Tornar

Primera exposició al Castell de Montjuïc com a nou espai cultural

Barcelona en Postguerra, 1939-1945 a través de més de 250 documents es dóna una visió molt real dels primers anys de dictadura a la ciutat 

Organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer ‘Barcelona en postguerra 1939-1945’ serà la primera exposició que s'inaugurarà al Castell de Montjuïc com a recinte cultural i patrimonial. Es podrà veure a partir del diumenge 2 de març fins al 30 de juny, en un espai que abasta quatre sales del pati d’armes. 

Es podrà fer un recorregut pel període de postguerra a través de més de 250 documents, des de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 26 de gener de 1939, fins el final del mandat de l’alcalde franquista Miquel Mateu i Pla, el 1945. Són materials, sobretot documents més que imatges ja que hi ha molt poc testimoni fotogràfic de l'època com a conseqüència de la cura que va tenir la dictadura franquista en el tema imatges, en part inèdits i en part molt poc vistos que ofereixen una visió oficial, però a la vegada molt real, del que van ser els primers anys de la postguerra a la ciutat.

L’exposició s’organitza en sis blocs temàtics:

Caiguda, entrada i repressió: sota la consigna “Ha llegado España”, que mostra la repressió política, econòmica i social un dels pilars fonamentals del projecte franquista. La repressió també va ser contundent en l’àmbit cultural i lingüístic, prohibint la llengua catalana a l’espai públic i sancionant i castigant greument qui s’atrevís a fer-ne ús.

Poder i gestió de la ciutat: el consistori, encapçalat per l’alcalde Miguel Mateu i Pla va desenvolupar un ampli ventall de tasques político-administratives per acomplir les expectatives, interessos i necessitats de l’Espanya de Franco d’una ciutat devastada, superpoblada i afamada.

Els «nous» amics nazis i feixistes: Tot i la declaració de «neutralidad vigilante» que va fer oficialment el règim franquista, durant el desenvolupament de la segona guerra mundial, Barcelona es convertí en un escenari privilegiat per a les seves noves amistats. Van convertir la ciutat en un aparador molt visible per a les seves activitats culturals, polítiques i propagandístiques: les excursions de joves hitlerians a Montserrat o la celebració del calendari nazi en llocs tan significatius com el Palau de la Música Catalana en són dos exemples.

La «nova» Barcelona: S’havia de construir una nova imatge de la ciutat que fos acceptable a ulls del règim franquista. Oblidant-se de les necessitats reials de la ciutat van voler ensenyar una ciutat emprenedora, internacional, en progrés constant. L’objectiu era convertir Barcelona en una «ciudad de ferias y congresos».

Una ciutat sotmesa al franquisme i al nacionalcatolicisme: S’havia de fer evident l’aliança entre el poder polític, la dictadura i l’Església catòlica i el seu programa nacionalcatòlic. Festes com El Dia de la Victoria i El Dia de la Liberación o celebracions com el Corpus i la Setmana Santa, van constituir dates fonamentals en el nou calendari polític i religiós.

La vida quotidiana: entre el luxe i la misèria. Mentre que la majoria de la ciutadania vivia amb el racionament, malalties, mercat negre i estraperlo; altres vivien en inauguracions de temporada al Liceu o sopars de gala a l’Hotel Ritz.

Aquesta exposició culmina un projecte sobre la Barcelona de Postguerra que fou precedida per quatre exposicions durant el 2013.

Més informació aquí

Data de publicació: Dijous, 27 Febrer 2014
  • Comparteix