Entrevista a Hilda Weissman

“Quan un canvia també exerceix una acció educativa sobre els seus veïns”. Hilda Weissman, pedagoga i cocreadora del programa Escoles + Sostenibles. 

Hilda Weissman, qui va ser durant 10 anys coordinadora del programa Escoles + Sostenibles, ha estat durant unes setmanes a Barcelona. Hem volgut aprofitar la seva visita per xerrar amb ella sobre el programa, la seva evolució i les perspectives de futur. Compartir inquietuds, dubtes i reflexions sobre l’educació i l’aprenentatge ha estat un plaer per nosaltres com a tècniques del programa, però també el professorat dels centres d’Escoles + Sostenibles ha tingut ocasions per trobar-se amb ella.

En dues tardes de tertúlia, vam conversar sobre el suport que han trobat en el programa per emprendre certes transformacions en els centres, els reptes que s’han plantejat al llarg de tots aquests cursos i quina visió conjunta de futur compartim. Gràcies a la contextualització de l’Hilda de tota la tasca que s'està duent a terme, vam visualitzar la importància dels passos que anem fent per arribar a objectius comuns.


L'ENTREVISTA:

Hilda Weissmann va néixer a Buenos Aires i va estudiar Magisteri i Ciències de l’Educació. Especialitzada en l’àmbit de la didàctica de les ciències naturals, des de l’any 1996 comença a viure a Barcelona i s’interessa per l’educació ambiental. Durant l’any 2000 dissenya conjuntament amb Teresa Franquesa el programa Agenda 21 Escolar (actualment Escoles + Sostenibles) i n’esdevé coordinadora durant 10 anys. Posteriorment torna a l’Argentina on continua dedicant-se a l’Educació Ambiental com a consultora, formadora i autora de recursos didàctics.


A què et dediques professionalment en l’actualitat?

Jo tinc dos amors: l’educació ambiental i la didàctica de les ciències. Ara mateix treballo a la Universitat de la Plata, a la “Facultad de Ciencias Exactas” com a coordinadora d’un espai pedagògic intentant promoure projectes innovadors dins el camp de l’ensenyament universitari.
 

Pertanys a alguna organització?

Quan vivia a Barcelona era sòcia activa de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, una entitat que vaig tenir l’honor de presidir durant 3 anys. Actualment, tot i en la distància, mantinc vincles i lligams afectius amb l’entitat.


Com veus la ciutat de Barcelona des de la perspectiva socioambiental?

Vaig arribar a Barcelona a finals del ‘92 i vaig quedar molt impressionada en saber que, segons algunes enquestes, aproximadament el 90% de les persones contestaven que la ciutat de Barcelona era una de les més boniques del món, i que se l’estimaven.

En aquell moment vaig fer un clic i vaig entendre perquè la veia una ciutat tan cuidada, tan bonica i ben gestionada. Vaig pensar que segurament aquesta situació es devia, d’una banda, perque l’Ajuntament feia molts projectes per millorar la qualitat ambiental i de vida dels seus veïns i, per altra, hi havia una població que aplicava i mantenia aquests canvis. Jo venia d’una realitat llatinoamericana en la qual sents que les persones no estimen la seva ciutat o se l’estimen poc, i el que no estima no cuida.


Quin paper creus que té el programa Barcelona + Sostenible a la ciutat?

Penso que té un paper molt valuós. En el cas del programa Escoles + Sostenibles, no només és degut al magnífic treball que fan les tècniques i les pròpies escoles, sinó també per trobar-nos en una ciutat que suma amb el seu model de gestió el treball dels centres educatius. Poc a poc, s’ha anat creant una cultura i una manera de fer que ha canviat la ciutadania. Les propostes de ciutat i dels centres es retroalimenten. A més a més, aquesta mirada socioambiental en el cas de les escoles fa que en molts casos replantegi la manera d’enfocar l’ensenyament.

Per altra banda, pel que fa al programa Entitats i Empreses + Sostenibles, vaig viure els inicis del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. Aquelles organitzacions a poc a poc van animar a la resta a tenir una actitud proactiva per iniciar el canvi a la ciutat. Quan una entitat o empresa canvia també exerceix una acció educativa davant dels seus usuaris o veïns.


L’educació parteix d’un nou paradigma, ple de canvis d’enfocament i en el qual sorgeixen moltes iniciatives ben diferents. Amb aquest context, quins reptes es plantegen en l’educació d’avui en dia?

Vaig deixar Barcelona fa sis anys i he anat venint per períodes molt breus. Com et deia, veig que en aquest moment torna a aparèixer la voluntat de voler millorar l’educació. Qualsevol moviment que vulgui revisar velles pràctiques o canviar-les i apostar per un canvi jo diria que sempre és positiu.  Penso que el que es fonamental és ajudar, estimular perquè cada escola reflexioni i avaluï en quin moment està, quins són els seus punts forts i dèbils per tal de veure cap a on s’ha d’encaminar el canvi i si aquest és necessari.

 

Recomana’ns un llibre, una pel·lícula  o un documental que t’hagi marcat personalment.

N’hi ha molts que m’han marcat però parlaré de l’últim. Estic llegint la novel·la "Canadà" de qui va ser l’últim premi Princesa d’Astúries de les lletres, Richard Ford,