L’art total de Rosemarie Castoro, al MACBA

Rosemarie Castoro és una de les artistes més significatives de la segona meitat del segle XX, ja que la seva trajectòria creativa va estar a mig camí entre l’avantguarda més lliure i trencadora, i un cert contacte amb la tradició precedent, un posicionament creatiu que va fer d’ella una figura de transició, un símptoma en temps real dels corrents de canvi que van experimentar les arts plàstiques a partir dels anys 50, amb la irrupció d’estratègies com el happening, el body art i l’expressionisme abstracte. Castoro (1939-2015) va treballar amb diferents materials, tècniques i situacions, la seva vida artística està dividida en diferents fases que se superposen les unes amb les altres, i que passen pel minimalisme, l’art abstracte i també diferents expressions que tenen a veure amb la paraula, el cos, les instal·lacions, l’art sobre el terreny i l’escultura. Una figura difícil de reduir a un concepte únic, i de la qual tindrem una gran retrospectiva al MACBA, a partir del 9 de novembre, sota el nom d'Enfocar a l’infinit.

L’exposició, a càrrec de la comissària Tanya Barson, se centrarà fonamentalment en el període comprès entre els anys 1964 i 1979, els més importants en el desenvolupament d’un discurs ambiciós i divers, amb el qual Castoro va aprofitar per fer innumerables preguntes sobre què és l’art, quina és la seva funció i quines són les seves possibilitats estètiques. L’exposició serà un recorregut per obres visibles –quadres, escultures, pàgines–, però també tindrà un component de representació en viu, ja que una de les preocupacions de Castoro també va ser la dansa, i el cos com a font creadora d’art a partir del moviment.

Trobaràs més informació al web del MACBA, on també podràs reservar les teves entrades.