Transit Tales: sobre fotografia i refugiats

Què pot fer la fotografia per ajudar totes aquelles persones que pateixen els efectes d’una guerra i que han hagut de desplaçar-se lluny de casa seva i demanar asil, protecció i comprensió en un altre lloc, molt llunyà en els aspectes culturals i geogràfics? En principi, diríem que hi pot fer poca cosa: les càmeres no serveixen per menjar ni donen escalfor ni sostre, però la fotografia és, alhora, un potent mitjà d’expressió i comunicació que ha ajudat a fer visibles problemes d’un abast molt greu, i a més a donar eines de presa de control de les minories perseguides. La fotografia ajuda a veure la realitat, fixar-la, compartir-la, i també és un mitjà d’expressió per a aquells que no tenen canals per comunicar el seu punt de vista. El projecte internacional Transit Tales tracta sobre això: treballen amb persones migrades i refugiades, i connecten comunitats per generar idees, discursos i punts de vista en benefici de les minores més maltractades. I després d’un temps de funcionament, ara podrem veure els resultats del programa al convent de Sant Agustí.

L’exposició es diu Transit Tales, i és el resultat de cinc tallers realitzats a Barcelona, Berlín i París, on persones refugiades amb una càmera a la mà han creat diaris fotogràfics que documenten el seu dia a dia, i és una manera propera i original d’explicar com senten el present, què fan, amb qui es relacionen. Quan sembla que molts refugiats semblen invisibles a Europa, Transit Tales els fa visibles i protagonistes.

Podràs veure les fotografies durant tres setmanes. Tens informació en aquest enllaç.