Revolució Russa, en curs en aquells moments, va afavorir la creació d’unes expectatives exageradament optimistes.

Retrat de Bertrana al seu retorn de la Polinèsia, els primers anys trenta.

Els anys republicans van ser l’època daurada d’Aurora Bertrana, tant des del punt de vista de la creació literària com per la seva activitat pública.

Foto: Álbum de Clotilde Cerdà i Bosch. Biblioteca de Catalunya

Al darrer terç del segle XIX, actuar i pensar des d’una perspectiva feminista i antiesclavista podia tenir conseqüències. La compositora i arpista Clotilde Cerdà i Bosch, filla de la pintora Clotilde Bosch, esposa d’Ildefons Cerdà, ho va poder constatar en primera persona.

Foto: Audouard / Fondo Granados del Museu de la Música

Destacat compositor d’obres per a piano, intèrpret aclamat i pedagog que va crear escola, Granados es va implicar intensament en els moviments que a Barcelona estaven posant les primeres pedres d’una cultura musical molt sòlida.

Photo: Pilar Aymerich

Autora de registres variats i novel·lista dels budells de la Barcelona clàssica, va escriure i viure a fons tot el que tenia entre mans. La investigació sobre els catalans als camps nazis va marcar un abans i un després en la seva carrera. Al novembre fa vint-i-cinc anys de la seva mort prematura.

Foto: Pere Virgili.
Fontserè a casa seva, a Porqueres, l’any 2003, al costat del seu cartell més conegut, Llibertat!, que va fer l’any 1936 per a la CNT-FAI.

En el centenari del seu naixement, recordem Carles Fontserè pels cartells que va fer durant la Guerra Civil, però també volem destacar la seva dedicació a l’escenografia, la fotografia, l’escriptura…, a la vida: els múltiples interessos d’un artista, tot un personatge, que es definia a si mateix com un gran tafaner.

Maria Aurlèlia Capmany en la legendaria sala La Cova del Drac, con motivo de la presentación de una obra de teatro-cabaret, en 1989.
Foto: Robert Ramos.

El 2 d’octubre farà un quart de segle de la mort de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), una autora versàtil que durant més de trenta anys es va mantenir al centre del panorama cultural amb una publicació incessant de títols i articles. Va conrear gairebé tots els gèneres, si bé cal destacar els assaigs sobre feminisme i joventut.

The corner of Carrer de la Llibereteria and Carrer de la Freneria, where the families of Antoni Brusi and Eulàlia Ferrer had their respective businesses.
Photo: Dani Codina

Nascuda el 1780 al si d’una família de llibreters i impressors, Eulàlia Ferrer va ser, primer, col·laboradora del seu marit Antoni Brusi en la gestió del Diario de Barcelona i després, arran de la mort d’ell, màxima responsable del diari conegut popularment amb el cognom familiar.

Prisma Archivo
The Arrival of Roger de Flor in Constantinople, oil painting by José Moreno Carbonero (1888), from the Palace of the Senate in Madrid, which shows almogàvers marching before the Byzantine Emperor Andronikos II in 1303.

Els centenaris haurien de ser un estímul per llegir les obres dels celebrats. I això hauríem de fer en ocasió del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner. Però com l’hem de llegir? El fet és que ens trobem davant d’un gran manipulador, potser un dels més grans del nostre passat medieval.

Biblioteca Nacional de España

Pere Astort va triomfar als Estats Units i en altres països amb composicions d’autoria pròpia inspirades en la música popular de l’altra banda de l’Atlàntic. Els anomenats “valsos Boston” van fer popular el seu pseudònim de Clifton Worsley.

©AFB
Rosa Sensat durante una clase al aire libre.

Rosa Sensat, una mestra d’avantguarda

Albert Esteruelas Teixidó

La gran obra pedagògica de Rosa Sensat, l’Escola del Bosc, va néixer el 8 de maig de 1914. Era alhora una institució higiènica i un espai d’assaig dels valors de l’avantguarda pedagògica. Arribada la Segona República, la fundadora va voler convertir-la en el model per a la renovació de l’ensenyament.

