Entrevista: Hemisfèria.cat

Butlletí: 

“Des dels diaris i el periodisme s’ha de promoure la igualtat, l’ecologia i el gènere com a temes de portada”. Abel Cobos, d’Hemisfèria.cat. 


- A què es dedica la teva organització?

Hemisfèria.cat és periodisme internacional sense nords ni suds, en llengua catalana i amb perspectiva de gènere.

- Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?

Hemisfèria és un mitjà de comunicació independent que treballa amb informació de proximitat per a donar una cobertura global del periodisme internacional. Treballem amb fonts directes, sobre el terreny, amb un bagatge sobre el context i les causes del conflicte, fem un periodisme reposat.

La nostra aportació va dirigida al panorama mediàtic barceloní i català. El nostre plantejament de la informació pot resultar molt enriquidor per a la ciutat de Barcelona, ja que ens permet acostar les realitats transnacionals amb perspectiva de gènere als ciutadans i ciutadanes catalanoparlants, tot oferint un servei de qualitat inèdit en l’escena periodística catalana.
 

- Quan i com vau conèixer B+S? Què us va fer participar-hi?

Vam conèixer B+S per relacions laborals dels membres de la redacció. Vam decidir que un projecte com el nostre havia de formar part d'aquesta interessant xarxa en tant que el nostre compromís per una informació ètica també inclou esborrar els silencis mediàtics respecte a l'abús que es fa a escala global i de forma sistemàtica del nostre planeta i de les poblacions més vulnerables arreu del globus.

Signar un compromís per la sostenibilitat a escala local per promoure i participar dels canvis globals és una perspectiva que casava a la perfecció amb el plantejament del nostre periodisme internacional amb perspectiva local: del terreny al lector, sense passar per interessos d'Estats, tan sols de les persones, la ciutadania i, en definitiva, de la vida.
 

- De què us serveix formar-ne part? Què trobeu a faltar o milloraríeu?

Ens serveix per conèixer iniciatives sorgides des de Barcelona i descobrir altres entitats amb un tarannà similar al nostre. Podem fer networking i trobar aliances i col·laboracions per tractar temes que hagin estat silenciats a la premsa.

Així i tot, trobem en falta una certa «internacionalització» de la xarxa. Creiem que pel nostre periodisme internacional, si es fessin connexions amb altres xarxes similars d’altres ciutats d’arreu del món, podríem obtenir molta més informació i contactes per promoure als nostres continguts la sostenibilitat sobre la que s’erigeix la xarxa.
 

- A la pràctica, com treballeu per ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?

El nostre principal eix de treball és la divulgació, donar visibilitat a totes les problemàtiques a què tenim abast informatiu. Volem conscienciar els lectors i lectores catalanoparlants perquè coneguin aquestes realitats i constitueixin una opinió pública que pressioni les autoritats perquè combatre-les sigui una prioritat en les polítiques.
 

- Heu encetat alguna iniciativa o projecte amb alguna altra entitat de la xarxa B+S des que us hi vau incorporar?

Desgraciadament, no s’ha formalitzat cap projecte seriós ni cap col·laboració a llarg termini, però ens agradaria explorar més la xarxa i poder trobar aliances informatives que ens permetin explicar més històries i situacions.
 

- Què és el que més t'enorgulleix de la teva feina?

Sentir que les persones descobreixen noves realitats a les quals sense la meva aportació no haurien arribat. El periodisme neix per denunciar injustícies, i sentir que més persones s’uneixen a la causa que jo mateix estic denunciant, m’omple de satisfacció. Em demostra que no som pocs els que volem un món millor.
 

- Quin eslògan o notícia t'agradaria sentir en un futur sobre sostenibilitat?

No se m’acut cap “eslògan” que vulgui sentir. Però sí que sé moltes notícies que no vull llegir més: no vull que activistes per la terra siguin assassinats, que defensor mediambiental sigui la professió més perillosa del món, no vull que els recursos siguin mercantilitzats, o que el gènere i la classe determinin l’accés a les condicions bàsiques per viure, no vull que la Terra no pugui ser gaudida per tots els éssers vius en equitat.

Un futur sostenible ideal és aquell en el que el capitalisme no trafica ni mercantilitza els països, nacions, comunitats, recursos i ecosistemes. Un futur realment sostenible és aquell que conviu en equitat amb tots els substrats de la vida.
 

- Ens podries proposar una acció de millora en el present per arribar a un futur més sostenible?

Des dels diaris i el periodisme, s’hauria de promoure la igualtat, l’ecologia i el gènere com a temes de portada. És ridícul i inhumà que el futbol i l’esport obri més capçaleres que no pas l’estat del medi ambient o les injustícies estructurals del sistema. Aquests temes, de vital importància per a un futur sostenible, tan sols arriben com a temes destacats quan són efemèrides concretes (dia de la terra, dia de la dona, etc.). Cal crear una opinió pública que reclami més polítiques per pal·liar les injustícies, i per això mateix s’han de prioritzar tots aquests temes a les grans capçaleres.