Són els transgènics tan nocius com diuen?

Des del neolític fins avui, els humans hem obtingut noves varietats d’animals i plantes a base de fer encreuaments entre organismes seleccionats per les seves característiques genètiques. Així doncs, el blat que es conrea és ben diferent del blat silvestre del qual procedeix, i el mateix podríem dir de les cols, de les vaques, dels cavalls... Tanmateix, això només es pot fer dins d’una mateixa espècie, ja que entre individus d’espècies diferents no pot generar-se descendència fèrtil. L’enginyeria genètica fa possible trencar aquesta barrera i introduir en un individu gens d’una altra espècie i actualment els organismes genèticament modificats (OGM) s’estan emprant en els camps de la indústria, la medicina, l’agricultura i la ramaderia.

No obstant això, l’ús dels transgènics genera diverses controvèrsies, com per exemple, l’homogeneïtzació genètica de les espècies d’interès agronòmic i ramader o la possible generació de productes metabòlics d’efectes desconeguts. Què són els organismes modificats genèticament? Per a què es fan servir? Quins efectes tenen sobre els ecosistemes agrícoles? 

Podràs conèixer els arguments de cada posició en aquesta taula rodona, moderada per Samantha Vall, periodista de TV3, i amb la participació de: Miquel Vallmitjana, membre de 'Som lo que sembrem'; Narciso Campos, professor del Dpt. de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i Investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica; Alejandro Domingo, pagès productor de llavors modificades genèticament i Emili Aguilera, responsable nacional del sector d'agricultura i ramaderia ecològica de la Unió de Pagesos. Amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya.

Més informació: Fàbrica del Sol