© AFB
Imatge de 1925 de Maria Sabaté, secretària de direcció i anunciadora a qui s’havia considerat equivocadament com la primera locutora de Ràdio Barcelona.

Maria Cinta Balagué, la primera locutora de ràdio a Catalunya, es va avançar al seu temps amb un programa en format magazín dedicat a les dones. Només en temps recents s’ha reconstruït la rellevant actuació com a radiofonista d’aquesta barcelonina, funcionària de l’Ajuntament fins que es va jubilar, el 1968.

© Arxiu Montserrat Ribas i Piera
El doctor Manuel Ribas l’any 1888, quan va participar al Congrés de Ciències Mèdiques que es va celebrar en el marc de l’Exposició Universal. Aquell mateix any es va casar amb Carme Casas i Güell, amb qui tindria nou fills.

El doctor Manuel Ribas i Perdigó, nascut l’any 1859 en una xocolateria del carrer de Ferran, es va llicenciar el 1880 i quatre anys més tard va obtenir plaça de professor a la Facultat de Medicina, on esdevindria el màxim col·laborador del doctor Robert, futur alcalde de Barcelona. Entre el 1924 i el 1927, any de la seva mort, va presidir la Reial Acadèmia de Medicina.

© Pérez de Rozas / AFB
El gorila albino del zoológico de Barcelona, Copito de Nieve, visita al alcalde en el Ayuntamiento, en marzo de 1967

Com a alcalde de Barcelona (1957-1973), Porcioles va encarnar el retrat robot del col·laborador català de Franco: peça clau de l’operació engegada per netejar la imatge del franquisme al país, se’l va criticar per la construcció de la gran Barcelona, moderna però caòtica, i se’l va lloar per accions com la creació del Museu Picasso o la recuperació de la històrica compilació del Codi Civil català.

© Dani Codina
Sabater Pi, at the site of the collection donated to Barcelona University.

L’aportació més important a la ciència del doctor Jordi Sabater Pi té a veure amb el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés. Els seus estudis i observacions sobre aquest tema, publicats a les revistes científiques més importants del món, han ajudat decisivament a canviar la visió antropocèntrica de l’univers.

© Frederic Ballell / AFB
Directius del FOC visiten les obres d’obertura de la Via Laietana el mateix any del seu inici, 1908.

Antoni Piera i Jané era un home callat, dur i decidit. No explicava gaire res sobre ell mateix ni sobre els seus negocis, ni era gens donat a les expansions. Aleshores els homes eren així, abans que fossin vençuts per

Carmen Amaya

“Vaig néixer a la vora del mar. La meva vida i el meu art van néixer del mar. Em dic Carmen Amaya y Amaya. Sóc dues vegades Amaya, ja que el meu pare es deia Amaya i la meva mare també. Tots els Amaya del món són cosins meus.”

© Arxiu FC Barcelona
Tort at a presentation of the lower-category teams at the Barça Mini-stadium.

El Barça actual no es podria explicar sense la figura semianònima d’Oriol Tort Martínez (Barcelona, 1929-1999), el caçatalents que va descobrir Guardiola, Iniesta i Xavi; un personatge clau del futbol modern que va dedicar tota una vida al FC Barcelona

© Christian Maury
Activitat a l’Escola de Puntaires de Barcelona.

Ignàsia, filla del menestral Pere Claver i dona del sabater Gaspar Robira, dominava l’art de fer puntes i es va dedicar a l’elaboració d’aquest teixit, activitat que va completar amb el negoci de roba i confecció i el préstec de diners. L’empresària coordinava la producció de dones que treballaven en tretze pobles diferents de l’entorn barceloní, des del Maresme fins al Baix Llobregat.

Tisner

Aquest any es commemora el centenari de tres escriptors barcelonins que, malgrat que van seguir unes trajectòries vitals paral·leles –presidides per les circumstàncies tràgiques de la guerra, la derrota i l’exili–, són substancialment diversos en l’aspecte creatiu. Cap d’ells no

BCN004036

La figura insòlita de Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, 1842 – Barcelona, 1902), el popular doctor Robert, va capgirar la política barcelonina durant els set mesos que va estar al capdavant de l’Ajuntament, període culminat amb un tancament de caixes