Entrevista: Associació Jardins d'Emma

"Gràcies a metodologies de participació directa en l’espai públic, aconseguim renaturalitzar parts del barri mitjançant l’horticultura urbana i diferents sessions de jardineria familiar". Martí Ardanaz, coordinador de l'Associació Jardins d'Emma.


A què es dedica la teva organització?

L’Associació Jardins d’Emma aplega el teixit associatiu de l’Esquerra de l’Eixample en una assemblea en la qual participen els portaveus de diferents entitats veïnals del barri. L’associació es crea amb l’objectiu de canalitzar projectes de transformació urbana en clau de cogestió i gestió comunitària, en la qual les decisions de les millores socio-ambientals de l’entorn urbà estiguin vinculades a la gestió col·laborativa entre el districte i l’Associació. D’aquesta manera les solucions i intervencions de millora urbana afecten positivament la comunitat veïnal, fent-la partícep dels seus espais públics, el seu manteniment i cura. Dins d’aquestes intervencions treballem molt vinculats als agents territorials del barris com ara els centres educatius, les afa i el veïnat més implicat. Gràcies a metodologies de participació directa en l’espai públic, aconseguim renaturalitzar parts del barri mitjançant l’horticultura urbana i diferents sessions de jardineria familiar.

Amb aquestes directrius d’estratègies d’ecologia urbana comunitària desenvolupem diversos àmbits de l’Esquerra de l’Eixample: l’Aula Viva com a projecte escolar dins el currículum pedagògic de primària a l’Avinguda de Roma, l’Espai Germanetes com a zona d’horticultura comunitària veïnal, la pacificació de Consell de Cent mitjançant la superilla i el Mercat de Pagès, i la futura Aula Ambiental Comunitària de Paula Montal on es trobarà també el material comunitàri del «Banc de Recursos».
 

Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?

La cogestió comunitària dels béns comuns com ara l’espai públic, ha de trobar les seves metodologies de participació directa i continua amb el veïnat local, els únics que trepitgen diàriament el territori i els que realment tenen la possibilitat de millorar i mantenir espais verds de més qualitat socio-ambiental. Així doncs, l’Associació Jardins d’Emma treballa per redactar i posar en pràctica aquests nous marcs normatius que regulen la participació directa sobre el patrimoni públic.
 

Quan i com vau conèixer B+S? Què us va fer participar-hi?

Ja coneixem l’administració municipal que es dedica a la sostenibilitat i la Fàbrica del sòl des de fa ja alguns anys però no va ser fins els projectes del «Compeomís de Barcelona pel Clima» que no vam participar directament. Ara també participem al Grup de Treball del verd i biodiversitat de B+S compartint experiències de renaturalitazció urbana amb les diferents entitats.

 

De què us serveix formar-ne part? Què trobeu a faltar o milloraríeu?

Amb l’experiència d’altres projectes i entitats podem avaluar i millorar les nostres pròpies intervencions, alhora que també podem accedir a informació social i ambiental de molt servei. 
 

A la pràctica, com treballeu per ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?

Treballem la sostenibilitat en clau social, és a dir, mitjançant l’educació ambiental i la gestió comunitària de totes les implicades, fomentem una transformació personal que acaba concretant-se en diversos camps de la sostenbilitat, com per exemple, l’horticultura comunitària, els mercats de pagès i l’Aula Viva.


Heu encetat alguna iniciativa o projecte amb alguna altra entitat de la xarxa B+S des que us hi vau incorporar?

Hem col·laborat amb diversos centres educatius que pertanyen al programa «Escoles+Sostenibles» i alguna entitat membre de la xarxa B+S com Eco-Union.


Què és el que més t'enorgulleix de la teva feina?

Servir al tant necessari canvi de paradigma envers el nostre estil de vida i com afecta el nostre entorn; un entorn necessitat de renaturalitzacions socials i ambientals.


Ens podries proposar una acció de millora en el present per arribar a un futur més sostenible?

Aplicar l’Aula Viva com a metodologia habitual en els centres educatius, vinculant l’aprenentatgedels infants a les transformacions urbanes que els envolta, empoderant-los sobre la gestió d’allò que veuen i trepitgen al seu propi entorn.