Eradicació d'espècies invasores a Collserola

L’alumnat de l'Institut Rubió i Tudurí participa en el projecte d'eradicació de l'Ailant, un arbre invasor emplaçat al Parc de la Serra de Collserola.
 

Des de l'escola Rubió i Tudurí l’alumnat del cicle superior de Gestió Forestal i del Medi Natural han participat com a voluntaris col·laboradors pel Parc de la Serra de Collserola en el Projecte d'eradicació de l'ailant al Parc de la Serra de Collserola. A continuació, us deixem amb el relat de l’alumnat de l’escola:


Aquesta actuació, promoguda pel Parc de la Serra de Collserola, pretén ser una eina de lluita contra l'augment de la població d'ailant al parc. Aquest primer contacte per gran part de l’alumnat de l'escola en temes relacionats amb l'educació ambiental i la seva posada en pràctica in situ esdevé una font potent de coneixements, valors i sobretot d'experiència, molt important tant a nivell curricular com en l'àmbit personal de cadascuna de les persones que participen en la jornada.

L'ailant (Ailanthus altissima)Glòria Arribas

L'ailant és un arbre exòtic i de caràcter invasor arribat a casa nostra fa anys com a arbre ornamental i també com a fixador de talussos. A dia d'avui s'ha convertit en un problema de caràcter ecològic degut a la seva ràpida expansió al medi natural, colonitzant espais i desplaçant espècies autòctones.
 

Actuació realitzada:

El 17 d'octubre de 2018 l’alumnat de l'escola vam participar del projecte d'eradicació de l'ailant a peu de carrer fent el porta a porta. Prèviament, el dia 10 d'octubre, la Glòria Arribas, tècnica del servei d'ús públic, divulgació i educació ambiental del parc, ens va fer una explicació del projecte, al Centre d'Informació del Parc de la Serra de Collserola.

L'objectiu de l'actuació va incloure diferents vessants, per una banda donar a conèixer el projecte als veïns de Vallvidrera alhora que l'espècie i la seva naturalesa invasora, per altra banda fer un recull de dades per saber si el veïnat en tenen al seu jardí i en cas afirmatiu conèixer-ne el nombre, per últim informar sobre la possibilitat de matar els exemplars existents mitjançant el tractament d'endoteràpia (el qual durien a terme posteriorment tècnics del parc), els costos del qual corren a càrrec del parc. És important remarcar, i així es va fer amb el veïnat, que el parc no es fa responsable de la retirada de l'arbre mort. Tot això amb el suport de fulletons informatius proporcionats pel parc.

Per últim, disposàvem del material per prendre les dades del veïnat interessat en col·laborar amb el parc en l'eradicació dels possibles exemplars trobats al seu jardí i d'una taula de recompte de les persones contactades i informades, arbres trobats i tota mena d'informació útil que, en acabar la jornada, es va brindar als responsables del parc.

La dinàmica de l'actuació va consistir en repartir la feina per grups de dos a quatre persones en que cadascun d'aquests grups es va encarregar de prospectar una de les 7 zones que ens van demanar els organitzadors de l'activitat.

Resultats de l'activitat

  • En la zona prospectada pel nostre grup es van diagnosticar 22 finques, de les quals en dues d'elles hi vam trobar ailants, malgrat que no vam poder parlar amb el veïnat d'aquestes parcel·les.
  • En nou de les finques vam certificar l'absència d'ailants.
  • En 11 de de les finques no va ser possible comprovar que n'hi hagués degut a que el veïnat no hi era o bé no s'ens va permetre l'entrada i no vam poder comprovar l'existència d'ailants.

Cal destacar que en alguns casos el veïnat ja coneixia la problemàtica i l'espècie i fins i tot algun d'ells ja lluitava contra la proliferació de l'ailant a casa seva des de feia anys, com és el cas d'un home que ens explicava que n'havia talat un que tenia al jardí i que n'havia estat tallant els rebrots durant quinze anys fins que finalment va aconseguir matar-lo.

Un altre factor important que vam observar en algun cas va ser l'existència d'exemplars adults d'ailant usats pels propis veïns com a espècie ornamental. En una casa concretament hi vam observar un individu femení molt productor de llavors, important factor de disseminació i amb difícil solució quan el propietari de l'arbre es nega a talar-lo, o bé per desconeixença o bé per motius estètics o ideològics.

Tot i així la jornada va significar una molt positiva posta en escena de les nostres facultats comunicadores i dels nostres coneixements tècnics en una activitat enriquidora i encoratjadora, sobretot quan en finalitzar la jornada vam rebre la notícia per part dels organitzadors que ja aquell mateix matí un veí s'havia posat en contacte amb el parc gràcies a la nostra tasca informativa demanant-los de fer-hi una actuació a casa seva amb un ailant del seu jardí.
 

Autors de l'article:

Martí Noguera Boada i Sergi Carro Fàbregas