"Visceral Blue" o la tristesa com a dany col·lateral del capitalisme

Anna Manubens s'ha encarregat de comissariar Visceral Blue, l'exposició que reobre el recinte després de les obres de millora que s'hi han fet i que inclou creacions de Sergi Botella, Andrea Büttner, Equipo Re, Isaías Griñolo, Roc Jiménez de Cisneros, Sidsel Meineche Hansen, Julia Montilla (a la imatge, Chroma Key (Ofelia), cortesia de l'artista), Valentina Desideri, Vermeir & Heiremans i Werker Magazine. Atenció, perquè la mostra inclou també una obra de Derek Jarman, Blue, un film rodat en 35 mm el 1993 i convertit en vídeo per a l'exposició.

De què tracta la mostra? Doncs d'"estar blau", traducció literal d'una expressió anglesa ("being blue") que  fa referència als estats de tristesa, malenconia, decaïment o depressió als quals tots hem de fer front de tant en tant. I, si tots patim aquests estats amb certa freqüència, potser és (com a mínim aquesta és la tesi que sustenta aquesta mostra), un efecte secundari d'aquest sistema neoliberal en el qual vivim immersos.

I és que potser l’especulació sobre el valor i la lògica del crèdit mouen l'economia però, més enllà d'això, també tenen una influència en la vida de tots nosaltres, de manera que l'èxit a l'hora de demostrar el nostre valor davant la societat o en el nostre medi laboral  ens condueix cap a la plenitud però el fracàs ens porta inexorablement cap a la depressió i ens posa "blaus".

Les obres exposades a Visceral Blue ens parlen sobre això i, a més, reivindiquen la tristesa, la fragilitat o la debilitat en front de l'alegria, la fortalesa i la sobreestimulació constant que ens reclama insistentment el capitalisme neoliberal. 

Visceral Blue

Dies: del 5 de febrer al 17 d'abril

Espai: La Capella

Preu: Entrada lliure 

Més informació, clicant aquí