El violí de Sara Fontán, en solitari a la sala Hiroshima

Sí, la coneixeu fins i tot en el cas improbable que no hagueu escoltat mai el seu nom, perquè ella i el seu violí han format part de propostes tan interessants i impossibles d'ignorar com Arbol, Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador o el grup Big OK, on col·labora amb Paul Fuster i Edi Pou, de Za!

Tots aquests noms ja us permetran fer-vos una idea de per on va la música de Sara Fontán. Sí, ella va tenir una formació clàssica i col·labora també amb músics com Joan Colomo (amb qui tocava no fa gaires dies animant la final del concurs de bandes novelles DescoNNecta, als Lluïsos de Gràcia), però el que escoltareu a la sala Hiroshima possiblement s'assembli més al que fa en aquest vídeo o al que feia el febrer passat participant al festival Emergència.

Heu escoltat? Doncs això és el que passa quan deixeu sola la Sara Fontán amb el seu violí i uns pedals electrònics. No, no fa cançons, perquè és un format que es queda una mica curt per al talent d'una artista intuïtiva que es deixa portar per la música i que prefereix tocar d'entrada i després, si cal, pensar.

I és que els sons que produeix Sara Fontán s'assemblen, en un registre musical, a una pintura abstracta que és capaç de despertar mil emocions i sentiments sense reproduir un objecte o un rostre reconeixible. Us espera a la sala Hiroshima per ensenyar-vos com sona la música quan la persona que l'interpreta aconsegueix oblidar totes les convencions que ha aprés durant la seva carrera. Tota una experiència sonora.