Una reflexió crua sobre l’entrada en l’edat madura

Les heroïnes de Tennessee Williams, l’autor de drames teatrals portats al cinema com La gata sobre el terrat de zinc o Un tramvia anomenat desig, eren dones tempestuoses que patien tota mena de disgustos i que acabaven esclafades pel pes d’una realitat hostil. Tot i que les seves dones eren fortes, hi havia massa tensió, massa drama i molt de masoquisme emocional a les obres de Williams, i això és el que el va convertir en un mite de la dramatúrgia del segle XX. L’obra que ara estrena La Seca, en el marc de la sala Joan Brossa, no escull el nom de Tennessee Williams en va: tracta sobre una dona que ha entrat en la fase última de la seva edat madura, que se sent derrotada per la vida, i ens fa partícips dels seus anhels fracassats, de la seva vida mediocre i de les seves expectatives poc realistes amb un to agredolç, entre la comèdia patètica i el drama cruel. L’obra es titula A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), i és una producció de la companyia de Roberto G. Alonso escrita per Marc Rosich.

Aquesta mateixa peça ja es va veure a la fira de teatre de Tàrrega del 2016 i ara fa el seu debut a Barcelona, interpretada pel mateix Roberto G. Alonso, que es transvesteix per donar vida a la seva antiheroïna i participar de diferents llenguatges escènics, com el playback, la gesticulació, la cançó i la performance, buscant contacte amb el públic, com si fos un espectacle de cabaret.

Trobaràs més informació al web de La Seca, on podràs reservar la teva entrada.