Tornar

S'inaugura el segon capítol del programa expositiu del Centre d'Art de la Fabra i Coats

Després d’una primera anàlisi de la crònica com a format d’escriptura, aquesta segona entrega s’acosta a les possibilitats narratives de la ficció

Fugides.La ficció com a rigor és un dels capítols centrals en l’estructura d’aquest programa dividit en Pròleg, Capítol 1 Crònica, Capítol 2 Fugides, Capítol 3 Manifest i finalment Epíleg, i tanca una idea d'exposició que vertebra no únicament diferents disciplines, sinó també diverses activitats relacionades.

La nova proposta expressa situacions de fugida en què la realitat deixa de ser l’únic paràmetre i la invenció, la fantasia o la simulació atorguen a allò narrat una altra veracitat possible i particular. 

Vies d’escapament, capes superposades, relectures, fascinació pels detalls, construcció de personatges i situacions insòlites… 
A Fugides. La ficció com a rigor hi trobem treballs artístics en què la creació de mons implica, ser ben conscients del punt de partida: el sistema econòmic, el pes i significat de l’objecte, l’empremta del llenguatge, la construcció conscient del nosaltres com a personatges públics i mediàtics. Busca, jugar amb la realitat per capgirar-la, cercar el que no podem trobar, gaudir d’un procés que implica la separació de la cruesa de l’avui. L’exposició ens presenta obres, ens presenta artistes que busquen tons i maneres per trobar altres opcions, per generar gramàtiques flexibles que serveixin per tornar a la realitat, com si fos factible escapar-ne. 

D’aquesta manera, Fugides. La ficció com a rigor és una exposició en què els personatges es construeixen i no s’amaguen, en què el futur i la fascinació per la infantesa es barregen sense que la lògica sigui un problema. Una exposició en què els objectes i les imatges s’erigeixen a través d’imaginaris capaços d’oferir un altre tipus de lectura. 

Finalment, Fugides. La ficció com a rigor incorpora una sèrie de notes al peu. Obres que connecten amb altres moments i obren el diàleg a altres maneres de relacionar-se amb la dicotomia realitat-ficció. Obres de Zush (Barcelona, 1946) que creen un univers paral·lel ple de personatges, llenguatge i històries. Obres de Carlos Pazos (Barcelona, 1949) que generen una aproximació mítica cap al personatge i la seva imatge social. I obres de Constant (Amsterdam, 1920-2005) que apliquen una capa d’arquitectura utòpica i una nova definició social a una realitat per modificar.

El programa del Centre d'Art de la Fabra i Coats comissariat per David Armengol i Martí Manent s'ha construït en format de llibre volent integrar aquesta disciplina en el circuit habitual de les disciplines plàstiques.

Aquesta exposició es podrà veure al Centre d’Art fins el 18 de maig del 2014.

 

Data de publicació: Divendres, 28 març 2014
  • Comparteix