"Perifèries Urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985", al MUHBA

La tesi que sosté és que la primera visió de la ciutat que eixamplava els seus límits durant la postguerra la van construir els fotògrafs; hi havia voluntat artística, però sobretot voluntat de coneixement, de deixar constància documental, en un acte que era una presa de posició cívica. El retrat de la Barcelona del creixement sota el franquisme fou elaborat després per escriptors i cronistes i pel compromís de l’actuació política, sindical, parroquial i veïnal, sovint amb caràcter clandestí. Però és de justícia tenir en consideració la tasca d’una colla de fotògrafs, molts d’ells ben joves que, armats amb la seva càmera, van construir, entre tots, la mirada sobre la Barcelona dels barris perifèrics, una ciutat massa sovint al marge del relat oficial.

 

Compta amb material dels fotògrafs Pilar Aymerich, Juli Azcunce, Francesc Català-Roca, Ginés Cuesta, Pep Cunties, Pepe Encinas, J.M. Huertas Clavería, Manolo Laguillo, Jacques Léonard, Kim Manresa, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Custodia Moreno, Marta Povo, Carlos Pérez de Rozas, Humberto Rivas i Mariano Velasco. Algunes de les imatges que es mostren són totalment inèdites.

 

La instal·lació, que estarà oberta al públic del 31 de juliol al 30 de setembre, compta amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el MACBA.