Un retrat del més gran dels pianistes russos

Vladimir Horowitz és, per molts especialistes en música clàssica i interpretació, el millor dels pianistes russos del segle XX. Per altres ho seria Sviatoslav Richter, una qüestió en què aquí no hem d’entrar –tots dos són gegants–, però hi ha un motiu extramusical que ha fet d'Horowitz un músic important per entendre el seu temps. Exiliat durant més de 60 anys de la Unió Soviètica, per ésser contrari al règim comunista, Horowitz no va poder tocar al seu país fins al final de la seva vida, quan la pressió contra els dissidents es va relaxar durant el mandat de Gorbatxov, i finalment se’l va rebre per actuar a Moscou. Va ser l’any 1986, i d’aquella visita se'n va fer un documental, Horowitz torna a Moscou, que ara projectarà el CaixaFòrum.

Serà dins del cicle Música Filmada, que des del març s’està desenvolupant allà, i que ens ha portat fins ara documentals sobre Herbert von Karajan, la Filharmònica de Berlín o una interpretació del quintet La truita de Schubert a càrrec dels millors solistes dels anys 60. Horowitz torna a Moscou és la filmació del concert íntegre d’aquella nit, que també va ser recollit en disc –un enregistrament mític de Deutsche Grammophon– i que inclou un repertori a partir de peces de Mozart, Rakhmàninov, Scarlatti, Scriabin, Schubert i Chopin.

La projecció estarà presentada per la periodista Mónica Pagès i tindrà només una sessió. Trobaràs més informació al web del CaixaFòrum.