Visions de l’espai que no són exactament l’espai

Quan un mira una fotografia de Manel Sánchez, creu veure-hi una perspectiva majestuosa i bella de l’espai profund. En el seu art s’aprecien esferes, objectes amb llum roja o violeta, sembla que siguin camps d’asteroides o les estrelles properes en una galàxia molt llunyana, però en realitat Sánchez no ha fet servir cap telescopi per captar aquesta llum remota, sinó la seva càmera. I el que capta a través de l’objectiu no són ni estrelles ni planetes, sinó formes creades per elements del dia a dia, com l’aigua, l’oli, el sabó i tot allò que formi esferes i formes que, si les mirem amb una mica d’imaginació, ens semblen elements del cosmos. És per això que la seva obra, que ara s’exposa al Centre Cívic Can Deu, rep el nom de Pseudocosmos.

Pseudocosmos és una invitació a imaginar altres mons a partir de les imatges singulars de l’artista, que semblen vistes idealitzades de l’espai més profund. Amb tècniques d’il·luminació molt enginyoses, Sánchez aconsegueix que l’aigua sembli un teixit còsmic i que l’oli ens recordi la nostra pròpia impressió subjectiva de la Via Làctia. L’obra estarà exposada al vestíbul fins al 30 de gener.

Trobaràs més informació al web del Centre Cívic Can Deu.