(Re)volució
Un cicle de xerrades per aquells que es fan preguntes sobre la vida, el seu origen i el seu futur
Entre el 15 d’octubre i el 12 de novembre, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) reconeguts a nivell nacional i internacional oferiran una xerrada divulgativa cada dimarts a les 18 hores al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (C/Dr. Aiguadé 88, Barcelona). Les matèries que es tocaran seran tan diverses com la biologia, la filosofia, la psicologia i l’economia, entre d’altres.
D’aquesta manera els assistents podran adquirir coneixements tan diversos com la predicció del comportament de sistemes biològics, la diversitat de les papallones i la informació que aquestes ens aporten del canvi climàtic, l’origen de la multicel∙lularitat, el paper dels gens en les nostres decisions o el passat de l’espècie humana a través del genoma. Alhora, podran veure de prop una de les instalacions científiques més importants d’Europa: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
PROGRAMA:
Vides sintètiques: a les fronteres de l’evolució i la filosofia
15 d'octubre de 2013 a les 18h
Conferenciant: Ricard Solé
Ser capaços de descobrir l’entramat de lleis que regeixen la natura ens permetrà anticipar-nos a esdeveniments futurs. Si extrapolem aquestes lleis a sistemes artificials creant sistemes complexos, podrem entendre el seu comportament, és a dir, podrem saber com es van formar i com evolucionaran. Això ens proporcionaria l’avantatge de poder predir, per exemple, la progressió d’un tumor o a quina velocitat es propagarà una determinada malaltia infecciosa a través de sistemes computacionals.
Papallones: la saviesa de la natura
22 d'octubre a les 18h
Conferenciant: Roger Vila
Existeixen milers d’espècies d’aquests bonics insectes i cadascuna té una història i una ecologia úniques. Com que són molt sensibles als canvis del seu entorn, també ens serveixen per detectar i entendre les alteracions del medi. En aquesta xerrada gaudirem de l’oportunitat d’observar les papallones a través dels ulls dels investigadors, conèixer el seu món i descobrir com aquest interacciona amb el nostre.
Desvelant el kit bàsic de la vida multicel·lular
29 d'octubre a les 18h
Conferenciant: Iñaki Ruiz-Trillo
Descobrir el “kit bàsic” de la multicel·lularitat ens permetrà desvelar com es va produir una de les transicions evolutives més importants de la història de la vida: l’increïble pas des d’organismes d’una única cèl·lula (unicel·lulars ) a organismes tan complexos com els animals actuals -incluent-nos a nosaltres mateixos-, formats per milions de cèl·lules (multicel·lulars). Per trobar la resposta a aquestes incògnites és necessària la comparació de genomes d’organismes unicel·lulars i multicel·lulars. D’aquesta manera podrem conèixer el conjunt bàsic de gens compartit entre els organismes més simples i els més complexos i les innovacions evolutives necessàries per aquesta transició.
Gens, diners i evolució?
5 de novembre a les 18h
Conferenciant: Arcadi Navarro
Cada cop és més clar que les diferències entre els genomes de diferents persones són molts i de molts tipus. Aquestes diferències genòmiques expliquen bona parts de les variacions físiques entre individus: l’alçada, el color dels ulls, el grup sanguini… Però què passa amb característiques menys evidents, com la presa de decisions en un context social? Hi ha diferències innates en les nostres tendències al risc o en la manera amb què ens relacionem amb els altres? A diferència del que s’ha defensat durant molt de temps, s’ha revelat que les decisions socio-econòmiques no només depenen de l’ambient, sinó també del genoma.
El nostre passat a través del genoma
12 de novembre a les 18h
Conferenciant: David Comas
És àmpliament acceptat que els humans tenen un origen comú a l’Àfrica, però és més controvertit definir la ruta de les migracions humanes fins a arribar a poblar tot el món. Una de les eines que es poden utilitzar per traçar les migracions humanes és l’estudi de l’ADN de poblacions de tot el planeta, les quals es defineixen per diferent diversitat: les poblacions més antigues tenen un genoma més divers que les més recents. D’aquesta manera, estudiant l’ADN d’habitants de les diferents regions del món, es podran conèixer els viatges que els nostres avantpassats van fer per colonitzar el planeta, fet que ens permetrà saber el perquè de les diferències observades actualment.
Més informació: www.fronteresdelconeixement.cat