Una pila de caixes amb superfície de mirall formen la instal·lació

"Trash", la nova instal·lació del mexicà Stefan Brüggemann, a la Fundació Gaspar

Diuen que és un dels artistes contemporanis més revolucionaris del moment. Si voleu saber per què, passeu a veure Trash, la seva nova instal·lació, a la Fundació Gaspar.

Fins al 5 de febrer teniu temps de veure la nova creació d'aquest artista nascut el 1975. L'exhibeix a la Fundació Gaspar, un espai dedicat a l'art contemporani situat al carrer de Montcada, a tocar del Museu Picasso, i que recull l'herència de la desapareguda Sala Gaspar de l'Eixample barceloní.

Amb la intenció de convertir-se en un espai de referència en l'escena de l'art contemporani, la Fundació acull aquests dies la creació d'un artista singular que, tot i produir unes obres radicalment noves, desperta en l'espectador una certa sensació de familiaritat.

La causa és que Brüggemann parteix en les seves obres de les bases d'alguns moviments claus en la història de l'art més recent, com ara el minimalisme, del qual pren en préstec el seu concepte de l'espai; el pop art, del qual imita la visió humorística i, finalment, l'art conceptual i els elements de crítica que conté.

Stefan Brüggemann ens proposa en les seves obres una nova lectura contemporània de totes aquestes visions de la creació artística, d'aquí que sovint les obres que presenta ens semblin conegudes. En la instal·lació Trash, que veiem aquests dies a la Fundació Gaspar, per exemple, hi trobarem ressons del minimalisme i del pop en forma d'un seguit de caixes de vidre reflectant apilades formant configuracions diverses.

Són caixes molt semblant a les caixes de cartró que podríem trobar en un magatzem qualsevol, però el fet de substituir el cartró per miralls reflectants fa evident i realça amb força la transformació conceptual que ha patit l'objecte.

A cada caixa trobareu serigrafiada sobre el vidre la paraula "Trash" ("Escombraries"), escrita amb la lletra de l'artista, i veureu reproduïda una impressió que fa l'efecte d'aquelles cintes adhesives que mantenen tancades les caixes de cartró. És una nova transformació dels materials que conformen un objecte humil i quotidià, modificat per efecte d'un canvi de materials que dóna al conjunt nous significats.

Hi ha realment escombraries a l'interior de les caixes com anuncien les etiquetes serigrafiades? No és possible verificar-ho, de la mateixa manera que no podem verificar les notícies que veiem cada dia a la televisió o que llegim a internet. Aquesta crítica social implícita s'afegeix a la d'unes caixes que podrien haver contingut productes de consum i que, en reflectir el qui les mira, fusionen la imatge de l’espectador i l’acte del consum en una nova mirada crítica al món en què vivim.

Data de publicació: Dilluns, 05 Desembre 2016
  • Comparteix
  • Deixa el teu comentari
  • Tots els comentaris

Send us a comment and share your experience of this event. If you have any other doubts or suggestions, you can click this link.

* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No HTML tags allowed.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Comentaris

  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per validar que vostè és un visitant humà i preveure spam.