La gestió dels paisatges ordinaris, una altra manera de planificar la ciutat

Descobrim algunes accions de millora del paisatge de la ciutat, des d’una nova mirada al patrimoni cultural, a través de propostes nascudes del Màster internacional en intervenció del paisatge i gestió del patrimoni.

Foto: Vicente Zambrano

L’antiga tèrmica de Sant Adrià del Besòs.
Foto: Vicente Zambrano

La manera d’entendre el paisatge, d’estudiar-lo i gestionar-lo ha canviat considerablement en l’última dècada. A partir de l’any 2000, l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge va afavorir que els estats impulsessin polítiques públiques de gestió del paisatge. A Catalunya es van començar a desenvolupar l’any 2005 amb la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un organisme dependent de la Generalitat que, malauradament, només és un organisme consultiu les propostes del qual no són vinculants.

És des de l’Observatori del Paisatge i des d’altres organismes com els departaments de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona que es treballa –a fons i amb nous paradigmes– el paisatge, entès com la interrelació entre natura i cultura.

Un dels canvis de model més interessants en relació amb la gestió del paisatge fa incidència en l’anàlisi i la gestió del paisatge ordinari, aquell que no és considerat excepcional per les administracions i que per aquest motiu no es troba protegit. El paisatge ordinari implica gairebé tots els llocs on vivim la majoria de les persones. Certament, no es pot protegir tot, però sí que es pot gestionar. El preàmbul de l’esmentat conveni europeu ja ho diu, que les persones tenim dret al paisatge i que és determinant per a la nostra qualitat de vida.

La majoria de paisatges no són excepcionals, en el sentit clàssic de contenir un valor universal i únic. Però tots creen sentit del lloc i contenen uns valors. En alguns llocs aquests valors s’han perdut; en altres s’han desdibuixat i cal estudiar- los per tornar-los a identificar. I també fa falta una bona gestió del paisatge per rescatar aquests valors i evitar que el paisatge se simplifiqui, es tematitzi o es museïtzi i perdi identitat pròpia.

És des d’aquesta perspectiva que treballa el geògraf Francesc Muñoz, director del Màster internacional en la intervenció del paisatge i la gestió del patrimoni, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA). Muñoz explica: “En els paisatges ordinaris no hi ha res a catalogar; no es tracta de buscar elements extraordinaris, sinó més aviat de fer xarxa i cercar associacions, de cultura i natura, a partir del rescat dels valors col·lectius que aquests paisatges contenen. És l’empoderament de la població a escala local.”

A través dels seus tallers internacionals, en els quals participen equips multidisciplinaris de diferents universitats europees integrades a la UNISCAPE (Xarxa Europea d’Universitats per a la Implementació del Conveni Europeu del Paisatge), el màster ha fet propostes interessants i innovadores per recuperar els valors patrimonials en diferents llocs de Barcelona, tot plantejant un nou ús de l’espai urbà que afavoreixi els ciutadans que viuen en aquests espais i a la ciutat en el seu conjunt.

Francesc Muñoz explica que, “davant la tendència a l’homogeneïtzació que pateixen les ciutats europees, els tallers intenten reflexionar i contraposar models alternatius, que emfasitzen les diferències urbanes i entenen els valors propis dels llocs pel que fa al seu caràcter i les seves peculiaritats”. Li hem demanat que proposi una selecció de tallers desenvolupats en diferents indrets de la ciutat de Barcelona, com a exemples d’aquestes reflexions sobre la gestió i l’ús de paisatges ordinaris.

Els interiors d’illa de l’Eixample

Foto: Pepe Navarro

Els jardins d’interior d’illa Ermessenda de Carcassona, al carrer del Comte d’Urgell 145.
Foto: Pepe Navarro

Els quaranta-vuit interiors d’illa de l’Eixample, amb prop de cent mil metres quadrats recuperats durant els últims anys, representen una oportunitat de repensar les qualitats de l’espai públic a la ciutat del segle XXI. El taller va plantejar propostes per establir relacions entre les illes amb interior recuperat, fent servir les tecnologies digitals o plantejant nous dissenys de l’espai, en funció de qüestions com el canvi climàtic o la sensibilització ambiental ciutadana.

Els camins escolars a Gràcia

Foto: Vicente Zambrano

Les rutes escolars de Gràcia.
Foto: Vicente Zambrano

El taller va proposar introduir els infants en el procés de diagnosi i de planificació dels espais públics urbans per garantir el seu empoderament com a ciutadans actius i la seva capacitat per suggerir idees i propostes. Es van cartografiar digitalment els itineraris familiars escola-casa en horari de tarda a fi de detectar els llocs on els nens passen més temps i s’estan més vegades durant la setmana. A partir d’aquí, el treball coordinat amb els nens va permetre establir les seves preferències visuals i paisatgístiques i suggerir projectes innovadors pel que fa al disseny dels espais públics. Entre el 2013 i el 2015 es van posar en marxa quatre nous camins escolars a Gràcia i uns altres estan en projecte o s’estan repensant.

