MENU

Presentació

Arriba el mes de maig i torna, un any més, Barcelona Poesia. La del 2018 serà la seva vint-i-unena edició i, per celebrar-ho, el festival vol tornar a omplir la ciutat de versos. 

Versos de poetes que s’escriuen en català i que confirmen que la nostra poesia és plural, diversa i està més viva que mai: de Biel Mesquida, Jaume Pont, Antònia Vicens i Josep Piera a Josep Pedrals, Maria Isern i Guim Valls, entre molts d’altres. 

Versos de poetes que arriben de fora i que sonen en altres llengües, de Singapur a Xile i l’Uruguai, passant pel País Basc, el Regne Unit, França, Palestina, i un feliç etcètera. Feliç perquè, per aconseguir que una literatura creixi, és a dir, es posi en dubte, s’afirmi i es contradigui si cal, és imprescindible que tingui una mirada internacional. Una mirada i una oïda. Per això hem convidat Raúl Zurita, Ben Brooks, Yolanda Castaño, Sasha Dugdale, Nuno Júdice, Erika Martínez, Mircea Cărtărescu, Lalo Barrubia, Ángelo Néstore, i una llarga llista que es completa amb els poetes que intervindran al Palau de la Música en l’acte de cloenda que, un any més, vol ser una cita imprescindible. 

Versos que rendeixen homenatge als nostres poetes i artistes, com Montserrat Abelló, Josep Palau i Fabre i Carles Santos, i versos que celebren les entitats que treballen per la poesia catalana, com ara l’AELC, que hi persevera des de fa més de quaranta anys. 

Versos que es diuen en diàleg amb altres disciplines, com els projectes de poesia i electrònica Jansky i Barba Corsini, la proposta del poeta francès Anne-James Chaton i el guitarrista de The Ex, Andy Moor, i la de la poeta i performer de Singapur Deborah Emmanuele i el DJ Kiat. 

Versos que es reciten en teatres, com els que diran Héctor Alterio, Clara Segura i Lluís Homar. Versos fets cançons amb les veus de Leiva i Benjamín Prado, la irreverència de Rodrigo Cuevas o la passió de dues grans de la música: Maria del Mar Bonet i Martirio. 

Versos que es diuen amb una orquestra i un projecte de dansa comunitària i que volen reivindicar les places, el barri, allò que es crea des de baix i en col·laboració. I versos que sorgeixen d’En Residència, projecte que posa en relació la poesia, la creativitat i l’educació als instituts de la nostra ciutat. 

I, finalment, versos que volen reivindicar la llibertat d’expressió, i que ho fan a través del PEN Català. 

Versos i més versos, perquè la poesia, avui més que mai, ens és necessària. 

MIREIA CALAFELL
ÀNGELS GREGORI

Directores de Barcelona Poesia

@Ajuntament de Barcelona