Tornar

Sputnik: l'odissea del Soyuz 2

L'exposició “Sputnik. L'odissea del Soyuz 2” de Joan Fontcuberta posa de manifest la història d'una nau llançada el 1968 amb el coronel Ivan Istotxnikov i la gossa Kloka, que van desaparèixer en una missió d'acoblament amb la Soyuz 3. Del 18 de febrer fins el 31 de maig de 2015, a Cosmocaixa. 

L'obra “Sputnik. L'odissea del Soyuz 2" de l'artista Joan Fontcuberta, ens farà reflexionar sobre la realitat i la ficció en les evidències científiques. El coneixement científic avança perquè hi ha persones capaces de dubtar del pensament establert, i la comprovació de la informació, la reflexió sobre la veritat dels documents o de les dades obtingudes, la procedència de les fonts, la comprovació dels resultats..., són l'ànima del coneixement científic.

Entre les versions oficials de la història i la trama dels fets reals sol haver-hi una gran distància. La crònica de la cosmonàutica, sobretot en els seus inicis de risc i aventura, està esquitxada d'enganys, sens dubte perquè la propaganda política pesava més que la recerca científica i el desenvolupament tecnològic. Un exemple d'això seria el cas de la missió Soyuz 2.

La Fundació Sputnik, creada sota l'impuls de la Perestroika, es proposa esclarir molts episodis foscos del programa espacial soviètic. Un dels més enigmàtics és l'epopeia del Soyuz 2. Aquesta nau va ser llançada el 25 d'octubre de 1968 amb el coronel Ivan Istotxnikov i la gossa Kloka a bord. Per motius encara desconeguts el cosmonauta va desaparèixer en el transcurs d'una missió en la qual havia d'intentar-se l'acoblament en òrbita amb la nau bessona Soyuz 3. La maniobra va ser avortada i la nau es va recuperar més tard, però ja sense tripulant. Es tractés d'un sabotatge o d'un accident durant una sortida extravehicular (la càpsula presentava l'impacte d'un meteorit), les autoritats soviètiques no van voler reconèixer l'enutjosa pèrdua d'un home a l'espai. La versió que van tramar va ser que la Soyuz 2 era una nau totalment automatitzada, tripulada per control remot i per tant sense pilot. Per mantenir la credibilitat d'aquesta explicació, les fotografies d'Istotxnikov van ser retocades o tretes de circulació, els arxius van ser manipulats, es va fer xantatge als companys i es va confinar la família a Sibèria. A efectes oficials, el cosmonauta Istotxnikov hauria mort de malaltia uns dies abans. La història es reescrivia segons els dictats d'unes fosques "raons d'Estat".

Som a l'era de la informació: internet en multitud d'aparells, un gran ventall de cadenes de televisió, diaris, revistes, llibres, exposicions, museus... La informació és tan abundant que ens ofega. Però cap informació no és neutra i de vegades es pot donar un tomb a la veritat, tan sols suprimint o afegint dades intencionadament i premeditadament. El  pensament crític és una eina valuosa per considerar el caire de cada informació. És el que mostra aquesta exposició. No tot el que es publica a internet és cert, no tot el que s'escriu en els llibres és totalment real, ni tan sols tot el que mostren els museus està sempre científicament provat... En paraules de Joan Fontcuberta, "no es tracta d'enganyar, sinó de proporcionar instruments per evitar l'engany".

Més informació: Cosmocaixa

Data de publicació: Dijous, 05 Febrer 2015
  • Comparteix