"Ridiculus Mus" o la poesia sonora i visual de dos artistes multidisciplinaris

Lloses és un pianista (tot i que ell es fa dir "antipianista") que segur que heu escoltat alguna vegada. Si vau veure l'última gala dels premis Gaudí, segur que el vau escoltar, al costat del Quartet Brossa, tocant el piano tota la nit. Però no és un pianista qualsevol. 

Diuen d'ell que és el més semblant que podreu trobar entre les generacions joves a Carles Santos...  De fet, ell ha creat instal·lacions tan increïbles com aquest Nautilus, una escultura sonora i instrument musical que es va veure al festival Eufònic, o peces tan singulars com aquest Ping pong piano o Rèquiem per un piano (totes dues del 2010).

Miquel Jordà, músic, poeta sonor o, com diu ell mateix, "artista multidisciplinari amb formació musical", és el complement perfecte per a Xavi Lloses, perquè, com ell, és un addicte a l'experimentació i les noves formes d'art. No fa gaire el vam veure fent música improvisada amb Xavi Lloses mentre el dibuixant Joma produïa les seves obres, però també ha organitzat actuacions tan sorprenents com el "cicloconcert" Desmuntat a John Cage, que passava sobre dues rodes i pels carrers de València.

Què en pot sortir de la unió del talent extraordinari i poc convencional d'aquests dos artistes? Ho veureu a Ridiculus Mus, un espectacle de poesia sonora i visual en el qual el so del piano mirarà de fer-vos pensar en una cadena de muntanyes.

Però, què passa amb aquestes muntanyes que produeixen un so tan estremidor i terrorífic? Doncs que són a punt de donar a llum. Música, soroll i algunes coses més us esperen a Ridiculus Mus, una oportunitat per què descobriu les mil possibilitats del so de la mà de dos músics diferents.