Paisatges comuns: l’eix Pere IV

Foto: Vicente Zambrano

La cantonada dels carrers Pere IV i Badajoz, al Poblenou, on s’intenta potenciar el patrimoni urbà ordinari.
Foto: Vicente Zambrano

El taller internacional va plantejar la necessitat i l’oportunitat de treballar amb els patrimonis urbans ordinaris. En el cas del Poblenou, determinats elements del paisatge com ara els passatges, les mitgeres, els elements romanents de l’antiga activitat fabril o fins i tot les escales d’emergència, configuren tota una cartografia, en part latent i en part oculta, de valors d’identitat; un veritable “catàleg de patrimoni ordinari” que la intervenció sobre el paisatge urbà pot activar de manera clara, tot fent així del patrimoni ordinari una eina de planificació urbana nova i prometedora en el context de la ciutat actual.

Els patrimonis de l’aigua

Foto: Pepe Navarro

El Rec Comtal, l’antic canal d’abastiment d’aigua de la ciutat, d’origen medieval.
Foto: Pepe Navarro

El rescat de l’antiga identitat industrial de la ciutat no ha tingut en compte els elements menors, per exemple, al voltant de l’aigua: construccions per emmagatzemar-la i conduir-la, safareigs, fonts urbanes…, que avui representen un patrimoni cultural (tangible o intangible, segons els casos) encara per aprofitar. En el cas dels barris de Trinitat Vella, amb la Casa de l’Aigua, i Sant Andreu, amb el Rec Comtal, el taller va proposar el disseny d’itineraris paisatgístics urbans per tal de relligar la ciutadania amb aquests patrimonis culturals, entesos com a reclam de la identitat i la memòria industrials de Barcelona. En aquesta línia de revalorar el patrimoni ordinari, entitats com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, entre d’altres, organitzen activitats per difondre el coneixement del Rec Comtal, com ara exposicions i itineraris.

El front marítim

Foto: HEMAV

El front marítim.
Foto: HEMAV

Des de la dècada de 1980, gairebé tots els ports antics de les ciutats europees s’han transformat en nous espais d’oci i entreteniment, i la majoria són molt similars. En el cas del front marítim de Barcelona, a més a més, l’experiència urbana de l’aigua és mínima, tot i comptar amb una important extensió territorial.

El taller va plantejar per al Moll de la Fusta iniciatives concretes i projectes de redisseny de la façana marítima per apropar els ciutadans al paisatge de l’aigua i establir, al mateix temps, relacions noves entre diferents espais del sector portuari, que podrien permetre retornar-los el seu “dret al paisatge” de l’aigua.

Grans espais industrials: la tèrmica del Besòs

Foto: Vicente Zambrano

L’antiga tèrmica de Sant Adrià del Besòs.
Foto: Vicente Zambrano

La central tèrmica de Sant Adrià de Besòs va tancar l’estiu del 2010. Des de llavors s’han organitzat cinc tallers internacionals amb l’objectiu d’elaborar propostes per al seu reciclatge urbà i patrimonial. Un grup de deu universitats europees i americanes, representades per uns dos-cents cinquanta estudiants i professors, hi han treballat per mantenir l’equipament com a fita paisatgística amb un clar caràcter metropolità.

L’estiu vinent s’organitzarà un sisè taller per resumir tot aquest treball previ. El fil conductor de les diferents propostes rau a considerar el valor paisatgístic i patrimonial de la tèrmica, entesa com a catalitzador de tot un nou paisatge al litoral del Besòs, capaç d’integrar diferents tipus d’usos econòmics, socials, culturals i patrimonials. Un clúster actiu de noves activitats i relacions entre territoris, inspirades pel valor estètic i paisatgístic d’una icona metropolitana privilegiada.
FOTOS

Exemples dels paisatges urbans que han centrat les propostes del Màster internacional en intervenció del paisatge i gestió del patrimoni: els jardins d’interior d’illa Ermessenda de Carcassona, al carrer del Comte d’Urgell 145; la cantonada dels carrers Pere IV i Badajoz, al Poblenou, on s’intenta potenciar el patrimoni urbà ordinari; les rutes escolars de Gràcia; l’antiga tèrmica de Sant Adrià del Besòs; el front marítim, i el Rec Comtal, l’antic canal d’abastiment d’aigua de la ciutat, d’origen medieval.

Montse Serra

Periodista

Un comentari a “La gestió dels paisatges ordinaris, una altra manera de planificar la ciutat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>