Experiència wagneriana al Gran Teatre del Liceu

En la cronologia creativa de Richard Wagner, L’holandès errant és una òpera important perquè és, tècnicament, la primera “veritable” en l’estil més madur del gran compositor alemany. Tècnicament, és la quarta, però a la vegada és la primera del seu període romàntic, on comencen a agafar importància els temes extrets de la tradició i la mitologia medievals, i un estil de composició molt més complex harmònicament. Per alguns aficionats a Wagner, L’holandès no és imprescindible –la troben més a prop de Rienzi que de Tannhäuser–, però el fet que s’interpreti cada any al festival de Bayreuth demostra que sí que pertany al cànon wagnerià. I ara, després de la gran exhibició de la passada temporada amb la representació de Götterdammerung, ens retrobem amb Wagner al Liceu, un Wagner molt més jove però igualment magistral.

La història de L’holandès té traces d’obsessió romàntica i de conte de fantasmes. La protagonista és Senta, una jove, filla del capità Daland, que un dia, després d’una tempesta, es troba amb l’holandès. L’holandès és un espectre que només passa cada set anys, i durant un dia pot trencar el seu malefici si troba el veritable amor. Senta és qui pot alliberar-lo, però diverses circumstàncies fan que la cosa no funcioni del tot bé, i tot conclou de manera tràgica. El repartiment d’aquesta producció, dirigida pel realitzador de cinema Philipp Stölz, està format per Attila Jun (Daland), Elena Popovskaya (Senta) i Albert Dohmen (l’holandès). Estarà en cartell fins al 28 de maig.

Si vols gaudir d’una funció d’òpera intensa, reserva ja la teva entrada. Trobaràs més informació al web del Liceu.