Reflexions sobre el món a la vora d’una piscina

Explicar de què va Pool (no Water) és complicat des del moment en què els mateixos responsables de la producció i la sala que l’estrena, la Beckett, són deliberadament críptics i poètics en la sinopsi. Comença així: “Una piscina, neta i blava. Il·luminada per precioses llums. I ella és allà. Està volant com un àngel. No. Com una deessa, amunt i amunt i amunt. I què podíem fer nosaltres? Estar-nos allà a peu dret...”. El que queda clar és que hi ha una piscina, i un joc d’admiracions entre homes sensibles i una dona divina que domina tota l’escena fent veure que vola per sobre de l’aigua, tot i que a la piscina no hi ha aigua. De fet, Pool (no Water) és una obra amb un toc avantguardista i líric que tracta sobre l’amistat, l’amor, el desig, l’enveja i totes les passions que mouen el món, a partir d’un text de Mark Ravenhill que han adaptat per a l’ocasió dues companyies catalanes, VVAA i Íntims Produccions.

Es tracta d’un projecte escènic molt ben cuidat en tots els aspectes, com ara la música, la il·luminació i el vestuari, de manera que la proposta resulta atractiva en diferents nivells que faran que durant l’hora i mitja que dura l’obra estiguem al teatre com immersos en una font gegant d’aigua, surant en una piscina encantadora. L’obra s’ha estrenat aquest passat 7 de març i estarà en cartell fins al dia 25.

Trobaràs més informació al web de la Sala Beckett, on podràs reservar les teves entrades.