Un Sant Joan de cultura

Des de temps immemorials els pobles de tot el món han celebrat una festa coincidint amb el solstici d'estiu, una celebració especialment intensa entre els pobles de la Mediterrània. Més tard la tradició cristiana va associar la festivitat a sant Joan Baptista, tot i que la major part dels costums pagans es van mantenir, com és el cas del símbol de foc purificador, els balls o les tradicions màgiques.

Barcelona i tot Catalunya celebren la festa amb multitud de revetlles populars, pólvora i fogueres. La festa, per tant, té un destacat component familiar, veïnal i íntim, encara que també hi ha espai per a les celebracions institucionals. El 23 de juny a la tarda les autoritats de la ciutat rebran la Flama del Canigó, que arriba a la plaça de Sant Jaume. Intervé en la celebració bestiari tradicional de la ciutat com l'Àliga i els Gegants, i tot al ritme de la cançó Muntanyes del Canigó. De la Flama del Canigó partiran representacions per encendre les respectives fogueres de cada barri, avís per a una nit de festa completa.

Enguany, a més, la celebració cobra encara un punt afegit de simbolisme perquè es compleixen cinquanta anys des que la Flama del Canigó va traspassar la frontera des de França com a símbol d'unió entre els territoris de la Catalunya del Nord i la resta del país. La tradició de la Flama del Canigó es va estendre ràpidament per Catalunya als anys seixanta i, fins i tot, va arribar al País Valencià, on la Flama arribaria fins a Alacant el 1976.