Música transformadora

© Stéphane Carteron

© Stéphane Carteron

Una serie de nuevas propuestas han empezado a cobrar protagonismo en los últimos años en el mundo de las artes y de la educación artística. Son proyectos elaborados a partir de la experiencia de las aulas, pero dotados de un carácter más flexible y sensibles a una realidad social que pretenden mejorar, y que cuentan con el poder de la música como factor de desarrollo cultural y humano. Los encabezan figuras con un perfil distinto al tradicional, que combinan la creatividad y el activismo.

Eva Vila

Música y directora de cine. Profesora de la UPF

Un pensamiento en “Música transformadora

  1. Hola Eva,
    Molt interessant el teu article sobre el poder transformador de la música en l’educació infantil. Coïncideixo plenament amb el teu plantejament i m’agradaria comentar-te en aquest sentit l’experiència de la nostra escola, Escola de la Concepció, que possiblement coneguis, on els nens i nenes compaginen els seus aprenentatges del cicle de primària amb el desenvolupament d’una forta base musical de llenguatge, ritme, musicalitat, instrument i intepretació en un combo des de 3er fins a 6è format per tot l’alumnat de la classe.
    El projecte, que constitueix l’eix estratègic i vertebrador del projecte escolar des de fa molts anys, ha anat madurant amb el temps, amb una bona colla de promocions graduades en formació musical a part de la reglada currilar estandarditzada, i els resultats en el funcionament del centre són molt espectaculars.
    Dir-te que la cohesió dels grups d’aula és elevadíssima, que l’aprenentatge de l’escolta, el respecte, la corresponsabilitat i complicitat entre alumnes és envejable, i que existeix un nivell de conflictivitat mínim a les aules; a en canvi, hi trobem un alt rendiment escolar global de la majoria de l’alumnat.
    Et convido a presenciar algun dels concerts / audicions oferts per l’escola per les 4 big bands que hi funcionen. És engrescador i admirable veure intepretar i sentir com sonen conjunts orquestrals composats per nens i nenes de 9 anys, o 10, o 11 o els de 12 anys.
    Aquest projecte tira endavant amb un finançament públic sempre precari, pel que any rera any hem de lluitar i que, en l’actual cojuntura, ens volen vendre com un luxe insostenible. No sé si ens en sortirem, però el que està clar és que el poder educatiu i de desenvolupament personal del projecte en l’escola és innegable.
    La llàstima és que aquest projecte sigui un oasis en el panorama educatiu d’aquest país.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>