Editorial-1

Una revista que escolta

Barcelona Metròpolis

Barcelona Metròpolis arriba al número 100 després de trenta anys de publicació gairebé ininterrompuda. Al llarg de tres dècades ha tingut la vocació d’explicar la ciutat als barcelonins i al món.

Joan-Anton Benach. Foto: Pere Virgili

Joan-Anton Benach va ser el director fundador d’aquesta revista, que va néixer amb el nom de Barcelona. Metròpolis Mediterrània el maig de 1986, en un moment en què la ciutat es preparava i es reinventava per acollir els Jocs Olímpics de 1992.

Foto: Brangulí / AFB.
Blocs del polígon Sud-Oest del Besòs, construït entre 1959 i 1966 pel Patronat Municipal de l'Habitatge, durant una visita de l'alcalde Josep Maria Socias, l'any 1978.

Els humans aprenem el món ben aviat. Estimem la terra i les persones que ens donen vida, però som capaços de ser entre altres persones, en altres terres, d’aprendre llengües diferents de la nostra, altres costums, sense necessitat d’oblidar els orígens.

Il·lustració: Júlia Solans.

Un ratolí és un perifèric, qualsevol que hagi muntat un ordinador ho sap. Rates i perifèria, política de barris. Una perifèria que sembla que ja no existeixi i que, tanmateix, no ha deixat de ser-hi mai. Una perifèria més d’urbanites que no d’urbanistes. Els barris s’han transformat, però continua sense fer-se justícia.

Il·lustració: Júlia Solans.

Hi ha grans capitals (Roma, París, ara Nova York, capitals del provincianisme), hi ha ciutats especialment boniques (Venècia) i hi ha ciutats amb ganxo (Marsella, Amsterdam, Nova Orleans), com si fossin algú. Una d’aquestes era Barcelona. Que si anem com anem, aviat la podrem esborrar de la llista. Serà trista com una Dublín qualsevol i sense Joyce.

Foto: Pere Virgili.
Fontserè a casa seva, a Porqueres, l’any 2003, al costat del seu cartell més conegut, Llibertat!, que va fer l’any 1936 per a la CNT-FAI.

Carles Fontserè, poster artist, photographer and nosy parkerEn el centenari del seu naixement, recordem Carles Fontserè pels cartells que va fer durant la Guerra Civil, però també volem destacar la seva dedicació a l’escenografia, la fotografia, l’escriptura…, a la vida: els múltiples interessos d’un artista, tot un personatge, que es definia a si mateix com un gran tafaner.

Foto: Dani Codina.
Marta Castells.

Una alimentació conscient per a una vida sana: vet aquí el principi que guia aquests tres nutricionistes. Marc Vergés, Marta Castells i Consol Rodríguez van patir malalties o afectacions cròniques i han pogut fer-les retrocedir gràcies a canvis en l’alimentació.

Foto: Camilla de Maffei.
L’escultura del Gat de Fernando Botero, icona de la rambla del Raval, al mateix temps punt d’interès turístic i lloc de trobada dels barcelonins.

Lluites iconogràfiques a la ciutat

Catalina Gayà i Laia Seró

Als nostres dies Barcelona viu una lluita entre les icones exportables, que la converteixen en un bé de consum, i les comunitàries, en perill d’extinció per la pressió del turisme. El passat colonial i la projecció internacional també formen part del debat.

Photo: Jordi Pons i Secall.
Protest against the Forum of Cultures, in 2004, from the series Barcelona on Barcelona, by Jordi Secall. Image included in the exhibition of La Virreina.

La fotografia com a llenguatge de representació no es pot deslligar de la iconografia d’una ciutat: ni la imatge que es projecta a l’exterior ni la que l’opinió pública es va construint de la seva pròpia ciutat a través del discurs dels mitjans. L’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia és un repàs històric a l’autorepresentació de Barcelona.

Llibre-3 cat

Quan la vida triomfa

Jaume Pons Alorda

Gràcies a les pàgines de ‘Poesia Contracultura Barcelona’ podem endinsar-nos en un temps i en unes obres que van lluitar contra tot, fins i tot van anar a la seva contra, i aquest és el risc d’encarar-se amb la poesia com a forma de vida, com a ràbia, quasi entesa com una immolació.

Llibre-2 cat

Dos llibres recents del periodista i historiador Marc Andreu, publicats per Els Llibres de L’Avenç, ens acosten a la realitat de les ciutats catalanes de la segona meitat del segle xx i inicis del segle xxi.