metropolis

Menú llenguatges

Menú serveis



Torna a la pàgina anterior

GARCIA ESPUCHE, A.; Barcelona 1700

Text Ramon Alcoberro

BCN1700

Barcelona 1700
Albert Garcia Espuche

Editorial Empúries
Barcelona 2010
368 pàgines



Barcelona 1700
Albert Garcia Espuche

Editorial Empúries
Barcelona 2010
368 pàgines

 

La publicació de Barcelona 1700, d’Albert Garcia Espuche –arquitecte, historiador i responsable del projecte museogràfic del Born–, ha de ser saludada com una notícia magnífica en l’àmbit de la historiografia catalana dels darrers anys, en la mesura que posa a l’abast d’un públic no especialitzat una sèrie de dades significatives sobre la Barcelona immediatament anterior a la derrota del 1714 i que, sobretot, forneix una informació exhaustiva sobre la ciutat en un moment de la seva història que, sense tòpics, hem de considerar crucial. És quasi un lloc comú, però s’ha de dir d’entrada: després de les aportacions de Garcia Espuche, resultarà absolutament imprescindible revisar i segurament enterrar algunes de les idees rebudes sobre la suposada Decadència del país als segles XVII i XVIII. Garcia Espuche és, sense cap mena de dubte, el millor coneixedor de la Barcelona anterior a 1714. Ningú no ha treballat tant com ell sobre fonts primàries del sis-cents i del set-cents, i els seus llibres d’investigació des de Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714) (Eumo, 2004) han anat guanyant cada cop més en profunditat i en capacitat descriptiva, fins a convertir la microhistòria i els documents sobre la vida quotidiana en una eina que permet revisar la suposada gran història i la seva inconfessada ideologia.

     Armat amb una documentació exhaustiva i rigorosa, provinent de les fonts notarials barcelonines, Garcia Espuche aconsegueix que el lector vegi la Barcelona del començament del segle XVIII d’una manera nova: com una ciutat poc densa, oberta, riallera i cosmopolita, farcida d’horts i de cases confortables. Una ciutat amb dos centres vius i amb una activitat molt intensa al port. Una ciutat amb una burgesia de mentalitat molt propera als models italians o holandesos i on la pobresa no va ser mai misèria –almenys fins a la derrota de 1714. La capital, en definitiva, d’un país mediterrani passablement feliç i culte. Amb poc estat i amb molta societat.

     Però el mèrit d’aquest llibre és doble: no tan sols descobreix una Barcelona i per extensió una Catalunya molt llunyanes al tòpic decadentista, sinó que ho fa amb un domini de les eines historiogràfiques absolutament remarcable. És sabut que els arxius notarials barcelonins són uns dels més complets d’Europa, per la riquesa i l’excepcional estat de conservació dels seus fons. El treball d’arxiu i l’amor per l’ofici de moltes generacions de notaris i advocats (els Figa Faura, Roca Sastre, Noguera...) han estat excepcionals i han permès llegar als estudiosos una quantitat d’informació impressionant, malauradament no sempre ben aprofitada. El mateix es pot dir dels arxius d’algunes parròquies barcelonines (Santa Maria del Mar, el Pi...), tot i que massa sovint les autoritats eclesiàstiques posen encara alguns entrebancs als historiadors. Com diu el mateix Garcia Espuche: “Els documents llegats pels notaris no són muts, sinó plens de sonoritat. Recullen minuciosament els mots que sortien dels llavis dels barcelonins”. En tota aquesta documentació la història viu intensament, i a través dels petits gestos dels nostres avantpassats podem reconstruir una ciutat diversa i creativa, molt diferent de la posterior a l’11 de setembre. L’aprofitament d’aquestes fonts ens permet reconstruir el batec de la ciutat. Barcelona 1700 no és només una història social, sinó una lliçó d’antropologia i de teoria de les mentalitats. Si algú ha fet a Catalunya una adaptació remarcable dels postulats de la nouvelle histoire és, sens dubte, Garcia Espuche.

     Fins i tot si un lector de qualsevol altra contrada volgués comprendre com era una ciutat europea del Mediterrani abans que es produís allò que Weber va definir com “el desencantament del món”, el llibre resulta imprescindible. En acabar la lectura molts tòpics sobre el món de l’Antic Règim se li haurien esvaït i, sobretot, desapareixeria per sempre el tòpic de la petita ciutat provinciana, dominada pels eclesiàstics i temorenca. Ben al contrari: Barcelona abans de la maltempsada borbònica fou una ciutat amb llibreries farcides de textos francesos i italians, que comerciava amb Europa i tenia una important colònia de forasters (que sovint s’acabaven casant i restaven a la ciutat), que exportava aiguardent i importava una llarga sèrie de productes d’adrogueria.

     Que la Catalunya d’abans de 1714 havia de ser un país passablement feliç, els contemporanis ho sabien prou bé. Però per culpa d’un romanticisme malaltís hem tendit a oblidar-ho. Poca gent recorda que a les planes de l’Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, quan el cavaller de Jacourt explicava Catalunya als lectors, va escriure que el nostre era unpaís abundós en vi, gra, fruita, oli i lli. Hi ha moltes mines, àdhuc de pedres precioses”. Aquestes, per cert, eren les ametistes del Montseny; en l’article corresponent es recorda que n’hi ha “en una muntanya a dues llegües de Vic, a Catalunya”.

     Garcia Espuche ens recupera el país del qual Voltaire va escriure al pròleg d’El segle de Lluís XIV (1756): “Catalunya pot prescindir de l’univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir d’ella”. I això, ara que passem per una crisi econòmica, és molt reconfortant. Barcelona 1700 hauria de ser lectura obligatòria per a barcelonins i catalans optimistes, que augmentaran la seva autoestima legítima com a hereus d’aquells homes del passat. A pocs anys del tercer centenari de 1714, és un llibre d’agrair.

 

Tardor (octubre – desembre 2011)

Creative Commons License

Què son els serveis "Comparteix"

Totes les icones representen serveis de webs externs de Barcelona Metròpolis, que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. Aquests serveis permeten a l’usuari, per exemple, classificar, compartir,valorar, comentar o conservar els continguts que troba a internet.

Què significa cada icona?

  • Del.icio.us

    Una eina per guardar-hi els webs preferits, classificar-los i compartir-los amb tothom.

  • Menéame

    La versió espanyola més popular del Digg. S’hi tracten temes relacionats amb la tecnologia, la cultura i l’actualitat.

  • Digg

    El pioner. Lloc web en anglès amb moltes visites, i enfocat especialment a continguts de tecnologia.

  • Yahoo

    Amb aquest servei es pot crear una pàgina d'inici a mida, amb la informació que interessi més.

  • Technorati

    Aquesta pàgina és ideal per saber de què parlen els blogs arreu del món.

Publicat sota llicència Creative Commons