Barcelona Cultura
Programa en PDF:   

PRESENTACIÓ

Deixem enrere un any per al record. Un any d’eleccions que, a Catalunya, ha fet emergir una societat viva i amb desig de canvi. Un any políticament i socialment agitat que encomana la seva vitalitat a la narrativa negrocriminal.

Les llistes de llibres més venuts o més llegits a les biblioteques incloïen cada setmana entre tres i quatre títols de narrativa negrocriminal dels estils i temàtiques més diversos. En l’edició d’enguany de BCNegra, l’onzena, mirem de reflectir aquesta mateixa diversitat.

Enguany, retrem homenatge als periodistes d’investigació i agrairem el treball d’uns fotoperiodistes cada cop més necessaris, però gairebé anònims. Parlarem de la banca i dels serveis secrets als quals, segons els nostres novel·listes, uneix el cordó umbilical del joc brut. Donarem la benvinguda als qui publiquen la primera novel·la. I comprovarem que psicologia, antropologia i fins i tot enologia poden ser disciplines molt properes al crim.

Aquest any, BCNegra té convidats de França, on van inventar un noir que es manté molt viu gràcies a festivals com el Quais du Polar de Lió, convertit des d’aquest any en el nostre còmplice. I també alguns altres procedents d’Escòcia, entre altres països. Però també rebrem novel·listes valencians que, seguint el rastre deixat pel desaparegut Rafael Chirbes, denuncien una corrupció que, sovint, han vist de prop.

Sí, algunes novel·les negrocriminals ens fan somriure malgrat la seva temàtica, però hi ha una realitat que ens segueix indignant: la d’unes dones convertides en víctimes de la irracional i covarda violència de gènere.

Enguany tornarem a constatar que Barcelona és la capital europea del crim literari i comprovarem que la narrativa en català és cada dia més abundant i diversa. Per això comencem la setmana amb la proclamació del guanyador o guanyadora del VII Premi Crims de Tinta, un guardó recuperat gràcies a la col·laboració entre l’Editorial RBA i l’Ajuntament de Barcelona.

El saló més noble i antic de la ciutat serà l’escenari del lliurament a Donna Leon de l’XI Premi Pepe Carvalho. En un moment en el qual la convivència entre turistes i barcelonins és objecte de controvèrsia, la nostra autora convidada, arribada des de Venècia, podrà aportar valuosos arguments a la discussió. Potser ho farà mentre ens parla del seu comissari Brunetti, que sens dubte és, igual que Pepe Carvalho, un dels nostres.

Encetem una edició nova amb llibres, amb autors, amb clubs de lectura juvenils... Ho fem des d’aquest racó del Mediterrani declarat Ciutat Literària per la Unesco, però també pels autors, els editors i els lectors. Seguim, doncs, amb BCNegra, un festival creat per servir d’escenari a la trobada feliç entre els autors i els seus lectors

Paco Camarasa, comissari de BCNegra

 

 

Manifest contra la violència de gènere

Pamplona Negra; FAN Festival Aragón Negro; Tiana Negra; Tenerife Noir; El vi fa sang, de L´Espluga de Francolí; Las casas ahorcadas, de Conca; VLC Negra, de València; Mayo Negro, d'Alacant; Granada Noir; Semana Negra de Gijón; Cartagena Negra; Getafe Negro; i BCNegra signen aquest manifest i es comprometen a fer, en cada festival, un acte contra la violència de gènere.

MANIFEST DELS FESTIVALS DE NOVEL•LA NEGRA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
 
Va escriure Walter Benjamin que la construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen nom. Es podria dir, aprofitant les seves paraules, que el gènere negre, en totes les seves formes i modalitats, normalment té un assumpte primordial: testificar el dolor dels qui sofreixen el crim, exposar-ho i aprofundir en el seu coneixement.
 
El veritable centre d’una història criminal és sempre la víctima. Com a lectors, conreadors i defensors del gènere negre, els sotasignats reivindiquem el paper central que correspon a la nostra societat a les dones que encara avui, entre nosaltres, sofreixen massa sovint violència. Dones de totes les edats, incloses ancianes i nenes, de la integritat de les quals disposen sense dret ni consciència homes de totes les edats també.
 
Reclamem el protagonisme per a elles i, amb ell, la protecció que mereixen per ser la part més feble d’un conflicte, d’índole personal, familiar o esdevingut d’una injustícia social o col•lectiva, i sempre, en últim terme, víctimes de la desigualtat entre sexes de la qual la violència contra les dones és la més cruel expressió. Parlem de les dones que sofreixen violència a les mans de les seves parelles o exparelles, 57 d’elles mortes en 2015; però també de les que per culpa d’aquesta desigualtat, social i de sexe, i de la desídia dels qui haurien de protegir-les, es veuen exposades a la trata, l’explotació i totes les formes insuportables de violència a elles associades, de les morts de les quals ni tan sols es porta el compte, per no haver-hi una reacció institucional proporcionada a la gravetat del crim.
 
Proclamem la necessitat d’una protecció efectiva, que no es quedi en normes, formulismes o declaracions amb bones intencions; que no supleixi amb ostentacions legals la insuficiència de mitjans policials, materials o d’assistència, quan no falten policies, ni recursos, per atendre necessitats menys peremptòries.
 
Per alguna raó casual, o potser no ho és tant, tots els que signem aquest manifest som homes. No arremetem contra el nostre propi sexe, no participem de cap generalització andròfoba ni demanem un acarnissament contra nosaltres mateixos. Només reclamem protecció eficaç per a elles, i que cessi la vergonya que per a tots representen els homes que no han après a respectar-les, als quals assenyalem, avui i sempre, amb el nostre rebuig més ferm i profund.